diumenge, d’abril 06, 2008

Copa de Iogurt Casolà amb Colís de Maduixes

Pel sopar de dimecres passat a casa els pares volia portar unes postres lleugeres, perquè entre els aniversaris i les Mones, últimament hem fet molts excessos. Al final em vaig decidir per aquest iogurt casolà, que acompanyat d’un colís de maduixes queda molt bo:



Fa anys, era molt freqüent tenir una iogurtera a casa, d’aquelles elèctriques amb la tapa groga. Ara, però, ja no conec a ningú que en tingui... Tot i així, seguint la recepta del magnífic bloc de l’Auro, fer iogurt a casa és igual de fàcil. La copa amb maduixes l’he muntada a partir del que tenia per casa: des que vam anar a la classe de la Mireia Carbó, a mi tampoc em falta mai una mica de colís de maduixes casolà a la nevera ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per a 8 iogurts de vidre)

· 1 iogurt natural
· 1l de llet sencera
· 4 cullerades de llet en pols
· Maduixes
· Sucre o edulcorant
· Colís de Maduixa

Preparació:

Encendre el forn a 50º. Quan arribi a aquesta temperatura, apagar-lo. Posar en un cassó al foc la llet, el iogurt i la llet en pols. Remenar i escalfar fins que arribi a 45º. Repartir-ho en gots de iogurt buits i tapar-los amb paper film. Posar-los a la plata del forn tapats amb un drap gruixut per tal que mantingui l’escalfor. Ficar-los al forn i deixar-los unes 12h. Reservar-los a la nevera.
Per muntar la copa, macerar les maduixes tallades amb una mica de sucre. Afegir, si es vol, una mica de sucre o d’edulcorant al iogurt. Posar una cullerada de maduixes al fons de la copa, la meitat del iogurt i una cullerada de colís. Repetir l’operació i decorar la copa amb unes maduixes i unes fulles de menta.

Bon profit!

26 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,
Jo sí tinc iogurtera! Dec de ser la única. Tinc un model que es molt practic, és com una funda de porexpan on encaixa una ampolla d´un litre de capacitat. Quan la llet s´escalfa es fica a dins del pot tancat, i a dins de la funda de porexpan, es deixa aixi tota la nit. Al dia seguent el iogur ja està. La veritat és qeu és molt practic, perque es barat i no consumeix energia.
Ara que m´he acostumat a fer-ne, en faig cada setmana, i aprofito el que ha sobrat de la setmana anterior per fer el seguent. Aixi no he de comprar iogurt.
El teu sembla que ha quedat perfecte...
Una salutació

Anònim ha dit...

mmmmm....quina pinta!!!!...Avui que vaig a dinar a casa els papes...li robaré a ma mare la iogurtera!!!!...que crec que la té desde que es va casar!!!...Esperem que funcioni...i sinó probaré de fer-los com tu!!!!...
Sempre ens sorprens Gemma!!!
Petuents,
Eva (Terrassa)
Pd. jo tb tinc un "biberó" ple de coulis de maduixes a la nevera...jejeje!!!

Caminar sin gluten ha dit...

Estupenda copa, que está diciendo... ¡pruebam´!, y que debe de estar riquísima, además de muy bien presentada.

Besotes,

Ana y Víctor.

canela ha dit...

Ja és casualitat, ja. Després de llegir el bloc la casita verde, on indicava la recepta del iogurt casolà, he tret la meva vella yogutera (portava més de 15 anys sense tocar-la) i he fet un iogurt al qual li he posat una base de compota de poma amb canyella. Està boníssim.

Gemma, les teves postres genials, com sempre. Salutacions,

canela

Ester ha dit...

D'unes postres senzillíssimes aconsegueix fer un menjar exquisit
Felicitats
Ester

Anònim ha dit...

Pues jo si que tinc iogurtera i no fa pas tant que m'ha la vaig comprar!. Tot va venir de que jo avans estiuejava a Martinet de Cerdanya i alli encara hi ha "vaqueries" i com que aconseguia llet de llet, no de brick quan arribava a Vila-rodona aprofitava per omplir la nevera de flams, natilles, cremes, iogurts (de cafè, xocolata, llimona, taronja, amb mermelada "de varios gustos" i un llarg etc...

Ara com que l'Andreu i jo som dos despistadets quan només queda un iogurt a la nevera i cap dels dos no a pensat en passar pel super ens enrecordem que tenim una magnifica iogurtera i au!! a l'ataque!!

Doncs ja saps si te'n fa falta una encara en venen i la veritat es que treuen algun "apreton" i sempre queda bé quan dius: "els em fet nosaltres!!". ;-))

ANNA DE LA VILA

Gemma ha dit...

cdecocina, no coneixia aquest tipus de iogurtera, el trobo molt practic! I a sobre no consumeix energia...

Eva, amb el metode del forn ja no cal la iogurtera, a mes, tampoc no consumeix energia ja que es fa amb el forn apagat. Prova-ho, ja veuras que funciona!

Ana y Victor, ademas es apata para celiacos :)

Canela, quina idea mes bona! Amb compota enlloc de maduixes tamb ha de quedar bonissim!

Gracies Ester:)

Anna de la Vila, estic segura que un iogurt amb llet de vaqueria ha de ser mes bo... tots aquests iogurts que expliques els feies tu?

Anònim ha dit...

Una altra opció per fer iogurts casolans, sans i econòmics, un termo d'aquests de tipus gran l ò més litres capacitat. Poses la llet calenta, el iogurt i fins i tot si vols algun gust i ho deixes unes hores, mentre es manté l'escalforeta dels termos el iogurt es va fent,el poses a la nevera i llest; sense gastar llum.

Vagi bé,

Montse

Anònim ha dit...

Gemma, jo també sóc de les "raretes" que té iogurtera (una Braun amb 8 pots de vidre), tot i que fa molt que no la faig servir.

Per si t'interessa, fa pocs dies vaig veure que al Carrefour en tenien... o sigui que tampoc deu costar gaire d'aconseguir.

Gràcies per la recepta!
Marta F.

Marta ha dit...

Jo tenía una iogurtera quan estudiava. Era de la iaia del meu novio (ara marit, jaja). De tota manera, el postre té una pinta espectacular, amb iogurtera o sense.

Besets

gina ha dit...

doncs jo també tinc la iogurtera i la de la tapa groga, 30 anys i encara funciona.
delicios aquest iogurt.

La cuina vermella ha dit...

Ostres! quina canya! Pel que veiem això del iogurt és un món! Provarem totes les tècniques que expliqueu i com diu l'Anna de la Vila queda molt bé això de dir que fins i tot el iogurth també el fas tu!

Gemma, com sempre excepcional tot el que fas!

Kara ha dit...

Mmmm.. té una pinta deliciosa!!!

Ja saps què faràs aquest mes del Descobrir Cuina?? potser.... el pastisset de la portada??? ;)~

Francesc ha dit...

Quina bona pinta fa eixa copa de iougurt! Escolta, que jo crec que la teua família deu estar encantadíssima de tindre algú que els faça totes eixes postres tan delicioses. Si jo tinguera algú com tu així, segur que m'engreixaria unes quantes arroves. Sóc molt llépòl, jo. Per cert, també tinc la iogurtera Braun de la meua mare. Està novíssima i amb bon ús. Ja ni me'n recordava. Vists els comentaris anteriors, crec que la tornaré a utilitzar. Salutacions.

Gemma ha dit...

Montse, aquest sistema del termo no el coneixia! Pero clar, la filosofia es la mateixa: trobar un sistema per mantenir l-escalfor durant unes hoes... molt bo!

Marta F, ara amb el truco del forn o del termo, ja no fa falta la iogurtera! Un trasto menys a la cuina ;)

Gina, ja veig que sou mes dels que em pensava que teniu la iogurtera... i la fas servir?

Txell i Kike, un iogurt casola sempre tindra menys conservants i additius que els comprats... i a sobre et quedes amb els convidats :)

Elisabet, em sembla que ho has endevinat! Nomes per la foto ja l'he triat... pero porta una mica de feina, a veure si tinc temps :)

Francesc, a mi tambe se'm queixen per la linia... pero no s'engreixen, que fan molt esport!
M'agrada com dieu arroves, aqui diem que ens engreixem uns quilets... aixo es la riquesa de la llengua! (perdo pels accents, aqui no funcionen)

Anònim ha dit...

Hola, jo vaig menjar el iogurt, dins la copa hi era posat en capes, iogurt, maduixes, colis i repatia el montatge amb un altra capa, es millor no remanar massa la copa per poder assaborir tots els gustos per separat

m.teresa

Gemma ha dit...

M. Teresa, tens raó amb el consell: és millor no remenar la copa, així es noten més tots els gustos :)

Pebbles ha dit...

Bé jo també he recordat que la mare tenia una iogurtera(i potser encara la tingui), i ens els feia fa molts anys, el que no sé si encara li funciona, però per si decas. Et volia comentar, com controles la temperatura quan escalfas la llet, jo no tinc termòmetre, i no tinc ni idea de quan arriba als 45º.
Un altre a la llista dels pendents, que cada vegada és més grosa,jejeje...
Fins ara!
Eva

Gemma ha dit...

Eva, jo tinc un termòmetre de cuina, d'aquells amb punxa que et permeten saber la temperatura d'una carn que cous al forn... però en aquest cas, pots fer servir un termòmetre normal, de prendre la febre, ja que només cal arribar a 42º (no cal que siguin 45º exactes, eh?)

gina ha dit...

i tan que la faig servir. és una manera també d'estalviar una mica.

gina ha dit...

i tan que la faig servir. és una manera també d'estalviar una mica.

nieves ha dit...

Que delicia de postre, y que preciosa presentación. Como siempre, es un gusto deleitarse con todo lo que cocinas.

Un fuerte abrazo.

Anònim ha dit...

ja he fet el iogur. Genial. he de dir que no m'agrada massa el sistema del drap dins del forn pero han sortit tantes iogurteres alternatives que la propera em buscare un sistema diferent... el iogur bonissim! s'han acabat els del super a partir d'ara!
gràcies Gemma

numalleturagil ha dit...

Hola, fa poc que he vist el teu blog i m'ha agradat molt, he probat de fer el iogurt amb el termo i m'ha sortit liquid, és de la textura del actimel, tot i aixó ens ha agradat molt i a sobre surt molt bé de preu, peró sabeu com es pot fer perquè quedi més espes.

Felicitats per les receptes, són genials!!!!

Núria

Gemma ha dit...

Glutenfri, però quan poses el drap al forn, el forn ja està apagat, eh? No sé perquè no t'agrada aquest sistema... A mi em va anar molt bé!

Numalleturagil (quin nom! ;)) Amb el thermo no ho he provat mai. T'aconsello el sistema que vaig fer servit jo, és molt fàcil i segur que queda com un iogurt! Prova-ho i ja ho veuràs ;)

carles ha dit...

Què interessant això del iogurt. Una pregunteta: es pot fer el iogurt partint de llet desnatada o semidesnatada? Gràcies.
Carles