Entre el flam de cafè i la crema d’avui, últimament estic fent receptes fàcils, eh? Però tinc excusa, sense forn... ja se sap ;) Tot i que aquesta excusa no em durarà gaire: ja tenim el nou forn encarregat! Després de mirar i remirar, ens hem decidit per un d’aquests, amb piròlisi, aire, turbo, temporitzador... només li falta que cuini tot sol :) El dissabte el vénen a instal·lar i em fa molta il·lusió, em sento com una nena amb sabates noves!
La recepta de la crema me la va passar l’Anna de la Vila, una assídua del bloc. A ella li va passar una veïna i és d’aquelles receptes que circulen de l’un a l’altre perquè són fàcils i tenen l’èxit assegurat. Com que no necessita forn, m’he decidit a provar-la i us la recomano. Moltes gràcies, Anna! (per cert, ens has de fer la crònica de la teva visita a L’obrador, eh?). Pel meu gust, la crema queda un pèl dolça; si no sou gaire llaminers, enlloc de tot el pot sencer de llet condensada, és millor posar la meitat de llet condensada i la meitat de llet evaporada.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 llauna d’1kg de préssec en almívar (840g)
· 1 llauna petita de llet condensada (370g)
· 4 iogurts de llimona
Preparació:
Triturar tots els ingredients amb el túrmix, repartir a les copes i reservar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!
22 comentaris:
GEmma! Serà el primer postre que no em podré menjar! I no pq no m'agradi, eh? Per alèrgia!
Dons serà facil, pero te una pinta estupenda.
Besets
Ep!! quina enveja, t'he fa molt més goig que la meva amb aquesta presentació!!!!
Si que tens raó queda una mica dolça, jo havia pensat de fer-la una altre vegada però amb iogurts naturals. Però lo de la llet evaporada és més bona obsió.
Sobre la meva visita a l'obrador, quin desastre que sóc!! encara no he anat!! uffffff!! és que em va més ràpid el cap que les mans en fer coses. Però no pateixis que el dia 1 de març es l'aniversari de l'Andreu i la meva sorpresa serà un pastis d'alli, aleshores ja et faré una super crònica.
Gràcies per la recepta, que m'ha fet molta ilu. Me sentit molt "prote" jejejeje. ;)
ANNA DE LA VILA
Noia, quin postre més senzill i que bonic t'ha quedat.
Ets una crack de la cuina!!!
Salutacions
canela
Mmmmmmmmm....que bó que ha de ser!!!
Ha d'estar gaire a la nevera? És que volia fer-la aquest vespre que venen els meus pares, però arribaré tard a casa...
Ho provaré igualment...
Si hi poso llet evaporada, què faig: mig pot de llet condensada i uns 170g d'evaporada?
Ah...i a mi ja em va bé que facis receptes faciletes, que sóc un xic patata...:-)
Maia
Txell, tens alèrgia al préssec? Pots canviar-ho per pinya en almívar i també serà molt bona.
Marta, fàcil i bona. Millor impossible!
Anna, ets la "prota" absoluta de la recepta. Ja ens faràs la crònica :)
Gracies Canela, és senzill però dóna molt bon resultat!
Maia, s'ha de servir ben fresqueta, és la gràcia. Però si la prepares abans de sopar i la poses a la nevera ja en copes, crec que estarà prou fresca. Pel tema del dolç, ahir els altres que la van tastar la van trobar al punt de dolç. Prova-la primer així...
Ok doncs, ho provaré així primer. Ja et diré el què!
L'almívar l'hi haig de posar? No crec, però val més que pregunti...
Maia
Maia, no, l'almívar no s'hi posa. Pregunta, pregunta! ;)
Només una cosa: La meva mare feia aquesta recepta o una de molt semblant als estius quan jo era "peque" i el problema amb la pinya és que s'esfilagarsa... No sé si colant-la es soluciona, però sempre hi ha la possibilitat de fer-ho amb pera.
Gemma, aunque no comente demasiado, tu blog es para mi de visita obligada, me gusta tu creatividad, tu fotografía y tu pluma....así que que mas se puede pedir.
Un beso
Auro
Clar! La pinya fa fils!!!
A pues jo ho vaig posar tot, el pressec i l'almiver!!! :((
ANNA DE LA VILA
Qué maravilla de receta. Fácil y rica, rica por los ingredientes que nos comentas. Y esa presentación... como siempre, preciosa.
Un beso.
Mar i Txell, si coleu la crema per un colador fi, us quedarà una crema finíssima! I la idea de la pera en almívar també és molt bona, me l'apunto ;)
Auro, tu visita a mi blog es todo un honor, muchas gracias! Yo tambien visito tu blog, todo lo que haces es genial :)
Anna, doncs així encara et devia quedar més dolça que a mi! I segurament més líquida... a mi em va agradar molt la textura cremosa que tenia sense l'almívar, molt semblant a una natilla. Quan la torni a fer també la faré sense almívar. Però aquesta vegada amb pera ;)
Nieves, estas recetas son fantasticas por lo senzillas y buenas que reultan!
Aquestes dues postres que has preparat mentre no tenies forn són un clar exemple del que pot arribar a ser la cuina fins i tot quan es tenen pocs recursos: un pessic d’imaginació i moltíssimes ganes, i no ho dic per allò que es diu que “qui no es consola és perquè no vol” ja que, evidentment, amb un forn com el que t’has comprat les possibilitats seran, sens dubte, moltíssimes més…, tot i que sense aquell pessic d’imaginació i sense ganes, per molt recursos que es tinguin és quan es fa realitat allò altre que havia sentir dir a la meva àvia: “molt soroll de boixets i poques puntes”.
L’enhorabona pel forn nou i, està clar, l’enhorabona per a tots nosaltres, que també en resultarem beneficiats.
Carai quin lujuuuuuuuuuuuuuu! No hi ha dreeeeeeet! s'assembla molt al que tenia en la meva "anterior vida" (smeg) jajaja i la veritat es que era una meravella. Ara tinc també un smeg però el mes senzillet del mercat...
POCA BROMA, ES NOTA!
Potser amb pressec natural pot quedar menys dolç i més bo. Igualment t'ha quedat molt bé!
-Tsukilina-
Enric, tens tota la raó, a vegades ens compliquem la vida i resulta que les receptes més bones són les més senzilles, fetes amb dedicació. M'encanta la frase de la teva àvia!
Cristina, demà me'l vénen a instal·lar!!!! Ya te contaré ;)
Tsukilins, segur que queda menys dolç i molt més bo!
Nena... tu vales mucho!!!!
Pero quinas maravelles ens poses.
Tinc una sorpresa per tu .
Si vols un premi pasat per el meu lloc a recollirlo.
Petonets.
Ayss, bien, bien, bien, que suerte he tenido,un horno como el mio, asi que por fi, con pelos y señales todo lo que pongas, para poder copiarte bien, jejeje.
Una simple crema en tus manos se convierte en algo extraordinario, que bonita presentación.
Besitos y felicidades por el horno, como yo digo...casi que nos hace más ilusión que cambiar de coche, jeje.
Besos
Gemma!! Sóc l'Anna de A la vora del Foc! Que avui he vist el teu comentari sobre Los Crímenes de Oxford!!
JO no he vist la pl.lícula, però sempre recomanp llegir primer el llibre, no sí si hi he arribat a temps!!:P:P Perdona'm!!
Quin blog més xulo que tens!!
Gracies pel premi Rosalisabel, em fa molta il·lusió :)
Alicia, ciertamente casi hace más ilusión el horno nuevo que un coche :) Qué casualidad que sea igual que el tuyo, irá genial para intercambiar recetas!
Anna, sí que m'ha arribat tard la resposta... Però no passa res :)
Al final vaig anar a veure la peli sense llegir el llibre (tenia por de no arribar a temps) i em va agradar força, tot i que la part de matemàtiques em va decebre una mica... m'esperava més enigmes o més contingut matemàtic. I ara que ja sé el final... no em ve gaire de gust llegir el llibre :( Però no passa res, hi ha tants llibres per llegir que no ens els acabarem pas! Moltes gràcies per contestar-me :)
Publica un comentari a l'entrada