dijous, de juny 26, 2008

Mousse d’Avellana

Després del parèntesi de St. Joan, pel sopar d’ahir vaig preparar aquesta mousse, molt fresqueta i adequada a les calors de l’estiu:


Aquest any hem passat un St. Joan ben diferent. Normalment el celebrem a la Roureda amb la família, menjant coca i fent la revetlla de foc i petards que mana la tradició. Però aquesta vegada, amb el pont, hem volgut desconnectar una mica anant uns dies a escalar a la vall de Boí, una zona del Pirineu que ens agrada molt. Sempre hi havíem anat a fer alpinisme o esquí de muntanya i teníem pendent una estada a la vall per conèixer l’enorme potencial que té com a zona d’escalada. I hem flipat! La roca, el granit, és ben diferent del calcari o el conglomerat que trobem per aquí i això fa que l’escalada sigui molt especial, amb una tècnica específica i molt curiosa... A més, vam tenir el privilegi de conèixer a l’equipador de la majoria de vies d’escalada de la zona, en Luichy, que ens va portar a un dels sectors menys concorreguts que hi ha a prop de Cavallers. Si a tot això li sumem un entorn magnífic i uns companys d’escalada molt agradables, ja podeu deduir que hem passat uns dies inoblidables! A més, per St. Joan es fa la tradicional baixada de falles al poble de Boí, semblant a les més conegudes d’Isil i que vam poder viure de ben a prop...




L’únic punt negatiu de passar el St. Joan a fora, és que m’he perdut la coca! Aquest any, no he fet (ni menjat, cosa molt pitjor!) ni coca de llardons, ni coca de brioix :( Clar que alguns ja m’han recordat que tinc una segona oportunitat per St. Pere.... quina sort!

El consol per no tenir coca, ha estat aquesta mousse d’avellanes, que és molt fàcil de fer i té l’avantatge que es pot preparar amb antelació. I si no us agraden les avellanes, cap problema: canvieu el gust del gelat i ja està! Això sí, és imprescindible utilitzar un bon gelat de base, ja que és el principal ingredient de la recepta ;)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 250g de mascarpone
· 400ml de gelat d’avellana
· 100g de sucre
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina

Preparació:

Posar en remull les fulles de gelatina en aigua freda. Barrejar el formatge, el gelat desfet i el sucre. Dissoldre la gelatina amb una miqueta d’aigua calenta (quasi bullint) i afegir-ho a la mescla anterior. Semi muntar la nata i afegir-la amb compte que no s’abaixi. Abocar-ho dins el motlle i deixar quallar a la nevera durant 2 hores.

Bon profit!

45 comentaris:

La cuina vermella ha dit...

Gemma, dolça i valenta que puja muntanyes i el·labora mousses meravelloses!
Nena, amb l'exercici que fas no ens extranya puguis anar menjant pastissos!!! Quina passada de fotos, quins paissatges i quina alegria de postre que has fet!
Nosaltres, també hem fet una revetlla especial i diferent, i a l'igual que tu, per St. Pere farem la revetlla com manen els cànons.
petons bonica!

manel ha dit...

gemma, m'alegra que t'ho hagis passat tan bé escalant durant aquest pont, però nosaltres hem trobat a faltar les teves coques.
sort que ens recompenses amb aquest pastisset, que és dels que jo m'atreveixo a fer encara que no quedi tan esplèndit com aquest.
felicitats un cop més!

Dolorss ha dit...

Gemma, certament has fet una revetlla diferent però molt profitosa. Escalar en aquelles valls deu ser fantàstic i poder veure les falles a primera fila no te preu.
La mousse la tindrem de provar, no?

la divina ha dit...

Uau, Gemma! Quines fotos més guapes! La Vall de Boí és preciosa, i si a més vau poder veure les falles d'Isil, a mi em sembla la revetlla perfecta!
Jo vaig intentar fer una coca i em va sortir un totxo! Quan tingui una estona, ja ho explicaré al bloc,a veure si algú em sap dir on la vaig pifiar.
A veure si m'animo a fer aquesta mousse i se'm passa el disgust :)

illetapitita ha dit...

Llegir les cròniques que fas dels dies d'escalada m'encanta, em recorda molt quan amb la nostra colla ens escapàvem a buscar vies per escalar, era fantàstic!
Ara fa molt que no ho fem...
I aquesta mousse d'avellana anirà ràpid cap a la taula de casa!
Salut!

Cheto Cheta ha dit...

Quina bona pinta que té! A veure si m'animo perquè tot i que aquestes postres son molt estiuenques he tingut males experiències amb les mousses i no se si m'atreviré. Sembla fàcil o sigui que crec que hauria de probar-ho...ja t'ho diré...

elena ha dit...

que booo,tinc de tot me ins gelat de avellanes que si puc iré a la tarde a comprar-lo,suposo que congelat aguantara ve i el dia que tens ganes nomes sa de detreure'l congelador,un peto.

Ester ha dit...

Queda vegada tinc més receptes pendents per fer, aquest estiu tinc feina per estona. El gelat d'avellana és un dels meus preferits, sempre em recorda quan era petita i havia d'anar a punxar-me al practicant, la meva mare em proemtia un "vasito" d'avellana, de la marca Avidesa, si no plorava gaire i em portava bé.
Moltes felicictats un altre cop!
Ester

Gemma ha dit...

Parella Vermella, per tots els que hem estat fora, amb la revetlla de St. Pere tenim una segona oportunitat... que no podem passar aquests dies sense fer la coca de llardons de la Mireia, eh?
I què heu fet voslatres per St. Joan? No heu explicat res...

Manel, aquesta mousse és fàcil, segur que amb l'ajuda de la teva filla us quedarà molt bé ;)
Ja veus que jo també he anat directe de l'escalada a la cuina, però m'he rentat les mans de magnesi, eh? ;)

Dolorss, el que provaré jo és la teva copa de maduixes, que té una pinta bona de veritat!
Les falles des de primera fila no es poden ni comprar... fins ara només ho havia vist per la tv i val la pena veure-ho en directe!

La Divina, què va passar amb la coca? Quina vas fer, la de llardons o la de brioix? La de llardons és molt fàcil, però la de brioix... jo també he tingut fiascos amb la coca de brioix :(

Illetapetita, tu també escales? Aquestes coses no s'han de deixar de fer mai...

Anaïs, aquesta mousse no té cap secret: fer bé els passos amb la gelatina i incorporar la nata a poc a poc. Res més! Anima't a proavar-ho i pregunta'm el que sigui ;)

Elena, no cal que sigui gelat d'avellana, pot ser de qualsevol altre gust que tinguis pel congelador... Per això m'agrada aquesta mousse, perquè amb la mateixa recepta tens moltes versions diferents ;)

Ester, jo també tinc moltes receptes pendents per provar... i encara haig de participar al MEME de la Seguí! ;) Sort que aviat tindrem una mica més de temps...
A mi també m'agrada molt el gelat d'avellana... de fet, m'agraden quasi tots els gelats, visca l'estiu i els gelats!

El cullerot Festuc ha dit...

Gemma, aquestes postres cauran ben aviat!!! Com tu dius venen de gust coses ben fresquetes i aquesta mousse és ideal!!! Per déu, la decoració és espectacular!!! Ja vec que has trobat alguna botiga a Sabadell que venguin aquestes roses, no? Quina pena que fa menjar-te un tall...amb aquesta presentació!!! I quina sort haver estat a la baixada de falles i disfrutant de la Vall de Boí...el tema escalada ja son paraules majors!!! ;)
Petunets,
Eva.

El cullerot Festuc ha dit...

Ei Gemma! m'acabo de comprar el Descobrir Cuina i a la pàg. 89 surt un article del Taller "La cuina en directe" del Pep Nogué i surt la nostra foto de blocaires, i una referencia al teu bloc, ja que vas ser la organitzadora!!! Felicitats!!!

RUBEN ha dit...

M'encanta la Vall de Boí i m'encanta també com t'ha quedat la mousse! Veient aquestes fotos segur que us ha valgut la pena passar el Sant Joan fora.
xao xao

Francesc ha dit...

Les fotos de l'escalada són precioses. La mousse, una passada. Salutacions.;D

La cuina vermella ha dit...

Demà comprem el Descobrir...

Anònim ha dit...

Una recepta super facil!! I a mes, com que pots anar variant amb el gust del gelat pot fer diferents mousse, m'agrada!! A veure si la probo aviat!!
A veure si dema tinc temps i tambe em compro el Descobrir...
Gemma de Vic

Anònim ha dit...

Per cert, el Sant Joan a la Vall de Boí, segur que va ser genial. I mes, la baixada de falles a Boí, el poble és encantador i acollidor, jo vaig anar-hi a esquiar un cap de setmana aquest hivern i la veritat és que l'experiència s'ha de repetir.
Gemma de Vic

Mª Jesús ha dit...

Hace un tiempo que he descubierto tu blog y quiero decirte que me encanta todo lo que pones y que poco a poco las iré provando.Ésta fiesta de San Juan hice la coca de Llardons y la de cabello de ángel que tienes del año pasado, nos han gustado mucho. Enhorabuena por tu blog.

Mª Jesús

la divina ha dit...

Gemma, vaig fer la coca de brioix seguint més o menys la recepta que tens penjada aquí. El que passa és que em vaig passar de llesta i la vaig fer amb la panificadora... ehem, no es pot ser tan espavilada... :P El gust era boníssim, però, eh? I l'olor, mmmmm!

Su ha dit...

Me
encanta
todo.
Disfruto con tus manos y tu buen gusto.
Un abrazo

Myriam ha dit...

Com sempre uns paisatges impressionants! La mousse estupenda! No hagués dit que portava gelat!!! Què curiós! Tot el que em queda per aprendre encara....

TRanki ha dit...

HOW HOW HOW GEMMA!

Quina gracia......he llegit els comentaris dels amics i só "guai el tema escalada..per cert i la coca aquella que tal i bla bla bla.." hahhaha! molt bo..m'ha confirmat el fanatisme no es crea ni es destrueix, es transforma..són comentaris semblants als dels blogs de escalada en versió cuina..enlloc de "passos" la gent pia ingredients i prova de fer receptes...

I CAVALLERS QUÊ TAL? hehehe..

res tu, que passava per aqui pèrquè he anat perseguint a tota la troupe que hi vau ser aquest cap de setmana, de cara a obtenir info sobre la situació ( seca-mullada) de un pany on tinc un projecte que vull provar..fotre'm 6 hores de cotxe per arribar allà i trobar-lo mullart seria una putada..però ja improvitzarem..el Luichy m'ha comentatq ue vau ser a la Conchinchina..també hi ha la Xina i "el Japón" tots a distancies i situacions semblants en el mapa que aquets llocs..curiosa manera de anomenar els sectorets...

Jo ja friso per l'Afrikan Wall on hi tinc la MAUMAU a punt de caramel...a veure si esta seca i la puc catar.

¿No havieu tastat mai el granet? No hi ha qui t'entengui, amb la "grapa" i elastiucitat que tens és LA TEVA ROCA! Entre els bons i propers seguros del Luichy i les teves capoacitats aqui encadenes 7b's i 7b+'s fijo!!

Apasiau, a veure si ens veiem algun dia ( ara amb la familia anem sempre escopetejats, que l'arnau ja és autònom i li hem de posar un xip que se'ns escapa)

Deeeeewww!

Tere ha dit...

Fa molt temps que et segueixo i tot i que deixo pocs comentaris avui ho faig perquè he creat un blog i voldria compartir alguna de les teves receptes aquesta m'ha encantat

Jesús M. Tibau ha dit...

Gràcies per la visita.
Mousse d'avellana! ummmm!

Gemma ha dit...

Eva, la rosa és més maca que bona... ja passa amb les decoracions, oi? Però cap problema, treus la rosa i de cap al pastís!
Encara no tinc el descobrir cuina del juliol, és la pega de ser subscriptor... arriba abans al quiosc que a casa i cada vegada haig de vèncer la temptació de comprar-lo directament (tot i que algun tinc repetit, cosa que vol dir que a vegades caic a la temptació). Em sembla que me'n vaig corrents a comprar-lo! Us reconeixeu a la foto? Deu ser molt petita...

Ruben, ha estat un St. Joan diferent, però que segur que recordaré durant molt de temps. La vall de Boí és preciosa i l'escalada a Cavallers és espectacular!

Francesc, ja veus que ens hem dedicat una mica a fer els "sargantanes" ;)

Parella Vermella, ja teniu el Descobrir? Què tal????? Encara tinc pendent la recepta de juny, aquest cop quasi que no hi seré a temps, entre la revetlla de St. Pere i les coques de llardons...

Gemma de Vic, la Vall de Boí és preciosa tot l'any, cada estació de l'any té el seu encant... I per esquiar-hi, és un dels meus destins preferits. Jo també surto ara mateix a buscar el Desobrir Cuina ;)

Ma Jesús, bienvenida al blog! Gracias por decidirte a poner un comentario :) Te han gustado las cocas? Ahora mismo me paso por tu blog para degustarlas ;)

Divina, crec que precisament el problema va ser aquest, fer servir la panificadora... pel que expliques al blog, és l'única diferència de com ho vaig fer jo, si no tens thermomix jo ho faria a mà, de panificadores no en sé gens. Potser et podrà ajudar algú dels que en té i passa per aquí :( Si vas al vincle veuràs una foto de la coca abans d'entrar al forn, a mi em va pujar MOLTÍSSIM durant l'estona de repòs (mira les cireres, les vaig posar a dalt i després del llevat queien pel costat!)
Coca

Gracias Su, viniendo de una gran cocinera como tu, el comentario me hace muchísima ilusión :)

Myriam, porta gelat però l'has de deixar descongelar, eh? D'aquesta manera pots aconseguir una mousse amb el gust que vulguis, és molt fàcil!

Tranki, quina il·lusió que em fa el teu comentari! Un escalador infiltrat en un blog de cuina... je je je!!! Tens tota la raó , de fanatisme i de frikis n'hi ha a tot arreu :)
Ja he vist pels teus comentaris (mitja bloggosfera estava allà a Cavallers!) que preguntes per la casacada a l'Afrikan Wall, però no m'hi vaig fixar... la veritat és que rajava aigua per tot arreu, era impressionant, no ho havia vist mai tan moll. No m'estranyaria que encara fos molla :(
Vam conèixer en Luichy! Vaig flipar, és tot un personatge :) Ens va portar a la Conchinchina, brutal, vies de pura adherència de 55 metres! Quina energia que té, vam fer parella de cordada i em vaig passar el dia traient la llengua intentant seguir el seu ritme :)
Efectivament, mai havia escalat en granit (vull dir esportiva, sí crestes i tal) i és una escalada molt diferent! Ja ganes de tornar-hi, em van quedar pendents llocs mítics com l'Antro o la mateixa Afrikan Wall... però aquest cop a fer via llarga!
Un petó a l'Arnauet de part meva ;)

Tere, moltes gràcies per fer una entrada al teu blog fent-me propaganda ;) Ànims amb el teu blog, ja veuràs que és molt gratificant!

Jesús, precisament, he arribat al teu blog a través de la Tere i és impressionant! L'he trobat molt interessant, divers, interactiu i segur que seguiré amb atenció. I segur que si et descobreixen alguns dels blogers culinaris que passen per aquí, ells també et seguiran amb atenció ;)

la divina ha dit...

Sí, sí, mirava la teva foto, mirava la meva coca i... mareta meva, quina diferència! Buàaaa! No res, la de Sant Pere la faré a mà i llestos! :)

Anònim ha dit...

Res Gemma, que tal com ets tu, et sortirà una bonissima coca de Sant Pere, segur.
I com sempre, bonic, fàcil i saboros tot allò que proposes.
Un peto i fins la nova trobada...

Maria ha dit...

Ui, perdona, que l'anonim era jo...

Sara ha dit...

m'ha robat el cor amb l'ingredient (des del meu punt de vista), imprescindible... no et sembla que el mascarpone és l'únic formatge queda bé absolutament a tots els postres, tot i donar-los un toc diferent???

xaro ha dit...

Gemma, no sé com t'atreveixes a escalar! El meu cunyat també si dedica, però jo tants sols de pensar-ho ja m'entra el pánic.

La mousse genial, com tot el que fas. Tinc tal acumulació de receptes per fer!!!
Un petó
Xaro

enric ha dit...

Doncs a mi, només veient, i de passada!, la fotografia d'aquell xicot penjat a la paret -Oh!, i tan tranquil que s'hi està ell, oi?-, ja m'ha vingut vertigen... Veus?, en canvi, la de la baixada de les falles ja és tota una altra cosa (ha de ser preciós veure-ho!), i ja no et dic res de la fotografia de la mousse!

Gemma ha dit...

Divina, ja tinc ganes de saber com t'ha sortit la coca per St. Pere... la faràs per aquest vespre, oi? Molta sort!!!!!

Maria, no sé pas si tindré temps de fer la coca per aquesta nit :( Però no passar res, a casa no ens fa falta cap gran excusa per menjar coca, ja la faré un altre dia ;)

Xaro, tens un cunyat escalador? Ja veus, surten escaldors per tot arreu... és una afció molt bonica, i menys perillosa del que sembla a primera vista, de veritat!

Enric, je je je, si tens vertigen, malament rai per escalar! La baixada de falles va ser preciosa, en directe impressiona molt, no entenc com no es cremen... Fa molt bonic veure el camí de foc des de lluny i en primer pla com llencen les falles al foc.

Anna ha dit...

Hola Gemma!! Les mousse venen molt de gust tot l'any, i el gust de l'avellana seguit d'un cafetó ve molt de gust. Quina rosa!! Ets una artista! Fins aviat!

Ro ha dit...

Quina recepta més bona! me l'apunto perquè últimament m'he aficionat al gelat d'avellana i m'entusiasma, a més el mascarpone és boníssim. I a veure si m'atreveixo a fer coca com la que vas fer l'any passat, la de brioche.

Quin pont més ben aprofitat eh?

Snur ha dit...

A veure...Lo primer, la mousse és espectacular..De veritat, ets una profesional. Les fotos una passada...Pero ara entenc, perque una noia que li agraden tan els dolços, està tan estupènda i forta...Clar l'escalada...jeje. Molt maco tot..

Anna ha dit...

He provat de fer el mousse i crec que serà molt bó, només tinc un problema com desmotllar-lo perque no es trenqui. Sóc molt fidel a les teves receptes i he de dir que sempre he quedat molt bé amb elles. Et dono les gràcies per les delicies que comparteixes amb tots nosaltres.

ali, cane ha dit...

He de copiar-te aquesta mousse, encara que sigui amb un altre gust, m'encanta quan utilitzes gelats per a les postres, ahir vaig fer un postre de llimona ben facilet i m'ha recordar aquest, ben semblant la decoració i el fet
és que aquestes boletes vesteixen molt, jajjaja

Ah! s'ha quedat amb dos textures diferents o és un efecte òptic???

Jaumegrimp ha dit...

Ei Gemma, quin èxit que tens!!! no m'extranya amb les exquisiteses tan ben presentades que ens ofereixes, salivera tinc!
No he escalat mai a Cavallers i me n'esteu fent entrar ganes, ha de ser fantàstic, i a mes amb menys calor que aquí baix, vaja calor vàrem passar baixant de Narieda aquest diumenge.
A veure si ens veïem al Gimnàs.

JB ha dit...

holaaa

caram, caram, sembla que aquest pont estavem tots a cavallers escalant jejeje

encara ens haurem vist, sense saber ho

he penjat unes fotillos al meu blog del cap de setmana per alla, mira que no surtis a alguna d'amagat

v'sss

Caminarsingluten ha dit...

Vemos que lo habeis pasado estupendamente en el Valle de Boi donde además habeis escalado con satisfación.

Respecto a la receta de esta mousse tiene una pinta estupenda y además perfecta para nosotros, así que tomamos nota.

Besotes,

Ana y Víctor.

Gemma ha dit...

Anna, tens raó, l'avellana i el cafè lliguen moltíssim! I ara a l'estiu, un cafè amb gel després de dinar es posa fenomenal! La rosa no l'he feta jo, eh? Ja m'agradaria ;)

Ro, si t'agrada el gelat d'avellana, no dubtis i des aquesta mousse... El pont de St. Joan el vam aprofitar a tope!!!

Snur, com diu l'Arguiñano: "no en gorda el comer, engorda el sofá!" Hi estic totalment d'acord, fer activitat física és molt sa i et fa sentir millor, no trobes?
Clar que no té perque ser escalar... ;)

Anna, espero no arribar tard a respondre't... si el motlle no és de silicona, potser no et serà tan fàcil de desemmotllar, però jo tinc un truco: congelo la mousse i congelada es desemmotlle millor! Després la deixo a la nevera que es descongeli a poc a poc i queda perfecte ;). Però si fas postres, val la pena que et compris algun motlle de silicona... li treuràs molt rendiment, de veritat!

Ali, ja he vist les boletes al teu postre de llimona, quina casualitat! Les dues textures són a causa del motlle...

Jaume, a Cavallers vam disfrutar molt i de temperatura s'estava de conya! Això sí, sempre buscant ombra, que allà el sol apreta molt! L'escalada en adherència té les seves cosetes, és una tècnica molt diferent al que estem acostumats... però s'ha de provar tot, no?

Jb, tu també eres a Cavallers??? Impressionant la gentada que ens vam aplegar allà sense voler, no? Em sembla que no vam escalar junts, però ara mateix passo a mirar les fotos del blog, potser surto de lluny ;)

Ana y Víctor, seguro que conoceis Cavallers, verdad? Es un valle precioso!
La mousse es ideal para celíacos... teneis que probarla, es fácil y fresquita está riquísima!

Alicia (canelona) ha dit...

Gracies!!

ali, cane ha dit...

Ja està aquí la pesada...Gemma he fet dos pastissos d'aquest tipus i cap de les dues he encertat la gelatina, no qualla bé, hem de prende-la semi congelada perquè aguanti el tipus ben tieseta. La teva estava a temperatura ambient?
Em pareix tan bona la idea aquesta, que tinc rabia de no conseguiro.

Gemma ha dit...

Alicia, t'he contestat al teu blog ;)

Ali, cane ha dit...

Gràcies, suposo que haurà estat la marca de la gelatina, amb aquesta recepta que has provat y reprovat en tantes versions, està clar que el "fallo" (no se escriure això en català) ha estat meu.
Provaré amb les de vahiné, jo utilitzo mandarín. ¡¡MAI MES! JAJAJA

Gemma ha dit...

Més que la marca, deu ser la mida... compara si és més petita la mandarín que la vahiné i ja tenim la resposta!
No conec la mandarin... on la compres?