Buscant receptes de la coca, m’he adonat que bàsicament hi ha dues versions de la mateixa coca (podeu veure la de l’Eva al Cullerot Festuc i la de Nanfemo a Mundorecetas). De totes dues versions m’agradaven coses diferents, de manera que he optat per fer una barreja de les dues: d’una agafo la idea de preparar un massapà d’ametlles i de l’altra agafo la idea d’acabar la superfície de tota la coca amb una merenga de clares d’ou a punt de neu. El resultat ens ha agradat moltíssim; el massapà li dóna un gustet d’ametlla que recorda sabors nadalencs, mentre que la de merenga li dóna un toc cruixent i un color gratinat molt vistós. Proveu-la i ja m’ho direu!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 2 làmines de pasta de full
· 1/2l de crema pastissera
· 75g d’ametlla en pols
· 100g de sucre
· 1 culleradeta d'essència de llimona
· 1 culleradeta de vainilla líquida
· 100g de clara d'ou
· Un grapat de pinyons
Preparació:
Fer un massapà barrejant l'ametlla, 75g de sucre i les aromes en un bol, afegir la meitat de les clares d’ou a poc a poc fins que tingui una textura de puré. Reservar.
Estirar una làmina de pasta de full molt fina i posar-la sobre una plata amb paper de forn. Repartir-hi la crema pastissera deixant un marge al voltant. Doblegar el marge per sobre de la crema, pintar amb ou i cobrir amb l'altra làmina de pasta de full.
Cobrir la coca amb el puré de massapà, repartint-lo bé per tota la superfície. Muntar a punt de neu la resta de les clares d’ou i cobrir el massapà, repartint-les bé per tota la superfície. Empolsinar amb els pinyons i la resta de sucre i coure al forn preescalfat a 190º durant 30 minuts.
Deixar refredar i servir.
Bon profit!
53 comentaris:
Quina coca més bona!!!!! Amb la crema, el cruixent... ummmm
et copio la recepta per probar-la!
pt!
Gemma, per favor! Només amb les fotos ja m'entra una gana!!! Quina coca més impressionant!! Jo també la tinc a pendents de fa temps... ;)
Quina bona idea pintar-la amb una merenga de clares d'ou! Ja me l'imagino... mmmmmm! :)
Mare meva quina pinta!! se'm fa la boca aigua! S'ha de dir que mirant les altres la teva és la que ha quedat millor, està perfecte! : )
PD. Ja tens a ma mare enganxada al teu blog també, jeje amb aquestes receptes i fotos que ens poses...!
Apa, bon cap de setmana!
Mare meva, amb la gana que tinc a aquestes hores....... la coca té una pinta espectacular, demà anem a sopar a casa d'uns amics, pero em sembla que farem la de llardons que pega més per aquestes dates.
Aquesta caurà un altre dia.
Gràciesssssssssssssss
Gemma:
Cada dia m'agraden més les teves receptes, aquesta coca et va quedar espectacular, la poso a la meva llista, però segur que aquesta cau.
Petons.
Semblava que em llegies el pensament, de camí a casa pensava amb les coques, quina pinta mes genial que te ha quedat aquesta, encara que per la setmana que ve potser em tocaria fer la de llardons
Una vegada més em trec el barret! La presentació és escandalosament cuidada!! Tot i que ja saps que jo hauria de modificar alguns ingredients que porta, em llepo els bigotis només de veure la foto!
T'ha quedat perfecte Gemma!!! Realment és una coca super fàcil de fer i molt resultona!!! A casa encanta a tothom!!! L'hauré de probar amb el merengue.
Petunets,
Eva.
Al menys d'aspecte, amb el merengue de clares sembla igual que sense.. S'haurien de provar juntes per veure si hi ha diferència.
És tan resultona i bona.. jo la torno a fer per portar a la feina el dilluns.
Si senyora, una coca d'aparador, jo quan la vaig fer no vaig pensar en la que havia fet l'Eva i després em va saber greu no posar.hi el massapà. Ja tinc excusa per tornar-la a fer.
Una abrçada
Ester
Si senyora, una coca d'aparador, jo quan la vaig fer no vaig pensar en la que havia fet l'Eva i després em va saber greu no posar.hi el massapà. Ja tinc excusa per tornar-la a fer.
Una abrçada
Ester
Ostres Gemma, quin 'tunneig' més impressionant que has fet! m'encanten les fotos, es percep perfectament la textura cruixent de la merenga!!
Noia, tot el que fas triomfa! besades!
Eva, la crema i el massapà fan que la coca sigui un autèntic vici, per repetir!
Mercè, doncs aquesta val la pena de fer, és de les primeres de la llista de pendents a provar ;)
Enkeli, et responc aquí el dubte sobre la crema de taronja: has de fer servir els ous sencers, els bats junt amb el suc (600ml) i el sucre i ho fas al bany maria. De textura t'ha de quedar com una crema-flam.
A veure si la teva mare s'anima a deixar algun comentari, je je je... Ella també viu a Finlàndia?
Ara, tens tota la raó, aquests dies toca la coca de llardons, jo també la faré... crec que a casa no em perdonarien un dijous gras sense coca de llardons. Però com que al blog ja la tinc posada, he pensat que ara era el moment de fer aquesta de Llavaneres que tenia a la llista de pendents ;)
Menu, totalment recomanable, ja em diràs si us ha agradat quan la facis.
Àngels, és el que li deia a l'Ara, la de llardons és la que toca, més faltaria! ;)
Laia, ja ets a casa?????? Quin ensurt, oi? Noia, has passat una bona aventura! Molts ànims, he? Ara a fer bondat, que et cuidin i a desinflar-se ;) Llàstima que el braç no se t'hagi inflat de músculs... que si no podries escalar un 8b! Je je je...
Amb una ració adaptada d'aquesta coca segur que et recuperaries en un moment :)
Eva, la teva recepta amb el massapà és la gràcia de la coca, segur! Sense el massapà no seria ni la meitat de bona, el gustet de l'ametlla és precisament el que la fa diferent de la típica coca farcida de crema.
Maria, la teva versió, amb panellets aprofitats, encara és més original, je je je... La merenga sí que es nota, a part que queda més vistosa ;)
Ester, t'asseguro que val la pena repetir-la amb el massapà. No sé quina és la recepta autèntica, però el massapà li dóna un gustet... mmmmmmmmm......
Parella Vermella, és que m'agradaven les dues opcions, el massapà i la mernega. Per aixó vaig decidir posar les dues coses je je je...
Quina barreja més interessant! Me l'apunto a la carpeta de receptes pendents
al restaurant Madrid-Barcelona en vaig menjar una boníssima!
Com a privilegiat mortal que l'he tastada, puc assegurar-vos que estava boníssima.
La barreja de l'ametlla del massapà i la llimona et deixava un regust dolç-amargant-àcid deliciós.
I regada amb un xerès dolç vell de molt cos, ja no us explico...
I si a més la menges tornant de fer un intens i llarg exercici físic, va fantàtica per a carregar els nivells de glucosa i fins i tot t'oblides (momentàniament) de la fatídica bàscula.
Gemma, aquesta coca en aquests moments m'esta dient MENGEM!!!!!!!
Veig que per Les Cols va anar molt bé i vas aprofitar bé el viatge, eh??
Quina bona pinta!!T'agafo un trocet per berenar!!
Petonets.
Jo també vull dir que la coca estava deliciosa! Crec que no havia menjat una llaminadura semblant mai abans... de debò! Si la proveu, caureu de cul: estava de repent! (de muerte!). Felicitats Gemma!
Coca amb crema , que bona...
I com sempre t'ha quedat millor que la pastisseria.
Que bona és aquesta coca! T'ha quedat fantàstica.
Petonets
Mare de deu¡¡Gemma delisiosa la coca ,a la llista y les fotos mencanten.
Un beset.
Gemma, una coca impressionant, com totes les que fas!
I amb les imatges tan maques, t'asseguro que resulten irresistibles. Aquesta ens la menjarem!
Gràcies, Gemma, tinc uns cosins que viuen a St. andreu de Llavaneres i ens fan aquesta coca, però no he aconseguit la recepta perquè em diuen que eés un secret. El pròxim dia que els vegi els portaré aquesta feta per mi, es quedaràn amb un pam de nas!!!
PTNTS
Dolça
Veient aquestes joies m'hauré d'animar a fer-la. Salut!!!
Apa aquí Gemma!!!
T'ha quedat perfecte! Es pot preveure perfectement les textures de cada capa, mmmm!!! Ets una artista!
La teva coca ja és una garantia per sí sola però si a més hi ha comentaris dels afortunats que l'han tastada, no hi ha dubte, l'hem de fer!
Fins aviat
espectacular, gemma, com sempre perfecta, d'aparador de pastisseria, com ja ha dit algú. ni el pol ha pogut resistir recomanar-la!
ummhh!!però que pinta !!!! si puguessi t´agafaria un tros des d´aquí, aquesta caurà segur, però com molts han dit primer la de llardons que sería del dijous gras sense la botifarra d´ou amb pa amb tomaquet i la coca de llardons, ummhh!! aquí a Tarragona ja s´ha començat a viure el carnaval avui dissabte toca el xarró per qui no ho conegui és l´escudella de Tarragona
Ro, la combinació del massapà amb la crema pastissera és exquisida.
Iris, jo no l'havia tastat mai. Ara m'han quedat ganes de tastar l'autèntica que fan a Llavaneres. A veure si m'hi arribo i en compro!
Conillet d'índies, el teu comentari em fa moltíssima il·lusió!!!!!!!!!!! Estic d'acord que regada amb un bon xerès la coca guanya molt je je je... I pel tema de la bàscula no cal que et preocupis: estic segura que demà al Taga ho cremareu tot i més! ;)
Xaro, el dia de les Cols va ser memorable, d'aquelles celebracions que recordaré durant molt temps. Pel que fa a la coca... no en va sobrar gens, de manera que no et puc convidar... ;)
Vanesuky, per berenar, per sopar, per esmorzar, per dinar... aquesta coca és apte per a qualsevol moment del dia, je je je.
Pol, aquesta coca es defineix amb una sola paraula: de repent! ;)
Teresa, coca amb crema i.... massapà! Precisament el massapà és el que la fa tan especial.
Carme, bona bona de veritat, val la pena fer-la.
Mesilda, a la llista dels pendents, però a dalt de tot!
Margarida, te'n donaria un trosset, però no en va sobrar gens, je je je...
Dolça, has d'intentar aconseguir la recepta autèntica com sigui!!!
Els pots preguntar almenys si porta massapà o merenga???? Sisplau, tinc moltes ganes de saber-ho!
Olles i Somriures, si la provaràs no et decebrà, té l'èxit assegurat!
Nuni, cada capa li dóna el seu sabor i la seva textura... i la combiació de totes és el que la fa tan bona ;)
Glòria, aquest cop em sento molt afortunada, no estic gaire acosutumada que els tastadors oficials (autoanomenats conillets d'índies, que trobo molt i molt encertat je je je) em deixin comentaris aquí...
Manel, és el que deia a la Glòria, aquest cop estic molt contenta amb els comentaris de la coca :)
Vero, a casa també hi haurà coca de llardons, més faltaria! Espero que passeu un bon Carnaval i que feu festa grossa!
gemma, jo ja veig que tu no ets de premis ni d'aquestes coses però com que van caient i tu ets una de les blocaires meves de referència te'n deixo un al meu blog, fes-ne l'us que en vulguis fer.
PTNTS
Dolça
Gemma quina perfecció ,,uauuu,se surt de pla pantalla jo vaig fer la de la nan ,però sembla que aquesta caurà altre vegada,gracies pel tuneig.
Quina traça que tens pels postres, aquesta es una recepta molt bona, jo la tinc a la categoria de dificils i molt bones, si l'has tastada ja has vist perquè. Enhorabona!
L’enhorabona, “Senyu”! No sé quan, ja que darrerament vaig una mica “massa locu”, però amb les bones referències que ja en tenia, tant per part de l’Eva com de l’Ester, i veient el pas a pas de la Nemfendo, m’atreviré a fer-la d’una vegada.
Això és una coca!! Amb crema i tot!! Jo que sóc molt llaminera m'agraden ben farcides! Gemma t'ha quedat espectacular!
Acabe de veure la teua coca de Llavaneres i trobe que ha de ser boníssima. Aquesta barreja de la crema pastissera i el massapà ha de ser tocar el cel... Besades
Madre mía...que pinta tiene ésta coca..uauuu!!! un éxito seguro.
En cuanto tenga amueblada mi cocina, tengo que ponerme al día con tantos deberes!!!
Bicosss
Dolça, moltes gràcies pel premi, em fa molta il·lusió :)
Elena, val la pena que provis la versió amb el massapà. És el que fa la coca tan especial i tan bona!
Anna, bona sí, però difícil no! Fes-la i ja ho veuràs.
Enric, quants dies! COm va tot? I a grip? Suposo que deus anar molt enfeinat, fa dies que no sabem res de tu... Espero que tot vagi bé, eh?
Per la coca, val la pena que trobis un moment entre tanta bogeria i la facis, val molt la pena je je je...
Myriam, fes-la que t'agradarà. I no et pensis que quedi tan dolça... porta el punt just de sucre però en canvi té una pila de gustos que la fan deliciosa.
Francesc, tu també feia molts dies que no passaves per aquí ni actualitzaves el blog... Aquests dies tots anem molt enfeinats. I la coca, gairebé gairebé et transporta fins el cel ;)
Marisa, te quedará una cocina de lujo! Entonces no tendrás excusas para ponerte con nuevas recetas...
mmmm!!! la crema és a meva debilitat i aquesta coca té una pinta...
Nena t´ha quedat una coca impresionant!!! entra pels ulls i ara mateix en menjaria un bocí ummm...això del massapà m´ha agradat força, deu quedar un sabor especial...petonets
ests una super especialista de les coques!! jo no sé quina intentarçé fer...a veure si tinc temps!!
Quina barreja més bona. No l'he provat mai aquesta coca, però ara ja la tinc a má i alguna vegada caurá-
Ja li diré a ma mare que et faci algun comentari!jeje
Potser avui. Està decidida a fer bunyols de vent ja que avui és el dia de la truita i els bunyols, no?? em penso que jo finalment també cauré, aviam que em surt!jejej Ma mare viu a Barcelona, jo soc la desperdigada de la família! jeje
(Se m'ha fet la boca aigua veint l'últim pastís "de 5* GL" que has fet i què brillant queda la xocolata!!)
Salutacions des de terres fredes!
Pulga, doncs no dubtis a fer-la, queda de mueeerteeee!
Maria Jose, el massapà és el secret que sigui bona i diferent a les típiques coques de crema. Sense el masspa`no seria tan bona ;)
Anna, la més fàcil i resultona és la de llardons, seguríssim! A més, és la que toca per dijous gras :)
Marisabel, posa-la a la llista dels pendents, però ben a dalt de tot, no et decebrà!
Enkeli, a veure si és veritat i te mare deixa un comentari, je je je... A Finlàndia no deuen celebrar el dijous gras, oi? Ni truita, ni botifarra, ni coca de llardons ni bunyols de vent :( Et deus enyorar una mica sense totes aquestes tradicions, oi?
Sí, a Finlàndia també celebren la Quaresma i amb ella tot un plegat de tradicions, com per exemple, des de Dimecres de Cendre es poden veure els típics pastíssets Laskiaispulla però porten nata, i com a mi no m'agrada no en menjo. Com els nostres bunyolets i tradicons Gemma, res! :D
Enyorança... una micona de quan en quan, i a mi que m'agrada menjar bé... uff! jeje
Per cert!! Ja he fet els bunyols de vent, què fàcils i ràpids que són de fer!! No puc d'estar més que agraïa perquè la teva recepta és perfecte!
Salutacions des de terres gèlides -26ºC!
Hola Gemma
Visc a Llavaneres i et dic que la teva coca no té gens que envejar-li a les fetas a les millors pastisseries del poble!!! Però si igualment vols venir a provar-la seràs molt benvinguda!!
Porto uns dies mirant el teu blog i a més fent algunes receptes i et volia donar les gràcies per compartir-les!!!
Salutacions
Enkeli, ja he vist els teus bunyols i els de te mare... Tots dos tenen molt bona pinta je je je... llàstima que tan lluny una de l'altra no pogueu comparar el gust :)
Gaby, moltes gràcies pel teu comentari! M'alegra molt el que em dius, sobretot venint d'un habitant de Llavaneres (llavanerencs, sou?) de veritat! Et prometo que vindré a tastar la coca autèntica per poder comparar receptes, je je je...
Hola Gemma!!! Només dir-te que l'he feta i està francament bonísima!!! Gràcies per ficar aquestes receptes tan bones! Una abraçada!!!
Ésta coca la tengo en pendientes hace muuucho tiempo,me la acabas de recordar,éste verano me dieron una receta un pastelero que había trabajado en la pasteleria de Llavaneras (no me acuerdo como se llama)durante mucho tiempo.A ver si la hago, y con tu permiso te copio la receta, dan ganas de comer,comer y no parar.
Ola cocamaniàtics creiem que sóu uns flipats i que aquesta coca no val per res. Gemma et mereixes ue tanquin el restaurant.
Aquesta coca m'ha portat molts records, es tal i com la feia la meva tieta de llavaneres, amb el massapa i la merenga. Quan la he vist aqui m'he posat a remenar records i la he trovat. Moltes gracies per ajudar-me a recuperar una part del meu passat. Aquesta tarda a mes de la primera tanda de panallets, tambe amb recepta de familia, fare la coca.
Doncs m'ha agradat molt aquesta coca.
http://lacuinadesempre.blogspot.com.es/2012/05/coca-de-llavaneres.html
Publica un comentari a l'entrada