La Sole del blog Sole empieza a cocinar és l’amfitriona del Hecho En Mi Cocina del març i ha triat la quinoa com a temàtica del mes. M’agrada la seva elecció, ja que per mi la quinoa era una autèntica desconeguda i ha representat un gran descobriment. És un cereal originari dels Andes que aquí s’utilitza poc, però que és un aliment bàsic a d’altres cultures degut a que aporta una proteïna completa i té un alt contingut en ferro. A la cuina accepta les mateixes elaboracions que l’arròs, i amb la seva farina es poden fer receptes semblants a les que nosaltres fem amb el blat. L’únic que cal vigilar és rentar-la bé abans de cuinar per treure-li la capa de protecció externa que la faria un pèl amargant.
Buscant quina recepta dolça podia fer amb la quinoa, vaig pensar en l’arròs amb llet, unes postres que a casa no agraden gaire i que no acostumo a fer. En canvi, l’adaptació amb la quinoa ens ha encantat, no s’assembla gens a la pasterada empalagosa que associem a l’arròs amb llet. Al contrari, queda lleuger i esponjós, poc dolç i força original, ja que per tal de fer-lo ben diferent he canviat l’aroma de la canyella tradicional per l’aroma d’anís estrellat. I per acabar de fer-ho ben diferent, he canviat la llet de vaca per la llet de soja. El resultat final de la recepta es pot dir que s’assembla poc a la recepta original d’arròs amb llet que m’ha inspirat, oi? Je je je...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 tassa de quinoa
· 2 tasses d’aigua
· 3 tasses de llet de soja
· 1 anís estrellat
· 100g de sucre
Preparació:
Rentar bé la quinoa esbandint-la sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
Posar la meitat de la llet de soja a infusionar en un cassó al foc amb l’anís estrellat. Quan arrenqui el bull, treure l’anís i reservar.
Posar la quinoa amb l’aigua en un cassó al foc. Quan arrenqui a bullir, afegir la llet infusionada amb l’anís i deixar coure a foc baix uns 20 minuts. Afegir la resta de la llet de soja i el sucre i deixar coure uns 10 minuts més a foc baix, remenant de tant en tant. Quan tingui el punt d’espessor desitjat, abocar sobre una plata i deixar refredar.
Servir fred de nevera amb, opcionalment, una mica d’anís en pols espolsat per sobre.
Bon profit!
31 comentaris:
Gemma, ja tens raó que de l' arros amb llet a aquesta original recepta amb quinoa hi ha un món, però t' he de dir, que la combinació de sabors sembla força interessant!
Un petó!
Beth
La primera vegada que vaig tastar la quinoa va ser precisament als andes, i sempre la trobava boníssima.
La teva recepta és ben original, no em faria res fer-hi un tastet!
pt!
Gemma, que vol dir que associem l'arròs amb llet a una pasterada empalagosa??? jajaja!!! A mi m'encanta!!! ;)
Per mi la quinoa també és la gran desconeguda...no l'he fet ni probat mai...per això trobo aquest hemc molt interessant per conéixer aquest cereal.
Petunets,
Eva.
Quina bona aportació per la temàtica d'aquest mes. Jo encara no sé que fer i mira que queda poc ja!!!
Un petó.
Segur que es una excel·ent recepta però no lliga amb els meus gustos
Enhorabona de totes maneres
Ester
Què bo Gemma!! m´ha fet molta gràcia la teva definició d´arroç amb llet jajajaa com pasterada empalagosa...i la recepta força original...la provaré perquè encara no he acabat el paquet de quinoa que vaig comprar pel HEMC d´aquest mes...petonets!!
Ui, discrepo.. un bon arrós amb llet és melós i no emparfega .. s'ha de trobar el punt just, dona..
Però si amb la quinoa has trobat un aliment que t'agrada, doncs a disfrutar-ho..
Hola Gemma, jo a casa si que faig servir la quinoa ,ja fa uns quants anys pero sempre la preparo amb receptes salades, sopa, barrejada amb verdures ect. aquesta me l¡apunto per fer-la
raquel
Beth, a nosaltres l'arròs amb llet no ens agrada, en canvi aquesta recepta amb quinoa sí... i el gustet de l'anís hi combina bé.
Eva, ara ja tinc ganes de provar la quinoa en plats salats, potser tipus amanida d'arròs freda ara que ja comença a fer calor :)
Eva, quan dic "associem" en 1a persona del plural, vull dir els de casa, no parlo en general, eh? je je je... que ja sé que hi ha gent a qui agrada molt l'arròs amb llet ;)
Vaensuky, com no t'afanyis a fer la recepta no arribaràs a temps, que em sembla que el termini acaba demà!
Ester, per què no lliga? Per la quinoa o per l'anís? Crec que et sorprendria agradablement si el tastessis... ;)
Maria José, és que l'arròs ens agrada al punt, i l'arròs amb llet el trobem una mica passat, je je je... si ho proves ja m'ho diràs, eh?
Maria, tens raó, segurament no ens agrada l'arròs amb llet perquè no n'hem menjat mai cap de bo de veritat... serà qüestió d'averiguar una bona recepta i fer-lo a casa ;)
Sanísima la receta y no por ello menos apetecible. Me parece una fabulosa aportación.
Besitos sin gluten
L' altra dia vaig veure una altra recepta de quinoa. No sabia què era. Però amb aquesta explicació que has fet tu m' ha quedat clar.
El que no sabria és on comprar-la. Poster en algun herbolari?
Es que l' arrós amb llet tampoc m' agrada massa. I sempre he pensat, Si pogués fer aquesta recepta amb alguna altra cosa que no sigués arrós...
M' has donat la sol.lució.
ptns.
¡Estupenda receta! Tien una pinta estupenda y como nos dices tiene que ser una mezcla estupenda, además los ingredientes son prefectos para nosotros, sin gluten y sin lactosa.
Estamos seguros que la haremos.
Besotes,
Ana y Víctor.
Gemma,no he fet ni probat may la quinoa,aques cereal es desconegud per a mi.
Un beset.
Què bo Gemma! i aixo del anís estrellat em sembla genial. Al final la quinoa esta donan per molt.
La presentació m´agrada, molt maca la foto.
Petons
Gemma, la quinoa per a mi també és una gran desconeguda. Però la combinació sembla ben original! I si heu trobat el substitut de l'arròs amb llet que us agrada, no es pot demanar res més! ;)
Petons
Quinoa? No ho havia sentit mai... però té tota la pinta de ser boníssim. El toc d'anís estrellat em sembla fantàstic...
Gemma, aquesta recepta té una pinta fantàstica! No se m'hauria acudit de fer un arròs amb llet amb quinoa... enhorabona! A més, és apta per a vegans :) Em sembla que la faré ben aviat (tan aviat com ara mateix)! ;)
Gemma quina recepta més original! Pensava que et seria complicat aconseguir unes postres amb quinoa per poder participar al HEMC, però has superat la prova i amb escreix! Molt bé!
Gemma, estic contenta has trobat una recepta dolça!! i quina recepta. A casa la quinoa agrada molt, però sempre l'hem menjada amb amanida, com qui fa un cus-cus fred. Ara ja tenim la versió dolça, i si és de la teva cuina i les teves mans, és la millor! petons.
Arròs amb llet???? EECCCSSS!!!! Quina bossat de vaca!!! Jo no suporte aqueix dolç... Només de pensar-hi em vénen basques...
Perdona'm l'exabrupte, però és que aqueixes "postres" (?) em produeixen malsons...
Per cert, no en sabia res jo de la quinoa. Només que era un aliment. No sabia, tampoc, que tenia tantes aplicacions a la cuina. Sembla com una sèmola, no?
Salutacions.
Acabo de descobrir la quinoa, confeso que ho desconec, i m'atrau l'idea d'experimentar amb ella . un bon començament pot ser aquesta recepta teva
Nunca he probado la quinoa, y cada vez veo que se utiliza más. Dicen que tiene un sabor especial, y es ésto lo que me hecha para atrás, pero al ver tu receta te aseguro que esta misma tarde compro la quinoa y practico con estos ingredientes, ya que todos son aptos para mi intolerancia (menos el azúcar blanco, que puede ser sustituído fácilmente por el de caña)
Gracias gemma, cada día se aprende un poquito más :-)
Un abrazo.
Saludos desde pocohecho,
Me tienes que explicar como es el sabor de este plato...me parece muy interesante.
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/
Ostres! quinoa?? no me menjat mai, però es que tampoc no se pas on la tinc de comprar?
Primer m'ha sonat a un d'aquells anuncis de la tele de gel de bany, no? jejejejeje
No si això de la cuina cada dia descobreixes alguna maravella nova!!
Records
A per cert! a mi m'encanta l'arros amb llet, em torna "lelele" però a l'Andreu no li fa gens de gràcia i per el que he vist es un postre que hi ha diversitat d'opinions amb ell!!
Raquel, doncs per mi era totalment desconeguda i ha representat un gran descobriment. Ens ha agradat molt i l'he trobat molt fàcil de cuinar.
Zerogluten, esta receta es apta totalmente a vuestro mundo, además de sana y muy rica :)
AnnaFS, la quinoa ja la pots trobar a molts supers tipus Caprabo, Mercadona, Bonpreu... a la secció "vida sana" que en dic jo :) També a hervolaris i botigues tipus Santiveri.
Ana y Víctor, tampoco podeis tomar lactosa? Pues esta receta es ideal para vosotros :)
Mesilda, jo tampoc l'havia provat mai, i així ens ha agradat més que l'arròs... ara tinc pendent provar-la d'altres maneres, com que m'ha sobrat quinoa segur que la faré en salat :)
Marta, l'anís estrellat li dóna un gustet deliciós. Però s'ha de vigilar a no abusar perquè té molta força! Queda molt original.
Mercè, amb tantes receptes de quinoa no et quedarà més remei que provar-la, je je je... No t'animes?
Joan, és d'aquelles coses que quan les proves sorprenen agradablement: com pot ser que un ingredient tan bo i tan fàcil de cuinar (com l'arròs!) sigui tan desconegut a la nostra cultura?
Silvia, tu també fas cuina vegana? No ho sabia pas... Prova-la quinoa en versio arr`s amb llet i ja veuràs com s agrada ;)
Ruben, havia vist moltes postres amb quinoa, però totes eren tipus muffins, bizcochos o galetes, on farn servir la quinoa com si fos farina de blat. I jo buscava una recepta on la quinoa fos més protagonista ;)
Parella Vermella, doncs jo he començat al revés que vosaltres, je je je... la resta de quinoa que m'ha quedat ens la menjarem tipus amanida d'arròs o cus-cus, estic segura que també ens agradarà :)
Francesc, totalment d'acord amb tu pel que fa a l'arròs amb llet :)
La quinoa s'assembla més a l'arròs que a la sèmola... Prova-la, ja veuràs com us sorpren.
Mon, per mi també ha sigut tot un descobriment que penso incorporar al meu receptari habitual. A part de bona és molt sana i té molt bones propietats :)
Pochehco, tiene un sabor delicado a anís y una textura parecida al arroz con leche, pero menos pegajoso y más ligero...
Anna, ja veus que l'arròs amb llet té tants defensors com detractors, je je je... La quinoa és força desconeguda aquí, però ja veus que tots els que l'hem provat l'hem trobat molt bona i fàcil de cuinar. Anima't també a descobrir-la!
Felicitats per el blog!!
On compres totes les coses per decorar els pastissos o bé els fas tu?
Depèn... utilitzo fruites (alquequenges, caramboles, groselles...) que les compro a plaça, aquest anís estrellat a una herboristeria, si són xocolates a una parada del Mercat... depèn :)
Buf, té una pinta boníssima!! Encara la possaré en pràctica i aixó que no m'agrada gaire la preparació amb l'arrós. La quinoa cada vegada la faig servir més i pensava que tú si la feies servir...M'en alegro que t'hagi agradat!!
Núria
mmmmmm!! Aquesta sí qeu la faré tal i com l'exp`liques, sense canviar ni un gram dels ingredients!! Té una pinta excel·lent!! Felicitats Gemma!! Per cert... com veus, també sóc jo!! jejej! A veure si algun dia ens trobem per Roda o per Savassona o per la Comarca (ja veus que em tira més el bloc...! Tot i que de tant en tant també em deixo caure per Sorralta -Roda-!!)!! Una abraçada!!
Quina delicia.
Vinc a veure la crem que vas fer per els piononos.
Petons.
margot
Publica un comentari a l'entrada