Després de tenir la massa mare durant deu dies i seguir unes instruccions molt detallades, cal dividir la massa resultant en quatre parts. Una part te la quedes per fer la coca i les altres tres les regales a tres persones diferents per tal que continuïn la llarga cadena del pastís. Aquesta història és força antiga i ja fa anys que n’havia sentit a parlar. El més bonic de la cadena però, és que regalar la massa mare significar desitjar salut i bona sort.
El resultat final és una coca flonja, esponjosa, sucosa i molt gustosa, ideal per esmorzar amb un cafè amb llet. Qui sap si, voltant, voltant, tornarà a venir a parar a la meva cuina...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
· 1 got de massa mare
· 3 gots de sucre
· 4 gots de farina
· 2 gots de llet
· 1 got d’oli
· 1 sobre de llevat
· 2 ous
· 1 poma
· 1 pessic de sal
· 1 pessic de canyella
· 180g de panses
Preparació:
No utilitzar batedora elèctrica ni nevera.
Dia 1: en un bol gran s’aboca el contingut del got rebut i s’afegeix un got de sucre, un altre de farina i no es barreja.
Dia 2: es barreja tot amb una cullera.
Dies 3 i 4: no es toca.
Dia 5: s’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja.
Dia 6: es barreja tot.
Dies 7, 8 i 9: no es toca.
Dia 10: es separen de la massa 3 gots que es donen a tres persones a les que desitges salut i sort. A la massa que queda li afegeixes: 2 gots de farina, 1 got d’oli, 1 got de sucre, 1 got de llet, 1 sobre de llevat, 2 ous, una poma trossejada, un pessic de sal, un pessic de canyella i 180g de panses. Es barreja tot i s’aboca dins un motlle untat amb mantega i farina. Es cou al forn pre-escalfat a 180º durant 50 minuts.
Bon profit!
52 comentaris:
Mare meva quina idea més maca però quans díes per fer la coca, no?? realment són 10 díes? La història em sona moltíssim però no sé si la havia sentida sobre la masa mare... igualment sembla una recepta ben fàcil de fer al tenir com a mesures un got. Llàstima que dubto que aquesta masa mare pugui arribar a Finlàndia! jeje
Un cop més, Gemma, aquest país te molt bona pinta!
Bon cap de setmana!
Hola Gemma, desconeixíem del tot aquesta cadena de l'amistat en forma de boníssima coca! i quin honor i responsabilitat que te'n passessin el testimoni. Gràcies per compartir amb nosaltres aquesta història. Ets la millor. Muac.
Molt bonica aquesta historia, no l'havia sentit mai. Ara, quina paciència 10 dies per fer una coca, jo em lo impacient que soc no sé que dir-te. De totes maneres això de la cadena està molt bé, no hi ha com desitjar sort i salud a aquells qui estimes.
La coca t'ha quedat molt esponjosa i vistosa. Petonets i fins aviat.
Quina història mes curiosa. Això de la cadena de amistat sembla molt maco. Gràcies per compartir-la.
La coca deliciosa Gemma, com sempre.
Petons,
Marta
Segur que ha estat tot un plaer participar en una cadena així.
I no m'extranya que el pastís surti bo amb una masa mare tan "antiga".
pt!
Hola Gemma, jo també n'havia sentit a parlar d'aquesta massa que va passant de mà en mà desitjant salut i sort. Quin bon regal!! :)
I t'ha quedat perfecte!!
Petons!
Nenaaaaaaaaaa...no ho havia sentit mai!!!! M'encanta aquesta cadena!!!! A veure si tinc sort i algú em regala massa mare...jejeje!!!!
Genial aquesta coca!!!
Petunets,
Eva.
Ostres, això em recorda a aquelles cartes anònimes de la bona sort, de quan érem petits, però amb la massa mare és molt més interessant! Quina bona pinta que fa aquesta coca de l' amistat!
Un petó!
Beth
Gemma; jo vaig estudiar l'E.G.B en un internat de monges però eren Vedrunes i m'ha recordat que alli tot es feia a poc a poc i amb tranquilitat i bona lletra i que si respirava molta serenor i calma!! El tarana d'aquest pastis!!
Tons
Enkeli, es veritat que cal tenir paciència per esperar els 10 dies... però el resultat compensa l'espera! No m'estranyaria que arribés fins a Finlàndia, el món és molt petit i aquesta cadena ve de lluny...
Parella Vermella, vaig tenir el full amb les instruccions enganxat al suro de la cuina per tal de seguir-les al peu de la lletra, je je je... és molta responsabilitat :)
Teresa, van ser 10 dies de llarga espera però ben recompensats al final, je je je...
Marta, és una història ben bonica, oi? Val la pena continuar la cadena i que segueixi voltant durant molt temps més :)
Eva, al principi no les tenia totes, però sí que quedo bona.
Mercè, jo recordo haver-ne sentit a parlar deu fer un parell d'anys, però fins ara no m'havia arribat mai. No sé si fins a Irvine arribarà, tenint en compte els controls alimentaris als aeroports americans, je je je...
Eva, ja preguntaré què se n'ha fet de la que vaig regalar jo, a veure si s'acosta per casa teva ;)
Beth, què són aquestes cartes? També te les passaves d'un a l'altre? Je je je... millor una massa mare que un tros de paper, oi? :)
Ana, ostres, no conec aques orde de monges... Vedrunes? No les havia sentit mai... Però tens raó que el procés llarg d'espera de la coca és molt adequat a la paciència que tenen les monges :)
Com m’agrada tot això que expliques, el compartir la massa i el desigs de salut i sort son tot un detall d’agrair.
El pastis ha d’estar bo per força.
Petons
A mi fa uns messos em van passar aquesta massa mare, però no ens va acabar d'agradar la coca perque tenía molt gust a llevat...però m'imagino que va ser un error de les quantitats de la recepta...La teva ha quedat fantástica.
Núria
Quina idea tan bona!! Crec que ho probare amb les meves amigues de l´escola dels nens... Te un aspecte bonissim!! Felicitats!!
A mi també em va arribar la massa mare!!! i la vaig fer amb molta il·lusió!
La pega és que a les altres tres persones a qui els hi vaig regalar no ho van fer :_(
la gent no té paciència!!
però jo tindré sooooort i salut!
jejeje
marta
Jo també vaig rebre la massa mare! La Marta, una companya de l'Hospital va ser qui em va obsequiar amb la massa! El resultat va ser excel·lent!!! I la idea és genial! Em vaig divertir molt fent-la. Jo vaig tenir sort, perque a la gent que li vaig regalar, si que la van continuar! :)
Laia, Espai Cuina
Doncs sí, és força bonica la història i si a més, la coca surt bona, doncs rodó tot.
Un bon regal que et facin i per fer..
Quin aspecte més bo que té aquesta coca i que maca la tradició, haurem d'esperar que algú ens doni un tros de massa per poder-la fer
Una abraçada
Ester
Dolorss, totalment d'acord, és una tradició molt bonica :)
Núria, a nosaltres no ens ha passat, que estrany... El llevat que vau notar era el Royal que vau afegir al final? Potser sí que era un tema de quantitats, tot i que segurament, després de tants anys, deuen voltar diferents versions de massa mare.
Vacapaca, fantàstic, només et fa falta aconseguir la masa mare del principi ;)
Teresa, m'alegra saber que no sóc l'única rara, je je je... llàstima que els altres no hagin continuat la cadena, ells s'ho van perdre :(
Els meus sí que l'han seguit, és divertit descobrir el fil de la cadena, je je je...
Laia, ja veig que al final serem uns quants! L'avantatge de dividr en quatre parts és que hi ha més possibilitats que algú dels 3 segueixi la cadena, oi?
Maria, una història molt bonica. La coneixies?
Ester, no se sap mai... potser demà algun company de feina t'fereix un got de massa mare, je je je...
Desconeixia la història...però és com les d'abans....he recorda't aquelles cartes que les tenies que enviar a 10 amigues i tindries sort...i les enviaves...carta i segell...i quan en rebíes saltaves d'alegria...
I aquí el resultat és ben dolç!!
Ptns
Desconeixia la història...però és com les d'abans....he recorda't aquelles cartes que les tenies que enviar a 10 amigues i tindries sort...i les enviaves...carta i segell...i quan en rebíes saltaves d'alegria...
I aquí el resultat és ben dolç!!
Ptns
Ostres Gemma, és la primera vegada que escolto això de que es vagi passant una massa mare entre persones!! No sé si deu ser això però aquest pastís t'ha quedat espectacular!
Bé, esperaré pacientment a que m'arribi la meva porció de massa mare...;-)
Gemma,
Especatcular aquest pastís de les Carmelites sevillanes. T'ha quedat brutal!!. M'afegeixo a l'opinió dels amics vermells: ets la millor!
Una abraçada
Té un pinta impresionant aquesta coca! i la idea de passar la masa mare com un simbol està molt bé.
Però a mi si vols em pots passar un tros d'aquesta coca, si es que us ha quedat, clar... jejeje!!
Petons!
Ja m'ho vas explicar, però no creia que el resultat fos tant espectacular!!
A mi també m'ha arribat aquest pastís, però el resultat no va ser el mateix que el teu. A tu t'ha quedat espectacular!!!
Mai n'havia sentit a parlar i sona realment interessant!
Havia'm si algun dia arriba a les meves mans aquesta massa :P
Una abraçada!
Carai quina sort que formis part d' aquesta cadena d'amistat! No n' havia sentit parla mai i em semba fantàstic...A mes t' ha quedat un pastis fabulós.
pns
Em sembla una idea preciosa això d'anar passant massa mare els uns als altres. I el resultat: fantàstic!!! Salutacions.
P.S. Quina responsabilitat, com tu dius.
Marta, no coneixia això de les cartes, però devia ser molt divertit :)
Ruben, no se sap mai... potser avui et truca una veïna per donar-te un got de massa mare, je je je...
Josep, coneixieu aquesta tradició?
Laura, segur que és millor que et regalin la coca ja feta que la massa mare, je je je... almenys segur que porta menys feina i no necessita tanta espera :)
Xaro, doncs ja veus que val la pena l'esforç de seguir totes les instruccions al peu de la lletra ;)
La Padrina, tu també l'has fet? Fa molt temps? I no et va quedar bé? Què va passar?
Martí, si mai torna a passar per casa meva, t'aviso, ok? :)
AnnaFS, és una sort doble, primer perquè et desitgen sort i després perquè la coca està boníssima!
Francesc, responsabilitat fins a cert punt, ja que hi ha molta massa mare rodant per les cases, je je je...
Gemma; -La cuina de casa- Jo al igual que els comentaris dels bloquistes, desconeixia aquesta cadena amb la massa mare.
Una bona penitència que dura aquets deu dies, però, que val la pena esperar per veure "ressuscitar" aquest pastís tan esponjós que sembla caigut del cel... Mare de Déu del cel... el que no sàpiguen les monges carmelites, de alimentar les ànimes... i també els estómacs.
Que vaigui de gust Gemma. Josepb -Menja de bacallà-
Això sí que és una cadena positiva i creativa...
Enhorabona per la pàgina.
Sembla senzill de fer, ara veurem.
Un salut, i reitere, enhorabona.
Gemma, quan jo era joveneta hi havia cadenes de cartes de les que parlen la Beth i la Marta. I, encara que no n'havia sentit parlar, em sembla fantàstic una cadena culinària!
T'ha quedat d'una senzillesa emocionant.
gemma :$ yo te publico en español el comentario si? Vivi 6 meses en barcelona y el poco catalán que aprendí lo olvidé... lo mío ni es el gallego siendo de galicia toda la vida :$
Oye estuve viendo tu blog y te diré.. sobre 1 hora y media me quedé enganchada buscando esos crepes de higos y las tartas y lo linda que es la niña de las fotos! :D En serio, yo me apunto a tus postres, en serio, yo me hago tu fan si los haces todos tan buenos siempre!
Un abrazo
Gemma m'has fet recordar la coca esta que fa al menys 8 o 9 anys que la vaig fer,i se m'havia oblidat per complet.Recorde que ens agradava molt però com cal esperar tant de temps i jo no tinc paciència segur que per això la vaig oblidar.A tu com sempre t'a quedat genial.
Un beset.
Hola Gemma i hola a tothom! Sí que havia escoltat això de les cadenes de la sort, però mai que fos una cadena culinaria.
Molt millor aquesta última, perquè ja ho diuen que realment el menjar està més bo depenent de la manera de cuinar-lo. Jo crec que és bàsic posar-hi molt d'amor, amor i amor! I en aquesta cadena també ja es veu que hi intervé en el seu resultat final la paciència i l'esforç!
Bé tinc un DUBTE. Especifiques que no es pot utilitzar ni la batedora ni la nevera i dius que "el dia 5: s’afegeix un got de sucre, un altre de llet, un altre de farina i no es barreja". La meva pregunta és: la llet no es fa malbé sense estar a la nevera durant cinc dies?
Moltes gràcies i bon profit! xènia.
UMHUMH!!! qué pinta tan fabulosa tiene éste bizcocho!! y la mona de pascua del otro día...umhumh!!, cúantas cosiñas ricas me estoy perdiendo!!
Acabo de ver tu pregunta de las empanadillas sin gluten. Si salen bastantes, ya que la masa se puede hacer muy finita sin problemas...si las haces para probar, mejor prueba con la mitad de la receta. Si ves que también te sobraran, puedes congelar la masa ya preparada y lista para rellenar o ya rellena y lista para freir u hornear cuando te apetezca.
Ya me contarás qué tal!!
Bicoss
Josepb, je je je... m'encanta la comparació entre l'espera dels 10 dies i la penitència :) Però de veritat que el resultat ho compensa!
Joan, positiva sobretot tenint en compte la coca del final ;)
Practicavalenciano, el més complicat de la recepta és obtenir la massa mare...
Margarida, millor les cadenes culinàries que les cartes, oi? I és una coca ben senzilla, de les bones per esmorzar.
Coloreit, en castellano nos entendemos perfectamente :) Gracias por tu comentario, puedes mirar lo que quieras ;)
Aun me acuerdo de tus paquetitos de hojaldre con queso tetilla, deliciosos con el queso fundido, mmm....
Mesilda, ja veig que aquesta massa mare ve de molt lluny si a tu també t'ha arribat!
Xènia, jo també pensava el mateix: 10 dies tot això fora de la nevera i fermentant??? Però ja veus que hem menjat la coca i seguim igual de sans, de manera que no es fa mal bé ;)
Marisa, muchas gracias por tu respuesta! Creo que haré 1/4 de tu receta, quiero rellenarlas de queso y dulce de batata, a ver qué sale...
Curiós lo de la cadena. Ara el coc, déu ser deliciós. Salut!!!!!
Bonísima!!!
Jo la vaig fer aquest estiu, però les persones a qui vaig regalar la massa mare la van deixar perdre...
Un petó
M'ha encantat la história, tant de bó algún dia jo també rebi aquest testimoni. A part, la coca te una pinta espectacular. Quina sort que has tingut.
Eiiiiii Gemma, és genial, la història i el pastís. Espero i desitjo que algun dia em pugui arribar un bocí de masa mare.
Salut,
Us asseguro que estava deliciós! Animeu-vos a fer-lo (si mai us arriba la massa mare...).
No havia sentit mai aquesta cadena, és molt curiosa, la coca t'ha quedat espectacular, ara quina paciència.. Petons
Me ha encantado la cadena de masas madre, compartir es lo más bonito de cocinar.
Por eso disfrutamos tanto los blogueros ¿verdad?
Preciosa receta. La coca merece la pena la espera...
Pel sol fet de tardar 10 dies a fer-lo ja val la pena!
I el fet que es passi la massa mare d'unes mans a unes altres és molt bonic!
Una abraçada!
Lo millor que et pot passar és rebre un got d'aquest!! espero que algun dia ens arribi... segur que no ho deixarem passar...
Petons
Marta Giralt
Ho trobo genial!!! Jo que sempre trenco totes les cadenes i en canvi aquesta sí que em faria il·lusió continuar-la!!!
Ostres! Fa molts anys, deu fer-ne uns 8 o 9 aquesta coca també va arribar a les mans de la meva tieta de girona!! Com que s'acostaven dies de nadal, en va fer una coca i vaig tenir la sort de provar-la! La recordo d'un gust inigualable que encara no he oblidat!!
Ha quedat super gustós, donen ganes de mossegar la pantalla ... esponjós i alt ... se'm fa la boca aigua ...
Felicitats
mar
Hola Gemma, he visto tu receta y tiene muy buena pinta ¿tiene que estar riquisima!, pero, la cuestión es que si no tienes la masa madre como se puede hacer?.
Un beso
Gemma! Recupero aquesta entrada pq avui ha arribat a les meves mans, de part de ma mare, un pot amb massa mare x fer aquest pastís!!! Anirem fent un seguiment pel facebook i pel twitter de com va tot, i al final ho publicarem al bloc.
De moment em tranquil·litza veure les teves fotos pq fa molt bona pinta!!!! :D
Per cert, a les meves instruccions hi posa "Pastís Sevillano", però amb el teu text he acabat d'entendre d'on prové en origen! :D
Xavi
Publica un comentari a l'entrada