diumenge, de gener 27, 2008

Piononos de Santa Fe

Aquests Piononos de Santa Fe casolans han estat l’esmorzar d’aquest diumenge:



Avui hem anat a escalar a la Garrotxa amb tota la colla d’amics, a un sector d’escalada amb unes parets extraordinàries que està situat en un entorn paradisíac. Com hem comentat entre nosaltres mentre tornàvem, hi ha algun país al món més maco que el nostre? Ha estat un dia rodó: un esmorzar que ens ha carregat les piles, un dia de sol radiant, uns companys fantàstics i uns encadenaments d’escalada on tots hem triomfat. Genial!

Durant les nostres vacances de Nadal a Granada, vam descobrir aquests dolços tradicionals típics del poble de Santa Fe. A part de que són boníssims (s’assemblen força als nostres borratxos amb crema de rebosteria), ens va agradar molt la seva història i tot plegat em va fer decidir a provar de fer-los a casa. En els comentaris al post, Lurka i Bitel em van deixar l’enllaç a un blog i a una web on hi ha escrites les receptes. Com sempre passa amb les receptes tradicionals, hi ha moltes versions diferents i jo les he adaptat una mica tant en les quantitats com en alguns ingredients. De fet, l’autèntica recepta inventada per la casa Isla és un secret molt ben guardat que es passa de generació en generació... Els que he fet jo s’assemblen força als que vam tastar a Granada i, si més no, eren boníssims!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Pel pa de pessic:
· 3 ous
· 105g de farina
· 105g de sucre
Per l’almívar:
· 50g de sucre
· 50ml d’aigua
· 1 cullerada de rom
Per la crema:
· 500ml de llet
· 40g de maizena
· 100g de sucre
· 4 rovells d’ou
· 1 branca de canyella

Preparació:

Batre els ous amb el sucre fins que quedin escumosos. Afegir la farina tamisada i abocar a sobre d’una plata de forn recoberta amb paper de forn (ha de quedar primet, de 1/2cm de gruix). Coure-ho 10 minuts a 180º. Encara calent, desemmotllar sobre un drap una mica humit, enrotllar i deixar refredar.
Fer un almívar posant l’aigua i el sucre en un cassó al foc fins que bulli. Fora del foc, afegir el rom i reservar.
Barrejar els 4 rovells d’ou amb la maizena i una mica de llet. Posar la resta de llet, el sucre i la canyella en un cassó al foc i quan arrenqui a bullir, abocar-hi la barreja dels rovells. Remenar bé amb un batedor fins que torni a arrencar el bull i s’espesseixi.
Per muntar els Piononos, humitejar el pa de pessic amb l’almívar i escampar per sobre la crema, reservant-ne una mica. Enrotllar i tallar-lo en rodanxes d’uns 3cm de gruix. Posar-los drets i, amb l’ajuda d’una màniga pastissera, repartir per sobre la resta de la crema. Espolsar sucre per damunt i cremar-lo amb un bufador. Col·locar els Piononos dins de papers de blonda blancs i posar-los a la safata de servir.

Bon profit!

32 comentaris:

canela ha dit...

Gemma, porto uns quants dies visitant el teu blog i m'encanta. Felicitats perquè des de la senzillesa fas uns postres deliciosos i assequibles a la majoria.

Si em permets et poso en el llistat d'enllaços interessants de gastronomia del meu blog.

Salutacions!

canela
www.canelaychocolate.blogspot.com

Anònim ha dit...

Hola Gemma, explicat així no sembla gaire complicat.
Aquesta l'apuntaré, perquè m'agraden molt els piononos.

Felicitats, per l'èxit que tens.

Eva

Gemma ha dit...

Canela, benvinguda al blog! Em fa molta il·lusió que em posis al teu llistat d'enllaços interessants. Moltes gràcies, ara mateix et faig una visita!

Eva (de Terrassa o de Barcelona? ;)) la veritat és que si t'ho mires bé, els Piononos són com petits braços de gitano farcits de crema i ben emborratxats... No són tan difícils, prova-ho!

Mar Calpena ha dit...

Grrrr mmmmm oooooh! Bavabavabavabava!

Anònim ha dit...

Hola Gemma. Em dic Elena i sóc de Tarragona. Felicitats. Estic enganxada al teu blog des d'abans de Nadal. Només de veure les fotos ja se'm fa la boca aigua. Hauré de començar a fer esport...

Ester ha dit...

Ara mateix me'n menjaria una plata sencera, felicitats un altre cop!
Ester

jaumeplanellpiqueras ha dit...

Hola Gemma! on és aquest lloc a la Garrotxa on heu triomfat tots/totes!!!ara no m'extranya que tromfeu esteu fets uns bous/es, ja has vist l'aventura del Pere: l'Aresta Arcarons!!!!!

Anna ha dit...

bufff! no els he provat però me'n moro de ganes! Amb aquests esmorzars segur que les escalades s'agafen amb un humor inmillorable ;)

Anònim ha dit...

Uff....se m'acumulen els deures per fer...aq piononos tb els poso a la llista de receptes pendents...I kina bona pinta que fan!!!...Xo dp d'aq esmorzar...deu costar escalar, no???...jeje!!
Petunets,
Eva.

Gemma ha dit...

Mar, mmmm! ;)

Elena de Tarragona, benvinguda al blog! Que les fotos no engreixen, eh? :)

Ester, una plata sencera... no sé si podries, que atipen moooolt!

Jaume, això ho deixo pel Pere, el lloc estava molt bé i el Pere va encadenar un 6c!!!!

Anna, després d'un esmorzar d'aquests, pots fer tot el que et proposis i de bon humor :)

Eva de Terrassa, jo també tinc una llista de pendents interminableeeee....

CESC ha dit...

Aquests "piononos" estan que hi diuen "menja'm!". Les fotos, com sempre, genials. Fan salivera...
A l'anterior recepta em preguntaves com feia els cigrons. Ara va "el truc": al País Valencià, (i més encara a Beneixama, al sud) l'aigua és molt dura, amb molta calç. Per això, jo solc posar els cigrons a remull per la nit en un llibrell amb aigua i una culleradeta de bicarbonat i, a l'endemà, quan ja són tendres, els canvie l'aigua (que sol tindre un color marronós) i encara els hi tinc durant un parell d'hores. Després, ja els coc a l'olla exprés amb aigua i una mica de sal durant més o menys el temps que tu dius. Aproximadament uns 20 minuts.

Ro ha dit...

Cada dia et superes Gemma, quan els vaig tastar vaig pensar: mira que deu ser complicat de fer. I tal i com ho expliques no sembla tan difícil, però Déu n'hi do la feinada. Un 10 com sempre i segur que han quedat boníssims.

gemma ha dit...

Són espectaculars! Crec que cauran ben aviat!

Mar Calpena ha dit...

Gemma (Clofent), si llegeixes aquest comentari, envia'm un mail (que no sé si tinc la teva adreça), la meva és baixagastronomia arroba gmail punt com), que et vull comentar una cosa sobre un projecte...

Lurka ha dit...

Hola Gemma, jo ja sabia que si a algú ho podia fer, aquesta eres tu!!.
Tinc un cunyat que és de Granada, de fet jo vaig conèixer els piononos gràcies a ell i tinc pendent que vinguin a dinar a casa. No m'atreveixo del tot a dir que ho faré (els postres no són el meu fort) però pot ser que ho intenti.:-D

Gemma ha dit...

Francesc, el truc del bicarbonat va molt bé, oi? D'aquesta manera segur que queden ben tous :)

Ro, no és difícil, però és veritat que porten una mica de feina...

Gemma prova-ho que val la pena!

Mar, ja està fet ;)

Lurka, anima't a provar-ho, el teu cunyat al·lucinarà! I segur que et queden bons, ja ho veuràs...

Anònim ha dit...

X cert Gemma, quants en surten amb aq quantitats?..El diumenge fa 87 anys el meu avi...i apart de fer el mític Sacher..probaré de fer aq pioninos....
Merci!

Anònim ha dit...

Hola Gemma!!!!
quisiera preguntarte si sabes la dirección de donde te hicierón el libro tuyo de cocina , quisiera regalar uno a una amiga con nuestras choradas.
pero el de fotoprix no me gusta. GRACIAS

Unknown ha dit...

caram quin esmorzar! aixo es un esmorzar i la resta on punyetes! :P

ens veiem avui....

Anònim ha dit...

Increïble!! Jo en vaig tastar aquest Nadal perquè la meva cunyada és de Granada i en va portar.

Només un dubte, dius que calenta la massa l'enrotlles i deixes refredar.
Però en el pas:
-"humitejar el pa de pessic amb l’almívar". Aquí està desenrotllat?
I a:
-"escampar per sobre la crema". A la massa desenrotllada perquè quedi en plan braç de gitano, no?

Deus pensar que sóc una borrega, però un cop a la cuina s'han de tenir les idees clares...

Per cert, la pannacotta de toffee va quedar molt bona i no em va costar gens de fer.
GRÀCIES!!

Anònim ha dit...

M'encanten els piononos! Als qui ens agraden els dolços una pasteta plena de crema i amb gustet d'emborratxat ens pot portar a cometre bogeries! Us ho recomano a tots/es: estaven deliciosos ;D

Bitel ha dit...

ostras! quina crack. T'han quedat perfectes!!! estic alucinat m'alegro molt que la recepte del meu llibre t'ajudes. Ara pots anar per uns "suspiros de monja", "soplillos" o el pastis cordobes :D es broma!!!

Gemma ha dit...

Eva de Terrassa, depèn molt de la mida que els facis... A mi me'n van sortir uns 15.

Anònim, el libro lo hicieron unos impresores de Sabadell, no es solo un libro de fotos de fotoprix. Si te intersa ya te daré los detalles de esta empresa, ¿vale?

Cristina, amb aquests esmorzars després escalem amb el doble de forces!

Tsukilina, tu has dit la paraula: és com un mini braç de gitano. S'enrotlla una mica calent per tal que agafi la forma i no es trenqui. Després, el desenrotlles, l'humitegeixes amb l'almívar i escampes la crema. El tornes a enrotllar i el talles a rodanxetes. M'explico? Si tens més dubtes, pregunta, eh? M'alegro que la pannacotta et quedés bé!

Pol, són un vici :)

Bitel, em van anar molt bé les teves receptes :) Ostres, no em posis tanta feina! ;)

Martunis ha dit...

Com sempre Gemma...impressionant!!! T'han quedat fantàstics!!!! segur que estaven de vici!!! talment com si fossin de Santa Fe!!! Felicitats!!!! Ja saps que sóc asidua al teu blog...

Marta ha dit...

Oi, oi, oi. Aquests piononos em fan oblidarme del regim per uns moments. Te'n agafe un.

Besets

Anònim ha dit...

Fan molt bona cara. Aquest cap de setmana miro de fer-los. De fet totes les teves receptes queden molt bones. Això és que ens dones un bon exemple!

Per cert, sóc bibliotecària i aquest mes ens ha arribat un llibre a la Biblioteca que m'ha fet pensar en tu. Es titula:
Chocolate. Deliciosas y sencillas recetas explicadas paso a paso.
Barcelona: Parragon, 2004.
Potser ja el coneixes perquè té uns quants dies, però si no, has de fer que te'l regalin!

Anònim ha dit...

Gemma, si tabajan por internet me gustaria que me dieras la dirección si no, no ya que no soi de Sabadell
MOLTES GRACIES!!!!!

Joan ha dit...

Entre la sopa de te verd (m'agrada molt el te...) i els Piononos això té un nivellàs brutal...

Gemma ha dit...

Martunis i Marta, moltes gràcies per la visita :)

Eva, ja tinc aquest llibre! Fins i tot n'he tret la idea d'una recepta que vaig fer amb les meves nebodes...
Mossegades Cruixents de Xocolata

Anònim, me parece que no trabaja por internet... de todas formas te dejo su telefono: 937 155 800
Se llaman "Via Grafica"

Joan, no m'estranya que a un anglòfil com tu li agradi el te... a mi també m'agrada molt!

famalap ha dit...

Anda!!! si los has hecho!!!
Te han quedado perfectos y seguro que muchíiisimos más ricos que los de Santa Fé, (sin desmerecerlos eh??)
Estás hecha una gran profesional!!! Me encanta

Martunis ha dit...

GEmma ja els he fet!!! bonissims!!! ja he penjat la foto però la recepta encara no!! no m'ha quedat tan macos com a tu, però...

Anònim ha dit...

Tienen una pinta buenisima y son esactamente las mismas cantidades que la receta oublicada en el blog cuina cuina cuina el 18/05/2008 asique tiene que ser las antidades adecuadas pues las dos coincidis en las cantidades sin ninguna diferencia.