Aquesta és la meva participació al HEMC del mes de febrer:
Per aquesta ocasió, la Mercedes ha triat el tema del “bizcocho”, que s’escau perfectament a la temàtica del meu bloc. Aquesta vegada no em caldrà rebuscar receptes complicades per tal d’adaptar el tema a les postres :) Això sí, amb l’aventura del forn, una mica més i no hi sóc a temps! Aquests dies estic fent proves i investigant sobre les diverses opcions del forn nou: aire, grill, foc a dalt, foc a baix, preescalfat... De moment, he comprovat que l’aire resseca força i per segons què no m’acaba d’agradar. Per quines receptes utilitzeu l’aire del forn?
El pa de pessic és una recepta bàsica que permet moltes variacions: es pot aromatitzar, canviar de gust, farcir, emborratxar, glacejar... De fet, gairebé mai és un pastís per ell sol, si no que forma part d’una recepta més elaborada. La condició per participar al HEMC és preparar un pa de pessic, que pot portar alguna variació, però que no arribi a ser un pastís. Jo he triat una recepta ben mediterrània ja que els ingredients que li donen personalitat són el most i l’oli d’oliva; per fer-lo més melós, l’he emborratxat amb un almívar també fet de most:
Per cert, no em puc estar de cantar les excel·lències de l’oli d’oliva que gastem a casa: és del tros del Pep i la Clara a Mas de Barberans, que després d’un any allà ja han fet la primera collita! La qualitat de l’oli és excepcional ja que les olives s’han collit a mà i l’oli és de la primera premsada en fred. A més, és ecològic, ja que ni en el camp, ni en la collita ni durant el premsat s’ha utilitzat cap additiu ni agent químic. Com diu un amic nostre, mai havíem menjat tant pa amb oli com ara, des que gastem aquest oli del Pep i la Clara :) Ja han rebut ofertes per comercialitzar-lo dins els cercles de producció ecològica i segur que tindrà molt èxit!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 250g de farina
· 1/2 sobre de llevat Royal
· 200g de sucre
· 4 ous
· 400ml de most
· 100ml d’oli d’oliva
· 50g de panses
· 1 pot de melmelada
Preparació:
Posar en remull les panses amb 300ml de most.
Separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que quedin blanquinosos. Afegir l’oli i 100ml de most i barrejar bé. Incorporar la farina tamisada amb el llevat. Afegir les clares muntades a punt de neu, amb suavitat per tal que no s’abaixin. Abocar la massa en un motlle i afegir per sobre les panses escorregudes (reservar el most) i enfarinades. Coure el pa de pessic 45 minuts a 180º amb el forn preescalfat.
Mentrestant, reduir el most de les panses fent-lo bullir al foc, fins que agafi la densitat d’un almívar. Reservar.
Un cop fred el pa de pessic, tallar-lo pel mig i emborratxar-lo amb l’almívar. Escampar la melmelada per sobre una capa i cobrir amb l’altra meitat. Decorar i servir.
Bon profit!
divendres, de febrer 22, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
31 comentaris:
Quina bona pinta! Vaja, ara a acostumar-se al nou forn: té tantes opcions que cal saber quina és la més adequada. I, pel que fa a l'oli, si el comercialitzen, comenta-ho pq potser a algú ens pot interessar
Que buena pinta tiene el bizcocho, que es el panses?
Saludos
Andrea
mmmhhh!!! qué bo! aquest pa de pessic té molt bona pinta, la veritat es que es poden fer tants i tants diferents... i té raó la ro amb lo de l´oli
Ademas de tener una pinta estupenda debe ser muy rico!!!!
MMMmmmmmm !!! Quina bona pinta...
Però???? Com ho fas perquè el pa de pessic et quedi tant maco, i no com a mi, que sempre hem queda de l'estil "muntanyeta" ??
Tens algun truc???
Marta.
Hola, jo l'aire el poso sempre pq aixi va més rapid. Però segons el que faig ho tapo amb paper d'alumini pq no es ressequi.
Aquesta setmana no faré res, pq tinc d'estudiar i estudiar moltttttt!!
Records!!
ANNA DE LA VILA
Per déu!!!...kin goig que fa aquest pa de pessic!!!!!...t'ha quedat xulíssim!!!!...Una pregunteta: on es troba el most??? mai ho havia sentit... ;)
Jo també sempre faig servir l'aire amb dalt i baix...i no se'm ressequen gens els pastissos...no sé...tb deu anar a gustos!!! jeje!!!
petunets,
Eva (terrassa)
Ro, així que tingui notícies de l'oli, ja en faré propaganda. Crec que els el prendran de les mans ;) La veritat és que és molt molt molt bo!
Andrea, "panses" son uvas pasas. Si tienes alguna otra duda preguntame, que el traductor es bastante malo :)
Vero, això és el que té de bo el pa de pessic, cada vegada el pots fer diferent: amb xocolata, amb llimona, farcir-lo de crema, fer-ne un braç de gitano... Visca la imaginació!
Cerise, estaba riquísimo! Ya no queda nada, ni las migas :)
Marta, el meu també fa muntanyeta, no? És normal que no quedi perfecte... De totes maneres, això vol dir que puja i queda més esponjós...
Anna, gràcies per truco del paper d'alumini :) Tot i així, pel pa de pessic em fa por obrir el forn a mitja cocció, no fos cas que s'abaixés...
I què estudies que tens tanta feina aquest cap de setmana? Ànims i a tope amb el que sigui ;)
Eva, el most és el "mosto", el suc de raïm. En venen als súpers al costat dels sucs... Jo vaig gastar el de la marca Greip, n'hi ha de blanc o de negre i va en una ampolla de vidre d'1 litre.
Caram Gemma, aquest bescuit (com diem en català de València) o pa de pessic no serà ben bé un pastís com tu dius, però se li assembla molt. Quin aspecte tan deliciós! Tens raó quan dius això de l'oli. Ací, a Beneixama també en fem, d'oli. No és ecològic però és fet amb les olives de les nostres terres i resulta molt més bo que els que podem trobar més industrials. Pel que fa al tema del forn, amb l'aire, jo el solc usar quan faig "arròs al forn" perquè és un arròs que ha de quedar sec, sense gens ni mica de brou i l'aire li dóna una certa consistència entre melosa i cruixent, segons com, molt abellidora. Salutacions.
Gemma,
Jo també tinc aire al forn i no el faig servir mai... trobo que queda massa ressec, prefereixo que trigui més en fer-se i no fer servir l'aire. Potser, com diu en Francesc, per coses que hagin de quedar seques.
Que els pans de pessic o coques pugin en forma de muntanyeta és perquè han pujat massa ràpid, el forn estava massa calent.
Gemma: ets una artista!
Hola Gema!
Estic d'acord am Pol, ets una artista dels dolços.
El cremós de presec está genial,, pero m'han robat el cor... els Piononos, jo feia temps naba al darrera.
Tinc ganas de fer-los.
Jo no se escriura en catalá, aixi i tot ja veus, jajajajaja.
Petons presiosa!!!
Margot
Amb oli com aquest estic segur que la coca devia sortir ben bona.
Jo l'aire el faig servir per assecar coses (tomàquets...)
Robert
Ooooh!
Gemma, t'has tornat a superar!
És espectacular!
Gemma
Al meu blog tinc un detallet per a tu. Pots pasar-hi? Gràcies.
Espectacular, sencillamente espectacular. Hemos abierto tu blog para ver el bizcocho y nos ha entrado un hambre...
Estupenda receta, y magníficas fotografías, que no tienen que ser nada con lo exquisito que tiene que estar un buen trozo... ¡Ah! pare eso solo se puede comer después de haber hecho cima, je, je.
Besotes,
Ana y Víctor.
ostres gemma...bingo! el mosto és el bregatge preferit d'uns quants que em conec, no se m'havia acudit mai emborratxar el pa de pessic amb ell!
pel que fa al forn, he quedat pensant... jo gairebé sempre faig servir l'aire, per allò que les coses van més ràpides (però no sé si és un mite, jo penso que si l'aire va movent-se de manera més dinàmica per l'espai del forn doncs que deu arribar millor arreu...). Ara que ho dius, potser sí que resseca ;)
Però suposo que per al que el faig servir jo doncs no es nota gaire, coques de recapte, pizzes, algun pastís de verdures...
Tens una coseta al meu blog.
Madre mía... es un peligro venir a tu blog. Pura tentación llamaría yo a este bizcocho. Se ve delicioso.
Besos
Francesc, molt bona idea l'aire per l'arròs... m'agrada, ho provaré!
Gemma, tens raó que si puja massa depressa és perquè el forn estava massa calent. Haig de seguir investigant ;)
Gràcies Pol ;)
Margot, escrius molt bé el català! Prova els Piononos, són una delícia!
Robert, l'oli és sensacional!
Sara i Dolors, gràcies pel detallet...
Ana i Dolors, despues de subir a un pico este bizcocho es fenomenal, un premio al esfuerzo ;)
e. el mosto també ens agrada molt a casa... i com almívar queda molt bé, jo tampoc ho havia provat mai i ens va agradar molt :)
Per les pizzes ja he provat l'aire i sí que van més ràpid... però queden seques de fora i crues per dins :(
Rosa, una tentacion muy viciosa...
Doncs ja he dit una "mentida", pq al final com que estava bastant rallada de tant de llibre i tanta Pac!!! per desconectar vaig fer uns maravellosos coulants de xocolata i uns flaments "tocinillos"!! Només per desconectar un ratet!! ;)
ANNA DE LA VILA
Hola Gemma
que tal, creo que te
copiare otras.
ciao
Nino
quina meravella de pa de pessic!
Ostres! Quina bona cara que fa aquest pa de pessic! No se m'hauria acudit mai emborratxar-lo de most. Ha de ser deliciós. Ho provaré segur.
Moltes gràcies per al inspiració, Gemma!
Qué delicia. En tu blog, me quedo pegada a la pantalla, como si tuviera imán. Y las presentaciones, son siempre tan bonitas....
Un besín.
No conocia tu blog, lo acabo de descubrir y me he quedado boquiabierta con las maravillosas recetas y las estupendas fotos que tienes.
Seguire visitandolo seguro.
Besitos
Ostres, jo també vull que em pugin així!!! el meu últim intent de pa de pessic va pujar mentre era a dins del forn, però quan el vaig treure es va desinflar totalment. Té truc, l'art dels pastissos? A vegades penso que és cosa del meu forn, que només escalfa per dalt.
Un cop cuit el pa de pessic, on el deixeu refredar? A dins del forn mateix, o fora a temperatura ambient?
(ui, quina gana que m'acaba d'entrar......) :-D
Annade la Vila, vas fer tot això per desconnectar de les PACS? Has de fer un blog i posar totes aquestes receptes!
Nino, copia lo que quieras :)
Iris, era boníssim!
La divina, jo tampoc ho havia provat mai i queda molt bé...
Nieves, en tu blog sí que hay delicias ;)
Mabel, bienvenida al blog! Muchas gracias por tu visita ;)
MaryMoon, això del pa de pessic sempre fa por... però si només tens foc a dalt pot ser el motiu. Quan està cuit jo el trec i el deixo refredar sobre una reixa (la dels fogons mateix).
Un blog genial!!!
Té tot una bona pinta!!!
Quina sort saber-ne taaant!
Seguiré visitant per veure els nous postres que ens ofereixes...
Salut!
Ole, ole i ole les coses bones de deveres!! si es que tenim un nivell!!!!
Besets
Moltes felicitats pel blog!
M'encanta veure la presentació de les postres i demés: tens tant de gust en la decoració!
Com deia la MaryMoon, a mi també se'm desinflen els pans de pessic, tot i que tinc ventilació circular. Saps quina pot ser la causa?
Merci i a continuar!
Publica un comentari a l'entrada