dimarts, d’abril 01, 2008

Pastís de Poma en Creps Sorpresa

Aquest diumenge vam celebrar l’aniversari de l’Aina, la meva neboda gran, amb un berenar-sopar. Per postres i per bufar les espelmes, vaig portar aquest pastís que feia moooolt temps que tenia a la llista de pendents:




El berenar va ser molt lluït: les nenes van decorar el menjador amb garlandes i confeti de colors, va haver-hi una pila de regals i vam riure molt. Es nota que es fan grans! Quan li vaig preguntar a l’Aina què volia per regal em va contestar (penseu que ha fet 8 anys): “Mira tieta Gemma, saps què? Amb la mare estàvem parlant que, de malles, en tinc forces, però de texans, en canvi, estic poc assortida” Increïble, no? Total, que ja ens veieu a totes dues anant de compres i emprovant texans. Ens vam firar bé, ara ja no podrà dir que està poc assortida!

La primera vegada que vaig veure aquest pastís, fa molt temps i no recordo on, vaig pensar: aquest el faig segur! Però ja sabem què passa, la llista de “favoritos” va creixent, creixent i no l’acabes mai... sempre em passa el mateix: elimino una entrada de la llista però n’afegeixo dues més! Almenys, però, aquest pastís ha complert amb totes les expectatives i ha valgut la pena guardar-lo tant de temps :)

La recepta és complicada ja que té forces elaboracions diferents: creps, pa de pessic, mousse, fruita caramel·litzada... i el muntatge tampoc és senzill. No puc evitar fer una comparació amb els mostraris que es feien abans a les classes de labors, on les noves alumnes es passaven un any cosint un drap amb les mostres dels diferents punts de costura: traus, vores, fistons, calats, brodats... je, je, je, estic segura que algunes de les que em llegiu ja m’enteneu :)

El resultat de tanta feina és un pastís espectacular, que si bé de fora és poc vistós, quan reparteixes els talls a taula segur que provoca exclamacions de sorpresa. D’aquí li deu venir el nom... De gust, és suau i amb molt gust de poma; de textura, és lleuger i sucós. Deliciós!

La recepta l’he treta de mundorecetas, però he fet algunes modificacions que ara us explico. També us deixo l’enllaç a la recepta original, del xef Eric Lanlard.

· El pa de pessic l’he fet amb la recepta de la Mona, però amb menys quantitat (la tercera part). L’he fet en el mateix motlle que utilitzo després i l’he tallat pel mig en dues capes.
· Les creps les he fet amb aquesta recepta, amb les mateixes quantitats (amb 6 o 7 creps n’hi ha prou).
· A la mousse de poma he canviat el calvados per licor de poma i hi he posat 100g de sucre (la recepta original no en porta)
· La capa de poma caramel·litzada l’he feta amb el doble de quantitat.
· L’almívar l’he fet al microones, però només 5 minuts, i en lloc de rom també hi he posat licor de poma.

Bon profit!

27 comentaris:

Sara ha dit...

Això no és un pastís... ÉS UNA OBRA D'ART! (i jo vull tastar-lo....)

m ha dit...

M'he quedat morta!!
brutal!
això és una creació de nivell avançat superior d'estrella mixelin!

marta

starbase ha dit...

Felicitats, m'agrada més el teu que el de la foto del xef...

Ester ha dit...

Quina passada, realment es veu molt saborós. jo el que tinc ganes de fer és un pastís de crêpes soles, l'has provat de fer algun cop?
Moltes felicitats un cop més
Ester

Anònim ha dit...

per déu!!!...Quina pinta!!!!...per les aficionades això és alt nivell...ufff!!!...molt encertada la teva comparació amb la costura!!!!...Quina risa amb el comentari de la teva neboda...ja és tota una "doneta"!!!!
Felicitats tieta Gemma!!!!! ;))
Petunets,
Eva (terrassa)

Anònim ha dit...

Deu nidó, té una pinta espectacular, t'ha quedat molt i molt be. Quin nivell!! No se si m'atreviria a fer-lo jo.
Quina gràcia la teva neboda, que divertida!!
Gemma (Vic)

manel ha dit...

gemma,com sempre ets un referent en el tema dolç, quina sort que té la teva neboda!

Gemma ha dit...

Moltes gràcies pels vostres comentaris! Porta una mica de feina, però val la pena. Proveu-lo i ja m'ho direu!

Ester, com és aquest pastís? M'imagino que deus fer capes de creps i les vas farcint... tens alguna recepta?

Eva i Gemma, la meva neboda està a aquella edat tan divertida que quan fan comentaris de "doneta" et petes de riure...

Anna ha dit...

Quina feinada, i quin resultat!!
Gemma, passa pel kiwi per recollir un regalet ;)

Ester ha dit...

Si que dec tenir alguna recepta, ja la buscaré i te la passaré
Ester

sergi ha dit...

Ei Gemma, sóc el Sergi, el teu company de penúries de la cua de la Casa Elizalde, per cert, vas poder apuntar-te al curs de pastisseria?
Nosaltres ja estem inscrits al tast de vins de divendres al vespre, o sigui que ja pots anar fent pastissets pq poguem fer una mica de coixi abans del curs...jejejeje

La cuina vermella ha dit...

Estimadíssima Gemma, no tens aturador tot el que toques ho converteixes en una dolça creació.
Els teus deixebles de la cuina vermella, a l'igual que l'Anna, et volem obsequiar.
Ja saps on som.
Mil petons i bona feina!

Joan ha dit...

Mmmmm, absolutament fantàstic!!
L'aspecte és excel·lent... molt elaborat i segur que molt bo!!

Auro ha dit...

Enhorabuena Gemma te ha quedado espectacular, esta tarta me trae muy buenos recuerdos, Ali (Canelona) y yo nos pusimos de acuerdo y la hicimos en la distancia pero a la vez, ahora al verla he recordado lo que nos reímos y disfrutamos,te doy la razón esta muy rica y si la haces sin apresuramientos, no es complicada.


Un beso

nievesdq ha dit...

Bueno, bueno, bueno.... qué maravilla. ¿Y tú eres la que le tienes miedo al pan?. ¡Pero qué manos tienes, me admiras!

Un beso.

enric ha dit...

Nenaaaaaa! Però què és això???? Com diu en Ximo, un amic blocaire d'un bloc d'òpera quan parla d'algú que li agrada molt: "Reclinatori i genuflexions"

Ohhhhh!!! Ohhhhh!!!

Fantàstic!

pebbles ha dit...

Que més dir, després de tots els comentaris, aquest no se si seria capaç de fer-lo, però faré com tu a la llista i qui sap?....

El vaig ensenyar a uns companys i tots van fer un OHHHHH!!!!!
FELICITATS!!!!

Gemma ha dit...

Anna, moltes gràcies pel premi, de veritat!

Ester, m'agradarà veure aquesta recepta... a veure si la provem :)

Sergi, benvingut al blog! Saps que no ens vam intercanviar els noms? Després de compartir dues hores de penúries quasi que som amics íntims! Al final no vam entrar al curs, creiem que el grup d'abans va reservar totes les places, no hi ha dret! Quan ens va tocar a nosaltres ja hi havia 3 persones en llista d'espera, i això que érem els novens de la cua... Em vaig quedar feta pols, quina mala sort! Tant d'hora per res...
M'alegro que almenys vosaltres sí que feu el curs, però no tindreu pastissets ;)
A partir d'ara quan passi per Calaf me'l miraré amb uns altres ulls ;)
Per cert, vaig investigar allò de la Boqueria i està molt bé! Aviat faré una proposta amb tot plegat...
Vinga, a veure si vas passant pel blog i continuem en contacte, eh? El teu comentari m'ha fet molt il·lusió :)

Parella de la cuina vermella, moltes gràces pel premi! Què seria la vida sense dolçor? ;)

Joan, és elaborat, però val la pena!

Auro, tens raó, el secret està en fer-la sense presses, no és complicada, només laboriosa... Ara passaré a veure la teva i la de l'Ali, que segur que us va quedar fantàstica!

Nieves, el pan es mi asignatura pendiente, siempre lo digo :( Tendre que comprarme una panificadora para perderle el miedo y empezar a probar recetas...

Enric, com sempre ets un exagerat! (però no un pilotes, eh?) ;)

Pebbles, posa'l a la llista! Això rai que no costa gens... Però t'animo a que el provis, val la pena!

Glòria ha dit...

Ens volem afegir als elogis per la teva última obra d'art i quan tinguis un moment, passa per casa nostra, hi trobaràs una coseta.

Josep i Glòria

FRANCESC ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
FRANCESC ha dit...

M'has deixat sense paraula! I ara una pregunta "tonta": tu deus ser la "fada bona" de la família, veritat? Salutacions

pol ha dit...

Realment ha estat un pastís fabulós! La combinació de les tres textures és tremenda. Proposo que facis més pastissos amb pa de pessic emborratxat.
Felicitats, et va quedar genial.

Myriam ha dit...

Apa Gemma!!! Quina meravella de pastís!!! Com m'agraden a mi, ben alts i espectaculars per celebrar un aniversari!! Felicitats a la teva neboda! Debia estar la mar de contenta amb el regal i el pastís!! Quina edat més maca 8 anyets!!

No se si m'atreviré algun dia a fer aquest pastís!! Quin respecte!!!

Alicia (cane) ha dit...

Aysss, que buenaaaaaaaaa!! que recuerdos me trae la tarta, fué todo un reto para mi atreverme con ella. He leído a Auro contándotelo, la mía no quedó tan espectacular, pero el sabor es lo que cuenta.

Sobre todo me gusta muchísimo la modifiación de azúcar en el mousse y doble cantidad de manzanas caramelizadas, la degustación es de la muelteeeeeee!!

Una tarta laboriosa, con muchos pasitos, pero que al probarla se te olvida todo. ¿a que si?

Te ha quedado preciosa.

P.D: Te veo ya como una gran relaciones públicas, jijiji, montando tantos cursos, quien pudiese estar más cerca. BEsitos

Gemma ha dit...

Glòria, moltes gràcies pel premi, és tot un honor que hagueu pensat en mi...

Francesc, què vols dir amb "fada bona"? Més aviat martiritzo a la família fent-los servir de conillets d'índies... Sort que són fàcils d'acontentar! :)

Pol, ja és la segona vegada que demanes per pastissos emborratxats... ;)

Myriam, ja veuràs quan en Jon faci 8 anyets... és una edat divertidíssima :) I anima't amb el pastís, val la pena!

Alicia, ja vaig veure el teu pastís gràcies al comentari de Auro i et va quedar preciosa!
Llàstima que estigueu tan lluny, estaria bé que poguessiu venir algun cop... m'agradaria molt!

MARISA o famalap ha dit...

Qué pinta tan rica, decís que es algo laboriosa y esas a mi me dan miedooooo. Te ha quedado preciosa.

He leído que no te atreves con el pan...anda!! no hace falta panificadora, si dispones de thermomix o una amasadora, prueba, triunfarás!!

Rosa ha dit...

Sin palabras me has dejado. Extraordinaria!!!!!!