divendres, d’octubre 16, 2009

Fruits de tardor: unes ametlles garapinyades diferents

Aquest cap de setmana llarg hem estat tres dies escalant al Montsant i al Priorat. Allà hem collit alguns dels fruits silvestres que ens regala la tardor, com aquestes ametlles que he fet garapinyades:



Hem tornat enamorats d’aquestes dues comarques: dels camps de vinyes i oliveres en plena tardor, dels boscos d’alzines i castanyers, dels productes de la terra com l’oli i el vi i, sobretot sobretot, de les parets impressionants d’escalada, on hem gaudit fins a l’esgotament de la nostra afició preferida.

Entre escalada i escalada però, he trobat el moment per fer de recol·lectora de fruits tardorencs, una de les meves altres aficions. Sort que els meus companys d’escalada ja em coneixen i tenen molta paciència amb mi... Us deixo les fotos de la collita: cireres d’arboç, dolces i grosses; móres, les últimes de la temporada; raïm, dolç de tan madur en ceps abandonats; castanyes, grosses i ben plenes; olives, a punt per fer-ne olives de taula; i aquestes ametlles de la varietat marcona, les millors pel massapà dels panellets ;)









La recepta d’aquestes garapinyades és ben diferent de l’habitual; no es necessita cap estri especial ni hi ha cap perill de cremades. La vaig fer una vegada amb pinyons, d’una recepta d’en Jordi Roca a la revista CUINA, i em va agradar tant que l’he volgut repetir amb ametlles. El resultat és genial i ens ha satisfet molt: més fàcils de fer, queden amb el mateix gust que les originals, torrades i dolces, però amb menys sucre, cosa que ens ha agradat més. L’únic inconvenient és que l’arrebossat de sucre és més delicat i salta amb força facilitat. Proveu-ho i ja em direu quin mètode preferiu :)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· Un grapat d'ametlles crues pelades
· 1 clara d’ou
· Sucre

Preparació:

Batre la clara d’ou i abocar-hi les ametlles. Colar-les i arrebossar-les bé de sucre. Escampar les ametlles en una plata de forn i coure-les 10 minuts a 180º fins que siguin ben torrades. Deixar refredar i servir.

Bon profit!

45 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Bon dia Gemma. Què bo poder cuinar els fruits que ens regala directament la natura, tu que ho fas amb aquesta delicadesa i amor per la natura. A vegades, però que sigui fàcil poder prendre les fruites del bosc, fa que la gent es torni boja i malmeti l'entorn d'una manera bàrbara (aquest cap de setmana passada va anar al Montseny i vam quedar astorats amb la gent i el seu mal comportament amb els castanyers, no saps les branques trencades que hi havia a final del dia).
En fi bonica, una recepta de garrapinyades, genial ara per la tardor, m'encanta. Un petó enorme.

La Llibreta Viatgera ha dit...

I tant que és fàcil aquesta recepta! Me l' apunto!!

Un petó! Beth

Sefa ha dit...

Hola Gemma,

Que bones deuen ser! I acabades de collir ...
M'apunto la recepta.
Petons

Marina ha dit...

Mmm!Quin dolç despertar!
Fa uns dies parlàvem de la Cerdanya i què hem de dir del Priorat...Uns altres paisatges de somni! Sóc una enamorada d'aquestes terres de vinyes i oliveres. Tinc molts bons records de Falset! :)
M'apunto la recepta perquè si estan iguals de bones i amb menys sucre!! Uau! ;)
Bon cap de setmana Gemma.
Petonets,
Marina

*Eva* ha dit...

Hola Gemma! les fotos dels fruits de tardor són una preciositat!
i les ametlles, han de ser boníssimes, sempre he trobat les garrapinyades massa dolces.
pt!
Eva

manel ha dit...

gemma, volia dir-te alguna cosa de les ametlles, de poder collir móres i castanyes, que sembla mentida que al priorat quedin vinyes abandonades... però he vist les fotos de l'escalada al bloc del teu amic i haig de dir que són força més impressionants, m'has fet retrocedir molts anys enrere i a unes sensacions que ja havia oblidat. felicitats, perquè se't veu en una forma magnífica, talment la roca sembla el teu hàbitat natural.

Gemma ha dit...

Parella Vermella, teniu tota la raó, quin greu que passin aquestes coses :( Heu vist com queda el Berguedà després de la temporada de bolets??????????? Tot el bosc destrossat que fa pena. En fi... esperem que de mica en mica la gent en vagi aprenent, que la natura es mereix tot el nostre respecte, oi?

Marina, la Cerdanya a la tardor també és preciosa, amb tots els boscos amb colors vermells i grocs... tenim un país molt bonic!

Beth, Sefa i Eva, és una recepta senzilla i bona. I amb els fruits acabats de collir, molt més gustós :)

Gemma ha dit...

Manel, moltes gràcies pel comentari, je je je... És veritat que el meu hàbitat natural és la roca i la muntanya, m'hi passaria la vida! Llàstima que la realitat és molt diferent i hem de viure allà on tenim la feina.... Això sí, sempre que tenim uns dies de festa, cap a la muntanya directes! És que és preciosa, oi? Em torno a repetir: tenim un país molt bonic :)
I les sensacions que et deixa l'escalada són extraordinàries!!!!

Vanesuky ha dit...

Una recepta molt original!!Le fotos increible. Quin goig poder gaudir de tot aquest productes naturals!

Petonets preciosa.

Vanesuky.

nieves ha dit...

Gemma, qué maravilla de fotos de estos espacios naturales, cargados de pequeñas y maravillosas delicias de otoño. Me encanta la naturaleza y disfruto en mis fines de semana y descansos largos de unos parajes de montaña en la zona de León bellísimos, y cuando te leo, siempr me transportas a éstos lugares. ¿Conoces las hoces de Vegacervera? Zona de montañas peladas y escarpadas, donde todo el año se contemplan a los escaladores disfrutar de semejante entorno.
Bueno, a lo que vamos: la recolección de futos de otoño, me encanta, pues yo disfruto de lo mismo, aunque no tengo la suerte de encontrar tantas exquisiteces, y la receta, me ha encantado pues se ve sencilla y deliciosa.

Buen finde, buena escalada, y un abrazo.

la vella carmanyola ha dit...

Gemma! és que les terres Tarragonines donen molt de SI !!!!

Nosaltres també vam anar no fa gaire a fer una volteta per Cornudella de Montsant a veure si poso les fotos que en tinc de molt divertides.

Aquí aquestes cireretes que ensenyes en diem cireretes de pastó i no les agafem pq tenen fama de verinoses?? que en fa tu amb elles?

Rècords

Elvira ha dit...

Aquest estiu em van regalar un pot plé d'atmelles garrapinyades, estavan boníssimes, les havien fet a casa, i no sé pq em vaig oblidar de preguntar la recepte, i mirant la teva, em sembla que es fàcil i sense el perill de les cremades. Es fantàstic el que fas, recullir els fruits,he vist una foto, que m'ha transportat a la meva infància, nosaltres a les cireres aquestes les anomenem madroños, y que bones i que dolces. Unes fotos macas de veritat. Gràcies per la recepte, un petó

Assur ha dit...

No cal dir res més, perquè és prou sabut, de l'incívic comportament de molta gent a la muntanya..., i a la ciutat, també!: Ahir veia en un d'aquests diaris que regalen una fotografia del Parc Güell, de Barcelona, on s'hi veia l'escultura de la salamadra també malmesa per algun brètol, un dels molts brètols pels quals paguen sempre justos per pecadors, ja que les mides que es prenen (en aquest cas restriccions d'entrada a aquest Parc) ens afecten a tots, i ho trobo tan injust!

CocinArte ha dit...

Gemma, quina bona idea!! m'agrada molt i la tastaré segur...

Ivana ha dit...

que bones i els fruits, uff!!
però com diuen els vermells quina llastima que la gent no respecti la natura!!
petonets

Gemma ha dit...

Nieves, no conozco las hoces de Vegacervera, aunque sé que se escala también ahí. En León hay parajes de montaña muy bonitos, además de estar cerca de Picos... Me gusta que mis fotos te traigan estos buenos recuerdos :)
La recolección de frutos silvestres es una de mis debilidades en la montaña, a causa de esto mis compañeros tienen que esperarme mucho, je je je...

Anna de la Vila, les teves terres són molt boniques!!!!! Les cireres de pastor són mooooolt bones, res de ser verinoses!!! Te les pots menjar directament, no cal fer res... aquests dies ens les hem menjat a grapats :) Diuen els ruomors populars que col·loquen una mica, ja que porten algun component una mica al·lucionògen, però jo no ho he notat :)
Cornudella és el centre neuràlgic d'escalada al Montsant, està situtat al mig de totes les zones d'escalada. Nosaltres també hi hem estat altres cops i s'hi viu molt bé!

Elvira, dels madroños en català en diem cireres de pastor o cireres d'arboç (arboç és el nom de l'arbre). Són bones, oi?

Enric, ja he llegit la trista notícia que volen tancar el Parc Güell i fer pagar entrada! És una vergonya que haguem de pagar justos per pecadors... Tristament, de gent incívica n'hi ha a tot arreu :(

Vanesuky, Núria i Ivana, proveu aquesta versió fàcil de les garapinyades, ja veureu com us agraden igual :)

Ester ha dit...

Cruixents, cruixents, que bones, tota unas temptació
Felicitats
Ester

Mercè ha dit...

mmmmm! Quina bona pinta!! M'ha agradat la idea de que no siguin tan dolces. Quina sortida mes maca que has fet!! Petons

Erika ha dit...

Me imagino lo gratificante que debe ser poder recoger esos frutos con sus manos y comérselos. Que suerte que todavía estén al alcance de todos. Me encantan las escaladas y las caminatas y si es con amigos mucho mejor!
Cariños

mesilda ha dit...

Bona nit Gemma
A mi ja no m'enganyes:tu no eixes a la muntanya a escalar,tu eixes a fer collita...jajaja.
Les ametles em pareixen delicioses,i que forma mes senzilla de preparar-les.
Les fotos impecables.Eres una mestra!
Besets.

Titaniii ha dit...

Quines mores més maques!!! L´altre dia vaig sortir a caminar amb els nens i no vem poder afagar cap perque estaven passades!!! Més que passades, dissecades!!!! L´unic que vaig poder agafar es fonoll, per macerar les olives.
Aquestes atmelles garapinyades han de estar boníssimes i cruixents, semblem bunyolets!!!
Un dia d´aquests provaré la recepta, sembla molt fàcil.
Bon cap de setmana, Gemma.

Mercè ha dit...

Gemma, que bé poder gaudir un cap de setmana llarg del vostre esport preferit! Per cert, no porteu casc?
I que bé trobar encara oliveres, i ceps abandonats! Em pensava que ja no en quedaven amb els destrosses que es fan...
Les garrapinyades les hauré de provar! ;)
Petons!

pityenlacocina ha dit...

que bonita excursion y que bonitas fotos, las garrapinadas me las apunto porque siempre me ha encantado el olor que desprenden cuando se cocinan y nunca las he hecho asi que gracias por la receta, besitos

The kiwi kitchen ha dit...

Gemma, qué ricas! y las fotos muy bonitas
Besos
Nuria

Margarida ha dit...

¡Uf! No se que me gusta más si tus garrapiñadas, que me parecen espléndidas, o esa delicia de fotos llenas de frutos, preciosos los madroños o "borracheiros" que decían en mi pueblo.

maiblog ha dit...

Gemma, així que has estat per la meva terra? jo sóc de Porrera, el cor del priorat i el ánima , ( la casa tira ) es horrorós com deixen el camp i el bosc , no respecten res , igual et trobes a la gentr collin-te la verdura de l´hor, com les ametlles o la fruita, potser no saben que allò es propietat d´algú qwue s´hi guanya la vida ? et diuen, si solo era una bolsita de avellanas! coño, pero si pasan cincuenta cada dia son ciencuenta bolsitas y eso ya es media cosecha, a mi m´han arribat fins i tot a demanar l´escriptura de la finca !!!!!!
De com tenim el bosc ja ni en parlo... però també em de dir que hi ha gent encantadora i curiosa, desafortunadament són els que menys.
Probarem les teves ametlles.
Petons bonica i a la próxima vens a caminar pel meu poble , del vermut me n´encarrego jo.
mai

Gemma ha dit...

Proveu de fer aquestes garapinyades diferents, us sorprendran per la senzillesa del procés i el bon resultat que s'obté. S'ha acabat patir per si s'enganxa el sucre a la paella o es crema massa aviat... Així és molt més fàcil! I surt una oloreta del forn mentre es couen que és deliciosa!

Teniu tots raó que és una sort poder gaudir de tots aquests fruits silvestres. Per sort, encara queden molts racons on la gent no hi arriba (s'ha de caminar massa, je je je...) i es conserven verges i en estat pur.

Margarida, entiendo muy bien el nombre de "borracheiros", aquí también tienen la fama de emborrachar un poco, aunque nunca lo hemos notado ;)

Mai, ets de Porerra????? Vius en una terra preciosa, nosaltres hi anem sovint a escalar! Quina sort poder gaudir de tots aquests paisatges cada dia :)
És una pena que la gent respecti tan poc els camps de cultiu... crec que és una barreja d'ignorància i falta de respecte per les propietats alienes. Nosaltres només vam collir on es veia que estava abandonat, com que caminem molt tros fins a la paret acostumem a passar a prop de ceps, ametllers o oliveres que s'havien cultivat antigament, però que ara cauen massa lluny i s'han abandonat totalment. Segurament ja no els val la pena anar a collir aquests camps tan lluny i de difícil accés, sobretot tenint en compte el preu ridícul que cobren els pagesos...
El proper cop que anem per les teves terres t'enviaré un mail i passarem a fer el vermut, je je je...

ANNAFS ha dit...

Qué bé trobar-se amb tots aquest fruits de tardor! I les garrapinyades a casa ens agraden molt. Ja provaré aquest sistema, que vaig que és més fàcil i les ametlles queden més lleugeres...
ptns.

MaryLou ha dit...

Qué fàcil les garrapinyades!!! no les he fet mai, provaré d'aquesta manera!!!
Les fotos del teu cap de setmana molt maques!!!
Petonets

menu ha dit...

Que enveja sana poder agafar del mateix arbre els fruits.Las garrapinyades es veuen magnífiques
Besos

Dolça ha dit...

M'encanta veure com algú, que no és de les nostres terres, en fa propaganda i ho fa de manera que es veu que s'estima els llocs per on va.
Les cireres d'arboç o cireretes de pastor ens porten bojos a casa, però s'ha d'anar amb compte, ja que si en menges massa i són molt mdures pot arribar a emborratxar-te.
Jo una vegada en vaig fer melmelada ( un potet petit) i va sortir prou bona, però no ho he repetit.
I d'aquestes olives, en surt el nostre tan preuat DO.Siurana...
i a més unes bones roques perquè pugueu escalar... què més es pot demanar?
PTNTS
Dolça

El cullerot Festuc ha dit...

Quina recepta tan bona i fàcil!!! i quines fotos...quina sort poder gaudir de tots aquests fruits collits per tu!!!!
Petunets,
Eva.

OLLES I SOMRIURES ha dit...

Que bonic és gaudir de la natura com tu ho fas i d'aquestes ametlles garrapinyades que ha fet. Salut!!!!

Maria ha dit...

Gemma, amb la terrina de pinyons ja em va passar el mateix. No entenc si s'ha de batre a punt de neu la clara o només trencar-la una mica, com si es bates un ou. No costa de que s'enganxi al fruit sec?
Poder gaudir de la natura tindria que ser una asignatura obligada per tothom i posar suspens a qui la maltracti.

fem un mos ha dit...

A nosaltres ens agrada molt la muntanya. Me pres la llibertat de incloure’t en el meu bloc.
Las ametlles garapinyades son boníssimes, i amb tots els fruits que anomenes sem fa a boca aigua.
Un peto

Gemma ha dit...

Dolça, l'oli de Siurana és dels millors que conec. De fet, uns amics amb qui vam estar aquests dies sempre el compren d'allà ;)
Com va quedar la melemlada de cireretes de pastor? Es notaven les llavors de la pell? No l'he tastat mai però m'has fet venir ganes de fer-ne... aviam si aquesta temporada encara hi som a temps ;)

Maria, les clares s'han de batre com per fer truita, no cal muntar-les a punt de neu. Només serveixen per mullar les ametlles i que després s'enganxi bé el sucre. El sucre s'enganxa molt bé, com que s'humiteja amb la clara queda tot un terròs amb l'ametlla a dins. Prova-ho, que és molt fàcil!

Fem un mos, ja veig que tenim dues aficions en comú, la cuina i la muntanya :) Gràcies per afegir-me a la teva llista de blogs!

Francesc ha dit...

Quines ametles més bones!! M'han agradat molt les fotos. Per cert, els fruits de l'arborcer tenen fama de "bufar"(=emborratxar) la gent que se'ls menja. Ho havies sentit mai dir? Salutacions

dolçosdesdecasa ha dit...

què originals! ho provaré, jo sempre faig lès clàssiques, que ens xiflen!

PILAR ha dit...

Una fantàstica idea que provare. Sempre he fet les garrapinyades amb les ametlles sense pelar perque el sucre s´agafi però sense posar-hi la clara d´ou. Deu ser per aixo que s´engantxa, oi? Aquestes son molt faciletes i tenen molt bona pinta.
Petons!

bajoqueta ha dit...

Una gran excursió superaprofitada!

Han d'estar de bones estes ameles...

shabash ! ha dit...

uau!! aquestes ben segur que les provarem... i per què no... les podriem posar a la inauguració de la farinera ;P !!!
tenen molt bona pinta, i el resultat, com sempre, segur que és excel·lent!!!
felicitats mestra!

MªJose-Dit i Fet ha dit...

No hi ha res com poder agafar els fruits directament de l´arbre oi?? i a més si després es prepara una recepta tan deliciosa com aquesta...petonets

Anònim ha dit...

M'agrada molt el teu blog i les teves receptes, com a mig prioratina només dir-te que ni les vinyes ni els ametlles estan abandonats ni els olivers, que t'ho hagi semblat no ho dubto però si ho has collit has entrat en una propietat privada i has agafat els fruits sense permís. Sento que el meu primer comentari sigui per dir això però no em sembla bé que vingui gent de cap de setmana i entri als camps a collir res. (No parlo d'altres fruits silvestres com les mores)

Gemma ha dit...

Anònima, benvinguda al blog!
Entenc perfectament tot el que em dius, segur que vaig entrar en propietat privada. Només et demano que em facis un vot de confiança quan dic que els ceps i els ametllers estaven abondanats, eren arbres que es trobaven 1 hora caminant a peu des d'on vam deixar el cotxe... Tot el terra estava ple d'ametlles i raïm sec que ha havien caigut tot sols. Tot i així, tens raó i vaig collir-ho sense premís.
Espero que això no signifiqui que a partir d'ara segueixis deixant comentaris, eh? I digues el nom, vale? :)

surfzone ha dit...

Ep, això està bé, aprofitar el que ens dóna la terra (i a vegades robar una mica de fruita tampoc fa mal... encara és més bona XDDD).

Per cert, no sabia que les cireres aquestes es mengessin. Avui al matí he anat a buscar bolets i n'hi havia per tot arreu... a veure si se m'ha girat feina!