Aquests pastissets es poden trobar a tot Astúries, però l’autèntica recepta continua sent un secret molt ben guardat a can Camilo de Blas. Són un caneló de pasta de full farcit de massapà, recobert de yema i acabats amb una glaça de sucre. Simplement deliciosos!
Poc ens esperàvem tenir la sort de conèixer personalment el besnét del fundador de la botiga. Segueix sent un De Blas, ja que la botiga ha anat passant de generació en generació. La seva passió pel negoci familiar explica l’estat de conservació de l’establiment, cosa que el converteix en un autèntic museu vivent: les prestatgeries, el taulell de marbre d’una sola peça, la caixa registradora, les balances... tot es conserva exactament igual que quan es va inaugurar el 1914.
En veure la meva afició per la pastisseria i la gran admiració per la botiga, i després de respondre pacientment a totes les meves preguntes, en José Juan de Blas ens va deixar entrar a l’obrador i ens va fer una visita guiada explicant-nos l’evolució del taller al llarg dels anys, així com una sèrie d’anècdotes i curiositats relacionades amb la botiga i el local. Al final, amb molta modèstia, ens va confessar quin havia estat l’últim famós a entrar a la seva botiga: en Woody Allen i l’Scarlett Johansson durant el rodatge de Vicky Cristina Barcelona!
Vaig quedar encantada i molt agraïda per les seves atencions, una sorpresa inesperada i molt agradable que va tornar a posar la cirereta del pastís a unes vacances de somni. Si mai aneu a Oviedo, feu una visita a Camilo de Blas i tasteu els famosos Carbayones.
No us decebran!
32 comentaris:
Nena, nena, nenaaaa! Escolta, però quin passote tenir el privilegi d'entrar en aquesta bombonera i de la visita guiada!! quina sort!!! Escolta: entrevistes a la radio amb la Carbó, TV3, Rac1, ara seguint els mateixo passos que la Johansson... tu de Sabadell a Hollywood ;-)
Ostres quina sort, entrar a l'obrador i visita guiada! Déu n'hi do quines vacances!!!
M'encanten els locals antics que es mantenen intactes e de la seva obertura... tenen un encant especial! I les pastisseries encara més!
No sé si la cuina és una afició o si t'hi dediques, però sens dubte vas fent carrera, com diu la cuina vermella ^^!!!
Quin local més maco i quina tradició més meravellosa i sobretot, quina sort que el negoci familiar hagi anat passant i no s'hagi perdut.
Quan visiti Astúries no m'ho perdré.
I felicitats per la difusió als mitjans, jo vaig veure com et citaven als telenotícies i em vaig fer un tip de xisclar!!!
Gemma, enhorabona per aquesta visita a la confiteria. Quan vaig estar a Oviedo, fa anys, vaig passar per allà a comprar carbayones i, de veritat, que és maca i amb uns dolços diferents a l'habitual. Quin viatge més xulo has fet!
canela
Quina bona pinta que tenen els carbanyones i, segons detalles, què bons deuen ser!. Aquesta botiga va directa a la carpeta de llocs per visitar. Tot i que he vist que per capritxets, els envien també a casa. I què bé la visita guiada.
Felicitats pel reportatge i per haver aconsseguit penetrar en el "sancta sanctorum" de Can Camilo de Blas. Com diuen els amics vermells, portes un "carreró" imparable. Amb que ens sorprendràs properament?
Una abraçada
Tenen raó portes una bona carrera i per cert molt envidiable (sempre en el bon sentit de la paraula), té que ser molt xulo visitar el lloc de treball. No havia sentit parlar d'aquests pastissets però la pinta és boníssima.
Petonets,
Parella Vermella, va ser una sopresa molt agradabe i totalment inesperada. Vam tenir molta sort que en aquell moment passés el propietari per la botiga :)
Laia, a mi també m'encanten aquests locals. A Barcelona en queden uns quants i a Sabadell hi ha una farmàcia que conserva tot el mobiliari original, d'estil modernista, i és preciosa!
Per cert, no dubtis i tria el Descobrir Cuina, eh? ;)
Iris, precisament vam parlar d'això amb el José Juan de Blas i ens va confessar que ara tindran un problema: ell només ha tingut filles i tampoc té germans amb fills... com ho faran? D'altra banda, sembla que no hi ha ningú de la nova generació amb ganes de continuar el negoci... Espero pel bé de la botiga que hi trobin solució!
Canela, molta gent que visita Oviedo descobreix la botiga per casualitat i es sorpren que d'una cosa així no s'en faci més propaganda... Els Carbayones són boníssims, però un pèl dolços pel meu gust :)
Ro, si mai vas a Oviedo, val la pena una visita. La visita guiada va ser genial, van ser molt amables i van tenir molta paciència amb nosaltres :) El propietari ens va dir que té una filla mig catalana perquè està estudiant la carrera de química a Barcelona i li va fer gràcia saber que érem d'aquí... vam tenir molta sort!
Josep, ens van deixar veure l'obrador però no ens van confessar el secret de la recepta dels autèntics Carbayones, je je je...
Pebbles, va ser qüestió de sort i de fer-se una mica el pesat preguntant i demanant si podíem fer fotos... devien pensar: "vaja, uns altres turistes preguntons!" ;)
M'encanten aquestes botigues, aquí, a barcelona ja costa de trobar-les...és una pena
Gemma, quin puntasso!!!! M'encanta la caixa registradora...bé tot!!! Això de tenir una visita guiada per vosaltres és tot un privilegi!!!
Petunets,
Eva.
Hola Gemma, veig que tornes de les vacances amb les piles totalment recarregades, que bé! així podrem gaudir dels teus postres... Voldria fer el pastis de nutella,però no trobo enlloc la glucosa, es pot canviar per gelatina? I en el pastís de pinya, posa que se n'ha de posar 1Kg, el pes es en escorregut, suposo, i la gelatina és en pols? Jo sempre tinc gelatina però en fulls, és el mateix?
Moltes gràcies,
Maria
Caram! Quina sort! És veritat que aquestes són les coses que arrodoneixen unes vacances. A més aquests establiments tradicionals tenen un aire d'autenticitat que s'aprecia molt avui en dia... (en el tema whisky també passa el mateix).
gemma, no m'extranya que el de blas quedés encantat amb tu, segur que va veure que hi entenies i no eres una guiri qualsevol amb ganes de xafardejar.
veig que el viatge realment va donar molt de sí.
gemma quina delícia ,mm,se ma remogut tot,jejej,
Gemma, quina pinta fan aquests pastissets...umhhm..Quina alegría lo de la visita guiada, no m'extranya que et deixesin entrar...entre que tú em saps molt i que ets un encant!!
Petons
Núria
Hola Gemma, ja fa mesos que et segueixo però encara no m'havia animat a escriure.
Et felicito pel fantàstic blog, tens una pila de receptes delicioses... El diumenge vull fer un pastís perquè és el sant del meu fill (té 21 mesos), quin em recomanes, que sigui facilet, una vegada vaig fer el de plàtan i iogurt, i va quedar boníssim!!!
Ja tens una seguidora més.
Mireia
Tja, als iedereen hier in zijn eigen taal schrijft ... dan ik ook. Jammer dat die vertaalpagina op niets trekt, zo gaat al je informatie verloren. Groeten.
Òndia, Gemma, com diu l'Eva: quin "puntasso"! Preciosa la botiga, i tota una sort que us ensenyessin fins i tot l'obrador.
Quina preciositat de botiga! I quina sort que us l'ensenyessin.
Mira, trobo que aquests establiments amb solera haurien de programar visites guiades perquè tothom els pogués conèixer i col·laborar a mantenir-los amb vida durant molt de temps més.
¡Qué buenos los carbayones!...
Hace mucho tiempo que no los compro, porque no paso por allá... pero un amigo asturiano los trae a veces, y sabe que si no viene con ellos, no hay comida, je, je..
Un saludo...
Gemma: quin post més bonic! Aquestes pastisseries familiars que passen de generació en generació tenen eixe pòsit del temps i l'estimació per les coses que fan ben difícil de trobar avui dia. Prenem nota de la indicació. Salutacions.
Ooooh... quina pinta més bona aquests Carbayones!
A Lleó encara hi tenen botiga?
Petons!
Genial Gemma!!! El que no aconsegueixis tu....:))
Xulísima la botiga, a mi també m’agraden molt aquestes botigues antigues que conserven tot l’encant . Ho tindré en compte si vaig per Astúries.
Ptnts
Gemma,
S'ha de felicitar la família Camilo de Blas per conservar un local amb aquest encant. I no ho dubtis, si anem a Oviedo, visitarem aquesta botiga, i direm que anem de part teva, ja, ja.
Fins aviat
Gemma! Molt maca la crònica i l'experiència i molt maco també que la comparteixis amb tots nosaltres. D'aquesta manera el dia que pugem cap allà ja sabem on fer una paradeta...
Mònica, a Barcelona en queden poques i moltes estan tancant... és una pena, totalment d'acord :(
Eva, BONES VACANCES!!! Quina enveja... ;)
Maria, et contesto després amb més temps, no sé si encara hi soc a temps...
Joan, és un d'aquells detalls que comentàvem ;) Amb el tema whisky encara es deu notar més aquest aire d'autenticitat!
Manel, crec que vaig preguntar tant que no li va quedar més remei que deixar-me entrar a l'obrador ;)
Núria, aquests pastissets són un pecat, dolços dolços de veritat!
Mireia, benvinguda! Estic molt contenta que t'hagis animat a escriure... Ja veig que he fet tard pel pastís de diumenge... quin has fet?
Rose, no entenc res :(
Enric, la botiga és preciosa, val la pena una visita. I de pas, tastar un Carbayon ;)
La divina, tens raó sobre les visites programades! Però el propietari era tan discret i modest que no crec que ho faci mai...
Delokos, me alegro mucho de tu visita! ¡Cuánto tiempo! En Galicia estáis muy cerca de Asturias, no me estraña que conozcas estos dulces... Están riquísimos, ¿verdad? Tienes mucha suerte con tu amigo asturiano... ;)
Francesc, la passió del propietari per la botiga i el negoci familiar és digne d'admirar!
Sara, no ho sé ben bé. Sé que l'actual propietari ha obert 2 noves botigues, però ara no recordo on va dir... crec que la original de Lleó ja no la tenen.
Xaro, només em vaig fer una mica pesada ;) Si vas per Astúries, fes-li una visita, val la pena!
Glòria, els vam felicitar moltíssim!!!! Si aneu a Oviedo, demaneu-li que us deixi entrar a dins, eh? ;)
Ruben, no us decebrà la paradeta, seguríssim!
Hola Gemma, finalment vaig fer el pastís de mousse de nutella, va ser un èxit rotund... ara a preparar-me pel proper.
Moltes gràcies.
Quin goig que fan aquestes confiteries antigues...és com les farmàcies d'abans, són una relíquia i això es respira només entrar-hi!
Estimada gemma:
muchas gracias por tus comentarios sobre nuestro establecimiento.
Me encanta tu página.Gracias a personas como tu tenemos ánimos para seguir adelante.
Sabes que puedes volver cuando quieras, estaremos encantados de recibirte
Un saludo,
Jose Juan de Blas
Me n'alegro molt Mireia! Ja em diràs quin ha sigut el següent, eh? ;)
Anna, llàstima que en quedin tan poques... Per això cal valorar tan bé les que encara hi ha! Camilo de Blas és un autèntic tresor :)
José Juan de Blas, estoy muy agradecida por su visita a mi blog, su comentario me hace una ilusión enorme... Espero que haya entendido el texto y los comentarios de admiración que ha dejado la gente. La verdad es que su local tiene un encanto y una belleza dignos de admirar.
No dude que si vuelvo a Oviedo entraré a saludarles. Muchísimas gracias!
mmmm, apetitosos carbayones!
Que chulada de reportaje Gemma.
Me ha encantado.
Y que buena pinta tienen esos pastelillos.
Ummmm!!!
Petons.
margot
Publica un comentari a l'entrada