Per avui he triat una recepta de la secció de cru a cuit, que cada mes presenta a fons un ingredient adequat a l’època de l’any. En aquesta ocasió és la pinya, una fruita tropical de tot l’any. Citant la pròpia revista, “redescobrim la primera fruita llunyana que va arribar als nostres mercats i ho fem a través de propostes i receptes que passen el seu exotisme pels fogons”. La secció presenta tres receptes amb pinya, una amanida de pinya al forn amb anguila fumada, un filet de porc amb pinya i soja i aquesta pinya baby farcida de crema catalana, una adaptació tropical de les postres clàssiques que ofereixen tants restaurants del nostre país.
El resultat és força lleuger ja que l’acidesa de la pinya contraresta bé la dolçor de la crema; d’altra banda, la proporció de pinya i crema del farcit pot variar al gust de cadascú, aconseguint així unes postres més o menys calòriques segons el que interessi. En resum, una recepta senzillament deliciosa.
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
48 comentaris:
És curiós perquè aquesta és una recepta que em volta pel cap fa ja uns dies i que tinc ganes de fer
Una abraçada
Ester
Quan la vaig veure vaig epnsar que aquest mes faries aquesta recepta!!!! Fa moooolt bona pinta!!!! I és que la pinya fa molta festa, oi?
Petunets,
Eva.
T'ha quedat preciosa Gemma.
Un ptó.
Ufff... quan la vaig veure vaig dir: aquesta l'he de fer!!! No et pots arribar ni a imaginar el que m'agrada a mi la crema catalana... I no sé com t'ho fâs però et queden unes postres presentades amb una elegància sempre que fan caure de cul ^^ Algun dia trencaré la pantalla per culpa teva :P
mmmm...quina delicia de postre! Mai he menjat la pinya amb crema, té que està deliciós...
Petonets
Carme
La meva mare cada any pel dia de Nadal feia aquesta recepta, era un exit!!
Jo també em vaig fixar en aquests plats del descubrir, em vaig mirar el filet de porc pq aquest diumenge torno a tenir invitats per casa ;))
A veure, veure!!!
Què bo qu està el postre! agafem un bocinet!
Petó
Què bo qu està el postre! agafem un bocinet!
Petó
Hola Gemma! també vaig pensar en tu quan vaig veure la recepta al descobrir. Saps, el fotògraf del reportatge sobre la pinya és amic nostre!!! Recepta genial i has fet una presentació única!
petons.
Jejeje, veig que no sóc la única que quan llegeix el Descobrir Cuina cada mes juga a apostar mentalment sobre quina recepta ens prepararàs!!! Proposo que el mes vinent fem una porra!
Per cert, com t'ho has fet per tallar tan bé la polpa? Si ho preparès jo segur que la pobra pinya acabaria semblant "La matanza de Texas".
m'apunto a la porra de la mar i a la pregunta: com buides la pinya?
jo he fet un postre semblant amb pinya gran, tallant una bona rodanxa, pelant-la i buidant-la del mig, omplint aquest forat de xocolata fosa, cobrint la pinya amb crema i cremant. algun dia la tornaré a fer per penjar la recepta, però només es pot fer moooolt de tant en tant :DD
Quines postres més delicioses!
pt!
Tornem a ésser nosaltres. Si passes pel nostre bloc trobaràs un regalet. Petons
Ja ho crec que és boníssima la combinació de pinya i crema!
Jo faig una versió semblant, però més light.
Els de la revista t'haurien de contractar perquè la teva presentació sempre millora la recepta.
Ester, doncs no li donis més voltes i fes-la, queda molt bona ;)
Eva, tens raó, a mi la pinya també em dóna sensació de festa, oi? I barrejada amb la crema....mmmm... Així que has encertat la recepta? Je je je, es nota que m'agraden les postres que porten fruita, oi?
Ara, aquest cop no té cap complicació, queda així tal qual :)
Laia, si t'agrada la crema catalana, l'has de fer!!!! Ja veuràs com queda molt bona i molt fina... Un plat de diumenge! I sempre dic que l'Enric és un exagerat, però aquest cop tu també t'has passat d'exagerada, eh? ;)
Carme, doncs són dos gustos que combinen molt bé, l'acidesa de la pinya i la dolçor de la crema es complementen al punt.
Anna, a mi em fa bona pinta l'amanida de pinya amb l'anguila fumada... em sembla que caurà ben aviat!
Trobo que és una recepta perfecte per postres de Nadal. La pinya és un clàssic a les taules nadalenques i amb el toc de la crema cremada queda de festa. I és més lleuger que altres receptes a base de torrons o polvorons. La teva mare té molta idea ;)
La Quinta de Luculus, gràcies pel premi, ara passo a buscar-lo al teu blog :) I agafa'n el tros que vulguis!
Parella Vermella, coneixeu el fotògraf d'aquest plats? Sempre em pregunto com fan les fotos de la revista... fan alguna mena de trampa o tot es pot menjar? Per exemple, no m'imagino com poden fotografiar un gelat sense que es fongui... Li heu de preguntar ;)
Mar, je je je... la idea de la porra està molt bé, eh? Si ho organitzeu, puc participar jo? Je je je... em sembla que jugaria amb avantatge :)
Per buidar la pinya no vaig tenir cap problema. Amb un ganivet de punta que talli bé (una puntilla en diuen, oi?) i amb una mica de PACIÈNCIA es fa bé :) Ets una exeagerda dient que et quedaria com La matanza de Texas je je je...
Manel, la teva recepta encara m'agrada més! Amb la xocolata ha de quedar de mueeerteeee! Ja estàs repetint el plat i posant-lo al blog, eh?
Eva, delicoses i ben senzilles de fer ;)
Margarida, com ho fas tu? Es podria fer una crema amb menys sucre i no tants rovells...
Coincideixo amb tothom i confirmo que és una recepta deliciosa! A més la pinya baby és super bona!
Crec que aquestes postres han d'estar molt bones. Segur que les probaré, encara que la presentació segur que no em quedarà tan lluïda. Del descobrir d'aquest mes, he fet les magdalenes amb fruits del bosc, estan bones però jo sóc de coses més dolces...
Gemma, senzillament genial!
Mo cal dir res més, la foto ho diu tot!
Que bona!! I la presència inmillorable. No ho havia pensat de fer-la servir per postres...jeje
es impressionant ,,quina cosa mas bona,,mareeee,,,i la foto i presentació de excel·lent.
M'encanta aquesta combinació. Ho he tastat, i la veritat és que de vici. La presentació no era com la teva, la crema damunt d'una rodanxa de pinya i caramelitada, però els sabors, aquesta combinació, la tinc encara al paladar. Chapeau. Salut!!!!!!
M'ha fet pensar olles i somriures, jo també havia pres aquestes postres en un restaurant, però no tenia ni de bon llarg la presencia de la teva pinya
Quina coseta més bona!!
I sembla facilet de fer!L'anoto per quan vinguin convidats!
Un petonet.
Que bo!!!
el color de la pinya amb la mica del sucre cremat,... estic imaginant el fumet que surt al cremar el sucre.
Molt bona
Hola Gemma!!!! una idea molt original i vistosa, a més de ser segur un plat riquíssim queda molt vistós per la barreja de colors...petonets
Gemma, com sempre espectacular!!
Té molt bona pinta, aquesta la poso a la llista, però jo com la Mar, em quedarà... no vull ni pensar-ho jejeje... petonets
Pol, van sortir unes pinyes dolces i madures al punt, oi? Totes soles ja eren boníssimes, amb la crema va ser encara millor :)
Anònim, vaig estar dubtant entre la pinya i les magdalenes, però al final la combinació de la pinya i la crema va guanyar... M'encanten les receptes de postres amb fruita!
Illetapetita, senzill i molt bo. Què més es pot demanar?
Núria, aquesta segur que és fàcil d'adaptar a la teva dieta, oi? Amb llet de soja i fructosa quedaria igual de bé ;)
Elena, la presentació no té cap secret, la pròpia pinya ja decora prou, oi?
Olles i Somriures, les postres que expliques també les he vist alguna vegada a les cartes de restaurants, però no les he demanat mai. L'ordre entre la crema i la pinya és igual, segur que el gust final és molt semblant ;)
Àngels, el proper cop que vegi aquestes postres en una carta de restaurant segur que riuré per dins... mira que són fàcils de fer, eh?
Vanesuky, fàcil i bones, segur que et faran quedar molt bé davant els convidats!
Dolors, el fumet i l'oloreta que feia, mmmmmm.... ja m'agafa gana només de pensar-ho ;)
Maria Jose, queda un plat de festa i molt vistós. D'altra banda, com que porta força fruita, resulta bastant lleuger. Ideal!
Pebbles, amb cuidado la pinya es buida bé, no costa gens, de veritat :)
Me l'apunto, m'agraden totes les coses a més la farina és sense gluten. Segur que la provaré :)
Gemma, quina pinta, t'a quedat de restaurant de luxe.
Salutacions guapa.
Només de veura la fotografía se'm fa la boca aigua... m'encanta.
Petonests.
Una excel·lent presentació... mai hi falta aquest detall... un plaer visual també...
Nena, que bonica t'ha quedat... La crema catalana ja és bona, doncs així, també o millor.
No he conseguit plaça pel dia 31, snif... estic en llista d'espera. A veure si hi ha sort...
T'ha quedat estupendament!!!! De fet es molt semblant a les natilles de pinya que vas fer fa uns mesos oi? Per cert, jo ja les he provat! Boníssimes!!!!
T'ha quedat estupendament!!!! De fet es molt semblant a les natilles de pinya que vas fer fa uns mesos oi? Per cert, jo ja les he provat! Boníssimes!!!!
T'ha quedat estupendament!!!! De fet es molt semblant a les natilles de pinya que vas fer fa uns mesos oi? Per cert, jo ja les he provat! Boníssimes!!!!
Hola Gemma
Un postre delicios.
Jo el faig igual però amb nispros, i també ens agrada molt.
Besets.
Aquesta recepta és molt bona de fer. El que passa és que, per on jo visc, no se'n vénen de pinyes baby.:C
Bajoqueta, aquestes postres són aptes 100% a celíacs, no cal fer cap variació :)
Gràcies menu ;)
Joan, és que per la vista també mengem, oi? I si a sobre li haig de fer la foto pel blog, doncs encara m'hi miro més!
Maria, quina pena... aquest cop t'hauràs de conformar amb les cròniques :( Per què no triem ja el següent curs que volem i comencem a apuntar-nos? Així ningú es quedarà sense places...
Ruben, ja no mm'en recordava de les natilles! Home, jo diria que no s'assembla gaire... potser sí els ingredients són els mateixos, però de gust i textura queda diferent. Has fet les natilles de pinya? Oi que queden bé? Ara et tocarà fer aquesta per omparar ;)
Mesilda, m'has donat una gran idea: els meus pares tenen un nesprer que fa uns nespres com una mel de bons, però no denoem l'abast amb la quantitat... aquest any ja sé una nova recepta per gastar-los ;)
Francesc, no cal que siguin baby! Que siguin baby només serveix per poder presentar el plat individual en la pròpia pinya, però també es pot fer amb una pinya grossa i posar-ho en cassoletes individuals, com les típiques de la crema catalana :)
Fantàstica!!!
A mí em passaria com la Mar "matanza de Texas"...
M'apunto a la porra i Manel jo també espero la teva recepta..
Muy rico este postres, con la piña tropical y el toque de crema catalana.
Un besito.
Escolta, molt bona idea. Esperem al dia 29 per concretar o abans ja podriem preguntar al museu si agafa places de grup?
Pots tu fer-ho o vols que ho faci jo. A mi no em fa res però potser tu ho tens més de la ma. Com vulguis, sense problemes. Ja me diràs. Ei,i si no vinc, m'agafeu apunts i fotos i videos i de tot el possible i immaginable, eh!!
mmm! què bona! Jo tinc ganes de fer el segon plat, el del llom...a veure si m'animo aquest finde. La combinació de pinya i crema catalana...bonissima!
Gemma, que bona!! Buff, quan la vegi l'Alfred segur que voldrà que la faci! ;)
Jo ja n'havia fet alguna vegada, d'aquesta pinya, i el resultat és excel·lent.
Deixa'm dir-li a la Mar que jo també sóc un sapastre amb les mans, però sempre me n'he sortit força bé a l'hora de buidar aquestes pinyetes.
Una abraçada.
Xaro, és que no teniu paciència ;)
Espero que el Manel escolti la nostra demanda, si no l'haurem de provar primer nosaltres...
Irmina, acabo de descubrir tu blog, que postres más ricos tienes! Voy a llerlo con mas calma despues, que tengo trabajo para rato con recetas tan ricas ;)
Maria, el següent taller que volia apuntar-se gent era el de xocolata, però encara falten molt dies... potser sí que seria millor esperar que arribi el 31 de gener i preguntem allà si ens podem apuntar tot un grup junt...
Anna, doncs jo provaré l'amanida amb anguila fumada, a veure si demà en trobo, que no sé molt bé on comprar-la... Si fas el filet de porc ja el posaràs al blog ;)
Mercè, li agrada la pinya a l'Alfred? Ara se m'acut fer això mateix amb les tulipes que has preparat per la macedònia... molt millor, oi? je je je...
Molt ben dit Enric, la Mar, el Manel i la Xaro són uns exagerats, estic segura que els quedaria molt bé, tampoc és tan difícil, oi?
que postre más lucido,te ha quedado fantástico.
la crema catalana me gusta mucho,con la piña seguro que hace muy buen contraste.
UN SALUDO
belen
molt bona! et queden unes presentacions maques de veritat, la combinació pinya-crema es molt bona, jo la vaig fer fa mooolts anys i està bona bona. I el cremadet de sobre... ufff...
Quina recepta mes bona, això tinc que probaro, crec que m'agradará moltisim!!
Publica un comentari a l'entrada