La recepta per fer la massa de les crestes l’he treta d’un blog de referència per a la cuina sense gluten, cocina fácil sin gluten, de qui ja he fet altres receptes sense gluten i sempre m’han sortit molt bé. L’única diferència amb la recepta original és que n’he fet menys quantitat i que enlloc de fregir-les les he cuit al forn.
El farcit de les crestes no té cap secret: formatge i confitura de moniato, inspirat en la típica combinació de formatge i codonyat que lliga tan bé. La confitura de moniato té una textura semblant a la del codonyat, però amb el gust inconfusible del moniato, més farinós i menys dolç. La tenia en una llauna que voltava per casa des de feia temps i que ara he vist el moment de gastar. Cal comprovar, llegint les etiquetes, que tant el formatge com la confitura siguin sense gluten.
Les crestes queden tan poc dolces que podrien servir perfectament com a entrant per un aperitiu. Com a postres, queden al seu punt de dolçor si just abans de servir-les s’espolsen generosament amb sucre en pols. El cruixent de les crestes i la sorprenent combinació dolç - salat de l’interior queda senzillament deliciós!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· Massa de crestes
· Formatge (jo he utilitzat un tipus brie)
· Confitura de moniato
· 1 ou
· Sucre en pols
Preparació:
Fer la massa de crestes, estirar-la ben fina i tallar-la en cercles d’uns 10cm de diàmetre.
Farcir les crestes amb un trosset de formatge i un trosset de confitura. Mullar les vores amb una mica d’aigua i tancar-les pressionant amb una forquilla per tal de segellar-les bé. Pintar-les per sobre amb l’ou batut i coure-les al forn a 200º durant 10 minuts, fins que siguin daurades.
Deixar refredar i espolsar generosament amb sucre en pols.
Bon profit!
42 comentaris:
Gemma, molt bona aportació pels sense gluten!! :) T'han quedat unes crestes perfectes!! I que bones han de ser!
Per cert, aquesta confitura de moniato és tipus puré o més compacta i gelatinosa?
Petons!
wwwwooooooowwwww! quines crestes més ben fetes, no hagués dit mai que havies fet tu la massa Gemma! Tot el que toquen les teves mans ho converteixen en una exquisitesa. Molts petons estimada.
Gràcies Gemma!
Una aportació amb gust que no m'imagino :)
Te felicito, foto, clarament marcat sense gluten, tot perfecte, et donarem el títul de celiaca adoptiva jajaja.
Ah, i lo blog de Marisa tot un referent, jo estic aprenent molt d'ella :)
glutoniana
Formatge i moniato!, si ja m'agrada el formatge amb codony (si és Idiazabal millor), amb la teva combinació es deu tocar el cel ;-).
Petons artista!
boníssima la confitura de batata!!!! la vaig tastar per ñprimera vegada a Buenos Aires. Ells fan un postre amb la batata i un formatge que en diuen "Vigilante".
ooooohhhh que bonsss! ara per esmorzar que bé que m'anirien? jejeje
Fa uns dies vam estar a Morella i allí es tipíc el FLAO i es un pastisset com aquest però porta ametlla, anis, formatge i canyella. Estan .... mmmmm :(((
Records
P.D: a mi el que em passa amb aquest tipús de pastissets es que si començo no puc parar d'agafar-ne i quan me n'ha dono ja me fomut la platera. I després a fer esport desesperadament per no tenir rebordiments de conciencià!! jejeje
Que reboniques¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Fantàstiques crestes! La conbinació m´agrada moltíssim. Mai he provat la confitura de batata i aquesta em sembla una manera perfecta de fer-ho.
Petons
una combinació perfecta! i a més a més sense gluten, és que estàs en tot!
pt!
Quina pinta que tenen!! No he probat mai la confitura de moniato ??? A casa meva no agrada molt, pero m'agradaria probar, perque a mi si m'agrada!!! Un peto, Montse.
Que maques t'han qeudat! Jo com tu també les faig al forn...així no queden tan olioses i són una mica menys calòriques!!! ;)
La confitura de monitao no la conec...xos egur que la combinació era deliciosa!
Petunets,
Eva.
Delicioso con esa confitura de batata, un saludo.
Mercè, la confitura de moniato té una textura semblant a la confitura de codony. De fet, fins que no la tastes es podrien confondre perfectament.
Parella Vermella, aviam si sereu més exagerats que l'Enric!
Bajoqueta, al final he arribat a temps... M'alegro que t'agradi la meva aportació :) Queden amb un gust sorprenent però molt bo.
Mònica, precisament per això vaig pensar que podia quedar bé la combinació... a mi també m'agrada molt el formatge amb el codonyat, i totlament d'acord que amb idiazábal queda sublim!
Sívia, no coneixia gens aquesta recepta argentina del "Vigilante", serà qüestió d'investigar. El dulce de batata és molt típic de tot sud-amèrica, oi?
Anna, ja sé quins pastissets vols dir, són un vici!!!! En fan uns amb moniato que són la meva perdicicó, per menjar un darrera l'altre! I després directes al gimnàs, je je je....
Gràcies Ara!
Pilar, és com el codonyat però més farinós i amb un gust a moniato inconfusible. És bona de totes maneres, amb una simple torradeta queda deliciosa.
Eva, aquest cop havia de ser sense gluten obligat, je je je...
Vacapaca, has tastat mai els pastissets de moniato que fan a Tortosa? Té un gust molt semblant i molt bo!
Eva, sempre al forn, ja ho crec! No suporto les crestes fregides, ni tan sols les típiques salades farcides de tonyina... jo sempre cap al forn, je je je...
Sandy, con el queso queda fenomenal :)
Jo també cóc les crestes al forn, m'agraden molt més, aquestes si més no són sorprenents
Una abraçada
Ester
Oh quines crestes tan bones!
On compres la confitura de moniato? No n' he vist mai.
Jo tinc al congelador codonyat que vaig fer a la tardor. Potser em podria servir.
ptns.
Quines crestes tan ben fetes!!!!Si a mi em quedesin aixi ,en feria moltes més de salades.
Molt maques les crestes..
Noia un 10!! Fins i tot el meu marit que corrie per aquí se les ha mirat i ha dit.. Ostres! quina bona pinta, fes-les!! jajaa.
Així que ja hi sóc.
Apa, wapa fins aviat!!
Molt bona aportació , tenen que estar delicioses i si dius que no son massa dolces millor.
Una presencia espectacular!!
No he provat mai la batata amb el formatge, será la primera vegada.
Petons
Quina deliciosa aportació al sense gluten!!Jo no sé quan utilitzo un ingredient si és amb o sense gluten!!La farina de blat (la normal) té gluten??
Un petonet maca.
Ester, al forn sempre millor, ja ho crec! I sí que són sorprenents, la coombinació és força original.
AnnaFS amb codonyat quedarien molt semblants. La confitura de moniato va venir a parar a casa meva de rebot i no recordo com... :(
Els peixos, no costa gaire, només cal tenir una mica de paciència ;)
Carme, ja em diràs si li han agradat al teu marit, je je je...
Dolors, sense el sucre en pols són perfectes com aperitiu, la confitura és poc dolça i no porten ens de sucre.
Menú, s'assembla molt al farcit d'alguns pastissos que es fan a Morella i a les terres de l'Ebre...
Vaenusky, sí la farina de blat té gluten, ja ho crec :)
Vanesuky: la farina de blat és verí pur i dur per als celíacs jajaja. Tant sols de menjar unes molles de pa per exemple, ens podem posar malalts.
Classificació aliments
Deliciòs, de fa molt temps a casa combinem formatge amb dolç, sobretot codonyat, fet nostre, per cert....i vull provar la teva suggerència amb moniato. La presentació com sempre un 10. Sé cuinar una mica i em diuen que les postres em queden molt bones, però no tinc les manetes que tens tú a la hora de preparar-ho, és un do, tampoc sé dibuixar i em sap molt greu... Sempre miro i remiro les teves presentacions per veure si n'agafo una miqueeeeta.
Un apunt, lo del forn, molt bé a mi no m'agraden gens els fregits, cada dia em donen més idees en aquest sentit, tot lo que es fregia es pot fer al forn, també en peix, calamars a la romana, etc. Els calamars que em va donar una amiga eren comprats a punt de fregir, congelats i eren deliciosos, jo els vaig voler fer a casa i em varen quedar un pel durets. Es qüestió de tornar-ho a provar, però és una bona idea per les calories i salut en general, guardem l'oli per una bona amanida en cru ¡¡¡
Una abraçada
Tat
Gemma!
Espectacular! com sempre!
Petons
guapaaa que agafo una cresta i et deixo un tall de poma,jejjej imaginat si es podes fer quin plaer un peto maca.
Que original Gemma, realment molt bona recepte per quan no es vol utilitzar gluten , bonissim.
Petons
Boníssims!!!
Dobles felicitats, per fer la massa i per aaquesta combinació amb moniato, no massa corrent.
Fins aviat
Snif!!! Hi va haver qui tenia una granja a l'Àfrica... Doncs bé: Jo tenia una cuina a casa, i sempre que feia crestes (afortunadament a casa no hi ha problemes amb el gluten) comprava les de "La cocinera", i les farcís del que les farcís, sempre les feia al forn. Com que dino fora de casa, les crestes són un bon recurs per emportar-me per dinar, i al forn no queden olioses.
Suposo que arribarà un dia en què tornaré a tenir cuina, pel que m'has donat una gran idea per emportar-me unes postres. Prometo fer la pasta.
Bajoqueta, l'enllaç amb els aliments sense gluten i amb gluten és fantàstic! Segur que aclareix dubtes a més d'un.
Tat, benvinguda al blog! Estic totalment d'acord amb tu pel que fa a l'oli: a casa ens encanta, però cru a les amanides, a la verdura o als entrepans. Som antifregits per principi, je je je... No he provat mai de fer calamars a la romana al forn, no m'imaginava que es pogués fer.
A veure si ens expliques algunes de les postres que fas ;)
Ruben, gràcies!
Elena, un intercanvi virtual seria genial... Un fa un primer, un altre un segon, un altre les postres i ja tenim el dinar fet, je je je...
Cris, la mateixa idea serveix fent servir unes crestes normals ;)
Francesc, gràcies!
Glòria, s'assembla molt a la combinació de formatge i codonyat, a casa aquesta combinació ens encanta!
Enric, amb la masa de la cocinera segur que queden igual de bones, i al forn molt millor :)
Ànims amb la cuina, ja veuràs com l'espera i la paciència amb els paletes valdrà la pena... et quedarà una cuina sensacional!!!!
Quina combinació més bona, jo faig pinxitos de pica pica de codonyat i formatge i també m'encanta, m'ha agradat molt que el fet de coure les crestes al forn i no fregides ..... així evites que quedin olioses i xafadetes....
petonets
Hola Gemma.
No he provat mai la combinació formatge-moniato, però si formatge i codonyat, així que segur que em va hi ha agradar.
Un encert això de sense gluten.
Besets.
A mi també m'agraden més les crestes al forn!
I m'encanten els moniatos! Sóc l'única de casa que en menja a la tardor. A vegades per no encendre el forn per mi sola (per un moniatet petit, perquè me'l menjo amb força sucre i tot engreixa!), quan la meva mare en torra sempre me'n porta un. Quan jo era petita la meva mare feia confitura de moniato per farcir pastissos i era tan bona... Fa molts anys que no en menjo i tu amb la teva recepta m'has fet recordar coses agradables.
Un petó.
creo que entendí un poco la receta y por lo que veo estas empanadillas me recuerdan mucho a unas que hacian unos amigos míos de bolivia muy tipicas en navidades y la verdad, si las tuyas saben tan buenas como se ven... yo me apunto esta receta ya que aquellas navidades quedé prendada de estas empanadillas y las tuyas son mejores porque son ingredientes que puedo conseguir en el pais!! :D
Un abrazo
Gemma, quina pasada! has fet tu la massa aquesta? t'han quedat de revista nena, molt macas i segur que també estan molt bones.
Petons
De com han d'estar m'ho estic imaginat. Delicioses. Aquesta confirtura la he vist al super, al Carrefour, pero segons quines coses a vegades si no te les recomanen no les tastes. Serà raó de fer-ho. Salut!!!
gemma, m'encanten aquestes delícies que es poden menjar com a entrants o com a postres!
aquesta confitura de moniato l'havia vist però no sabia com surt, si és bona com dius, se m'acudeixen moltes possibilitats.
Gemma las clases de caprabo me pillan un poco lejos, pero me quedo con la receta de las crestas pues tienen un aspecto maravilloso, y el relleno, que a mí no me gustan los postres demasiado dulzones, seguro que me encantaría.
Un abrazo y que disfrutes mucho con las clases.
mare meva, quin vici de crestes!!! ja se que m'enduria a una illa deserta!!! xDDD
petonets
Al fin tuve un ratiño para ver la recopilación de bajoqueta y me he llevado una gran sorpresa con tus empanadillas sin gluten...a parte de originalísimas, veo que te han quedado perfectas!!
Gracias por tu aportación, nos estás haciendo un gran favor al colectivo celíaco, ya que tienes un gran número de seguidores y tu divulgación es muy valiosa. GRACIAS!!
Ah!! ahora estoy recordando que un día me preguntabas si salían muchas empanadillas con la receta, je,je,...mira tú para dónde iban a parar.
Bicosss
QUE RICO QUE ES EL DULCE DE BATATA!!!, CON QUESO FRECO NADA MAS UNA DELICIA
Publica un comentari a l'entrada