La recepta és d’en Jordi Roca, que aquest mes presenta receptes amb tons de tardor: un cabell d’àngel de carbassa, un granissat de ratafia i crema de cafè i unes pomes de sucre. Aquesta recepta recorda les típiques pomes de fira, però d’una mida petita ideal per acompanyar el cafè. L'àcid de la poma combina molt bé amb el dolç del caramel i el joc de textures cruixent del caramel i flonja de la poma és un contrast deliciós. Fàcils de fer, segur que sorprendran als convidats llaminers més exigents.
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
PD: Com que aquest és el post que cada mes dedico a la revista CUINA, aprofito per agrair-los que em toqués una de les 50 entrades que sortejaven pel saló Whisky Live de Barcelona, una cita imprescindible pels amants dels destil·lats. Vaig oferir aquesta entrada a en Joan, que n’ha fet una crònica excel·lent al seu blog Malt Whisky.
Moltes gràcies per l’entrada!
49 comentaris:
Bon dia Gemma!
¡Mmmm!¡Quins bon records aquestes pomes de sucre! Per un moment he tornat a viure la il·lusió dels dies de festa major, de fira...Com si tornés a ser petita, aiiins!
¡Moltes gràcies!
Petonets,
Marina
Sóc una fidel seguidora de La cuina de casa. Però fins ara no tenia blog,si et ve de gust em trobaràs a www.haciendobuenasmigas.blogspot.com
Quina gràcia aquestes pomes!!! A mi també m'ha passat com a la Marina, m'ha recordat la meua infantesa. Aquesta revista, "Cuina", m'agrada molt. El que passa és que, de vegades, les receptes no estan gaire al meu abast. Les trobe o molt difícils o amb ingredients que no solc trobar per on jo visc. Salutacions
Gemma, quines pomes més precioses!! La veritat és que són de fira total! I a més, ben senzilles de fer! :)
Les haurem de tastar! Que de ben segur que fetes a casa han de ser mil vegades millors!
Petons!
Gemma, tan quedat d' allò més boniques, me l' apunto per fer-les ben aviat!!
un petó! Beth
Bon dia estimada, al veure la recepta vaig pensar que la farina, i ves per on està ja en el millor bloc d'aquest món. U delícia, Gemma, com sempre. Molts petons.
Gemm,a, que boniques que t'han quedat. Jo, des que de petita, menjant-me'n una en una fira, se'm va trencar una dent no n'he menjat mai més, i això que era mooooolt petita!!
PTNTS
Dolça
Ui si Gemma que bones aquestes pometes, tan quedat perfectes, quan comprem la revista sempre pensem a veure quin postre fara la Gemma,i has triat d'allò més bé. Per cert al número anterior van recomanar el teu blog, et felicito t'ho mereixes, per dedicació, per saber-fer i per la teva gratitut amb tots, una abraçada
Ohhh! Les pomes de la Festa Major de quan era petita mmmmmm....com m'agradaven!!!
T'han quedat precioses!
Petonets
Carme
Hola gemma!! je, je!! Sembla que ens hem posat d´acord amb aquesta entrada!!!
Les teves em recorden a les festes majors, quan era petita la meva mare sempre ens comprava pomes caramelitzades, de les vermelles!!
Aquestes segur que son més bones!! Apuntades!!!
Petonets.
Hola gemma!! je, je!! Sembla que ens hem posat d´acord amb aquesta entrada!!!
Les teves em recorden a les festes majors, quan era petita la meva mare sempre ens comprava pomes caramelitzades, de les vermelles!!
Aquestes segur que son més bones!! Apuntades!!!
Petonets.
De fira total!!!!! Molt maques!!!
Ptnts
Gemma que aperitivo tan precioso has hecho.
Un beso.
Que bones!!!!!!
felicitats gemma, tu sempre amb coses delicioses.
petons
Un preciós ramet de llaminadures! T'han quedat precioses...
quines pometes més riques!!
em recorden quan era petita! ja! ja!
petonets
Que bones aquestes pometes!!!I que mones aquí punxadetes!
Tan quedat molt maques!
Petonets maca!
Vanesuky.
Qué ricas! además te han quedado muy bonitas.
Besos
Nuria
Que bones, Gemma!!m'han fet pensar que tenim les fires a la cantonada!
Un petó!
Boníssimes!!!!
Quins records!!
Petonets
En mi país se venden en las plazas y en las salidas del colegio. Y las cubren con pochoclo(maíz inflado), pero nunca las había visto así, tan pequeñitas. Realmente parecen bombones .
Cariños
Fantàstiques aquestes pomes!! La veritat és que tenen una presentació exquisida...
Moltes gràcies per l'entrada al Whisky Live. La veritat és que la vam aprofitar perquè va ser una gran experiència
M'ha agradat molt la recepta de les pomes amb caramel. L'he trobat una dolça temptació.
pt!
Bona tarda Gemma,
quina bona pinta que tenen aquestes pomes! estic segura que a la quitxalla encara els agradarà més!
Petonets!
Mai he probat les pomes aquestes que es veuen a les fires...tenen un tamany taaan gros!! Aquesta mida és genial! Que boniques t'han quedat!
Petunets,
Eva.
Pd. vam tornar dissabte!!!! encara estic amb jet lag...jijiji!!!
A mi les pomes de les fires no em criden gaire l'atenció, entre el color vermell que tenen i que són tan grosses, no sabria com posar-m'hi.
En canvi, aquestes són de mida de queixalada, te les empasses d'un sol cop d'escuradents. Val la pena que les proveu, us asseguro que us sorprendrà que siguin tan fàcils de fer i que quedin tan rebones!
I suposo que és un retorn a la infància...
És veritat que a vegades les receptes del CUINA són un pèl complicades per nosaltres, pero triant bé sempre es troben receptes com aquesta, faciletes i aptes per a la gent normaleta a la cuina :)
La meva filla està boja per agafar una poma dolça, però no pot pels aparells a la boca, la guardaré per quan se'ls treguin.
Petons
T'han quedat més maques que les de les fires! A mi tampoc m'agradaven amb aquell color vermell i no en menjava. Jo era més de núvols de sucre. Però aquestes teves, tan petites i de color "natural" semblen molt més bones.
Aquestes pomes tenen un aspecte deliciós i poden ser una gran sospresa per uns amics nostàlgics, per exemple
Ester
m'encanta ,,uauu així petitonetes gracies maca per fer aquestes coses.
Aquesta sí que és per a llaminers, llaminers, eh?. Aquestes pomes, les ametlles garrapinyades i les "barbas de papá", records de les fires de la infantesa.
Fins aviat
Caram! Sabia que aquest bloc era molt bo... però m'ha soprès que ja sigui popular a l'extrem orient...
Quina preciositat, les pomes com alguna vegada he dit, hem porten directament a l'infància. I aquestes són tan per taaaan apetitoses.
És un postre que fa molt de tardor... espectacular Gemma!! Petons maca ;-)
Gràcies a les teves receptes, es com si tingués la revista a casa, amb lo que m'agrada i aquí no la venen, es clar. Quan el meu fill ha vist la primera foto, m'ha dit que les vol ja, ara mateix, s'ha enamorat,jaja. Una maravella com sempre. Petons
A mi també m'encanta la versió petita, ideal per menjar d'una mossegada :-D
Gemma autèncitques! aqueste pomes ens tornen petits...qwuins records, i quants plors quan no la compraven...
una abraçada
Ostres Gemma m'has arrastrat a les tardes de fires i cavallitos de la festa major de Palamós!!! quina gràcia la veritat que no havia pensat més en elles.....
petunets
oh, senzillamnet espectaculars, ja les vaig veure a la revista cuina, vaig pensar que les faria i ara, veien el teu resultat encara més, gràcies per aquest meravellos blog!
Figura't que fàcils de fer... sempre m'havia delit de les pomes de caramel de les fires i ja em puc donar el gust de fer-les a casa. Com dius, aquelles no s'acabaven mai de grosses. A veure com em surten aquestes...
Que macas les pomes Gemma, em recorda a quan era petita (que no fa tant, eh?)
T'han quedat genials!
Petons
A mi les de les fires no m'han fet mai gràcia! però a mi no em feu pas cas que sóc maniatica de mena i sempre m'han fet mal pensar dels dies que poden anar per món o de si les hauran rentat abans :(
Ara ja vec que tinc a les mans l'ocasió de provar les meves propies pometes de fira!! ;)
Bona tarda Gemma
Efectivament estes pomes ens fan recordar la fira,que en el meu poble és el mes que ve.La teua recepta em ve de perles, ja que el meu marit i els meus fills són molt aficionats a estes pomes, i si són de mosset com tu dius i a mes casolanes,sense conservants ni colorants, enguany es posen les bótes.T'han quedat que diuen: mossega'm!.
Besets.
Quines pomes més boniques !! No has tingut problemes per treballar amb sucre cremat? Jo estic pensant en fer ametlles garrapinyades però no ser com fer-ho per refredar-les i que no s'enganxin.
Moltes gràcies pels comentaris que fas al meu blog. Em fan molta il·lusió. petons!!!.
Mercè
Quan vaig vore la revista l'altre dia a la biblio vaig pensar en tu, a vore quina recepta faries. No la vaig encertar jajaja.
A mi em porta records de menuda, però no de menjar-ne gaire, ja que només les vaig provar un cop :)
ja sé que no sóc gaire original, però a mi també m'han portat als dies de fira i de festa major. és una bona idea que pot servir d'aperitiu fent algun canvi en el caramel, potser amb algun toc salat, o de pebre de sechuan... s'haurà de provar.
Hola Gemma! passejant per la xarxa he anat a parar en aquesta pàgina i he pensat en tu. Tracta de postres de feltre, mmmmmmmmmm, bon profit!
http://www.kireei.com/index.php?p=1&id=383
Les pomes de sucre... sí semblants a les de les fires. Quan era petita m' encantaven i fa tans enays que no en menjo... Em vénen ganes de fer-ne. A veure si m' hi poso.
ptns.
Quna jo era petit, pel carrer de casa (molt a prop hi havia una escola) hi passava un home que en venia. Les duia dins un cistell de vímet i jo em delia veient aquell color tan vermell que tenien (el vermell és, amb diferència, el color que més m'agrada)..., però la meva mare no me'n volia comprar perquè deia que en aquell cistell li feia l'efecte que a la nit servia de llit pels gats i, està clar, jo em sentia incomprès. ;)
T'han quedat de meravella.
La meva màxima aspiració era que a la feria la meva mare em comprés una poma ensucrada...i mai no vaig pensar que ella les pogués preparar....m´apunto la recepta pels meus fills, és una proposta molt interessant....petonets
Publica un comentari a l'entrada