Em sembla que aquest cap de setmana molts dels que vam anar al Caprabo haurem coincidit en el menú ;) Tots vam sortir de la classe de la Mireia amb ganes de provar les seves receptes i posar en pràctica els seus consells... i jo m’he decidit per aquesta panna cotta amb salsa de maduixes que és molt fàcil de fer. Em queda pendent provar la crema de vedures i bacallà, que segur que caurà ben aviat ;)
La recepta és tal qual ens la va explicar la Mireia, espero que no li sàpiga greu que la publiqui...
Aquí teniu la recepta:
Ingredients: (per 4 persones)
· 500ml de nata líquida per muntar
· 150g de sucre
· 4 fulls de gelatina
· 1/2 beina de vainilla
· 250g de maduixes
· 100g de sucre
· 100ml d’aigua
· Unes gotes de suc de llimona
Preparació:
Posar en remull la gelatina en aigua freda.
En un cassó, fer bullir la nata, el sucre i la beina de vainilla oberta. Quan arrenqui el bull, apagar el foc i dissoldre-hi la gelatina. Colar i repartir dins els motlles. Deixar refredar i reservar a la nevera.
Coure les maduixes amb l'aigua, el sucre i les gotes de llimona durant 5 minuts. Triturar amb el túrmix i colar. Reservar a la nevera.
Desemmotllar la panna cotta i acompanyar-la amb la salsa de maduixes.
Bon profit!
29 comentaris:
Què bo que sembla i què bonic visualment la barreja de blanc i vermell
Que facil!!! jo m'animo ràpid a fer-lo! però posens els bunyols també que jo també els faré, val??
Ja tinc postres per aquest fin de ...
ANNA DE LA VILA
Si que te bona pinta, si. I de segur que està bonisim també. Hi hauré de fer-ho prompte.
Besets
T'ha quedat es-pec-ta-cu-lar! Jo havia comprat maduixes per fer-la (la resta d'ingredients ja la tenia). Avui ha vingut a casa la meva mare i amb tota la bona fe me les ha deixat tallades i preparades per menjar... No m'he atrevit a dir-li, pobra, però amb la millor intenció m'ha fotut enlaire el plat. Ai, les mames! Em sembla que ho provaré amb les fruites del bosc congelades que ens van suggerir, diumenge dino a casa d'uns amics i potser serà bona alternativa al pastís.
Ro, maco i molt molt bo!
Anna, ja t'he contestat a l'altra post que els bunyols els trobaras a l'index de receptes. Per cert, ahir vaig anar a escalar a les teves terres, a prop de Vilafranca del Penedes ;)
Marta, prova-la, que es molt facil!
Mar, je je je! aixo passa per tenir una mare tan protectora... ja la pots cuidar una mare aixi!
Si et presentes al dinar de diumenge amb aquesta panna cotta triomfaras segur! Jo diumenge tinc dinar familiar a casa meva i de postres toca fer crema de Sant Josep o crema catalana, tot un classic d'aquest dinar...
mmmm... que bo, i quina presència!
Gemma!!!!....T'ha quedat brutal la panna cotta...naltres avui x dinar ja ens hem menjat els 2 últims...i és q vaig fer repartició a casa els pares i ma germana!!!...X cert...penjaras la recepta dels bunyols??!!!...ÉS BROMA!!!...jejeje...van caure el diumenge...xo els vaig farcir de crema...estaven espectaculars...m'han agradat molt més que els Brunyols de l'empordà...haurem d'esperar a l'any vinent a tenir la recepta de bunyols amb crema, oi?... ;)
Molts petunets,
Eva (terrassa)
Pd. jo a la foto semblo enanita...jajaja!!!!
Pd. crec q m'aficionaré a escalar...si això serveix x cremar totes les calories que em menjo!!! :)
Sara, bona bona!
Eva, quan he llegit que em demanaves la recepta dels bunyols se m'han eriçat els cabells!!! :) Sort que de seguida he vist que ho deies de broma :))))
A mi també m'agraden més els de vent que els de l'Empordà... i si a sobre van farcits de crema... un vici total! Sí, pels bunyols de crema haurem d'esperar tot un any :( Però me'n recordaré, ho prometo!
Això d'escalar és una gran afició... la muntanya és la meva vida, sense ella no podria fer res de tot el que faig :)))
Hola!
Realment aquests tres plats no s'oblidaran a la vida i aniran associata a un gran dia, això la cuina també ho té.
Jo la panna cotta la faré quan torni a tenir convidats a casa, d'aquí unes setmanes.
Gemma, no vaig fer foto de les mandarines i a més vaig fer servir un motlle de vidre perquè les mandarines se'm van trencar totes al trere'n el suc, però feia goig. Ja ho repetiré i llavors ho penjaré
T'admiro per això que fas de l'escalada, jo seria incapaç, tinc un veritgen total que m'impedeix gaudir com voldria de la muntanya
Ester
Ohhh, que bones alumnes! La Mireia estarà orgullosa :-)
Caram, quian pinta que fa això! I senzill de preparar; però, com es fa la salsa de maduixes?
M'agrada la crònica de les classes de la Mireia Carbó, a veure qui s'anima a posar la recepta de la crema de verdures amb bacallà i cor tendre.
Gemma C.M.
Perdó, ara he vist com es fa la salsa de maduixes.
T'ha quedat, senzillament, impressionant!
Penjaràs la recepta dels bunyols? ;)
Ester, no m'estranya que se't trenquessin les pells de mandarina... amb taronges ja és prou complicat, imagina't amb mandarines, que son més petites!
L'afició per la muntanya em ve des de petita, pels meus pares, de manera que mai he tingut vertigen... Als cinc anys ja grimpava pels 3000's del Pirineu com si fes un volt de Rambla!
Gemma de bcnmonamour, si la Mireia passa per aquí i se sent orgullosa, imagina't com ens sentirem tots nosaltres!!! Quin honor!!!
Gemma de Vic, (ui, quin embolic amb tantes Gemmes!) hauries d'intentar venir el proper cop, encara que des de Vic et quedi una mica lluny... Val la pena veure la Mireia en directe ;)
Enric, prou bromes amb la recepta dels bunyols :)))) ES BROMA! Que ja ric només de pensar-hi ;)
T'has apuntat al sopar de divendres?
La Panna cotta boníssima! un plaer! i amb la salsa de maduixes combina excel·lent!
Proveu-la!
Gemma,
sobre la classe de cuina del Bon Preu.. no he trobat el post i veig qui ja en parla. Em puc apuntar al grup?
oh!!! què xula t'ha quedat! Veig que sou molt aplicades i que ràpidament us heu posat en marxa...la Mireia pot estar ben orgullosa! Jo m'apunto a la classe del Bon preu!!
petonets
A
Hola Gemma, jo crec que t'ha quedat una panna cotta més maca que la de la Mireia!!
Dissabte vaig anar al curs amb l'Ada Parellada i va estar genial!! Era un monogràfic de verdures i llegums i el menú va consistir en:
-Amanida de carxofes amb romesco
- Mongetes seques saltades amb ceps, porros i pernil
- Pessic de pastanaga
No sé a quina part del teu blog vaig veure que comentaves com a possible data de la sortida al Bon Preu divendres 28 de març: l'Anna (del pastís eslové) i jo et confirmem que venim!
Moltes gràcies per les teves gestions!Mercè
Aquesta panna cotta té una pinta increible!!!!! Espero fer-la aviat.
Per cert, voldria apuntar-me a la classe de cuina del Bon Preu, que puc?
Susanna.
Ostres Gemma, aquest teu blog és un vici, això no pot ser ehhh!!!
Sobretot continua així que els nostres homes estaràn contents amb tots els plats que anem provant de fer, jeje.
L'altre dia vaig fer el pastis de formatge i va sortir boníssssiiiimmm, o això és el que diu el meu home.
Moltes gràcies i segueix així.
A treure fum aquest forn nou ehh.
Petons.
Pol, estic d'acord amb tu que la salsa de maduixes és la gràcia del plat ;)
Maria, ja he penjat el post i t'he afegit a la llista ;)
Anna, ja estaves apuntada d'abans!!! Per cert, felicitats ;)
Mercè, m'hauria agradat veure el pessic de pastanaga... n'he vist moltes receptes, però no n'he fet mai. Ja us he afegit pel curs del David a tu i a l'Anna del pastís Eslovè ;)
Susanna, demà trucaré per intentar ampliar la reserva, que ja veig que he fet curt... Si encara hi sóc a temps, ja t'avisaré!
Carbassona, ens hem creuat els comentaris :)
M'alegro que trobis que el blog és un vici, m'agrada! I el pastís de formatge queda bo, oi? Tu hauràs de posar la recepta del pastís d'aniversari de la Júlia ;)
Gemma, no t'amoïnis, aniré un altre vegada.
Al que sí pots fer és apuntar-me per la propera classe amb la Mireia.
Gràcies per l'interès.
Susanna.
La panna cotta será sencilla, pero con tus presentaciones parece algo elaboradísimo.Parecen de alta pastelería. Nunca hice panna cotta pero a la vista de ésta, no hay disculpa para ponerse manos a la obra.
Un beso.
Hola Gemma.
Avui he fet la panna cotta. M'ha quedat molt bona. Potser atipa una pel massa..... però la repetiré ja que m'han donat nota!!!!!!
He tingut dificultats per desmotllar els flamets. Tu com ho fas? tens algun truc? Jo he passat un ganivet pel voltant del motllo
i amb una cullareta he intentat que fes un buit i caigués. No han quedat com el teu, es clar. A la foto es veu perfecta.
Estic entusiasmadíssima dels resultats amb les teves receptes i com el dilluns és l'aniversari de la meva sogra, ara em posaré a buscar com una boja algun dels teus pastissos. Ja t'explicaré.
Susanna.
Susanna, pel meu gust la pannacotta és massa dolça... i com que és a base de nata, atipa moooolt! El truco és posar-ne menys quantitat :)
Per desemmotllar-la, la Mireia ens va donar una idea molt bona: per motlles fas servir gots de plàstic (d'usar i tirar) i per desemmotllar passes un ganivet tot el volt i li fas un foradet al cul (com si desemmotllessis un flam). Lllavors ja veuràs com cau gairebé tot sol...
Ja m'explicaràs quina recepta li has fet a la sogra ;)
Nieves, la pannacotta esta muy buena, pruébala! Y la salsa de fresones mejora mucho el postre :)
Gemma, bon truc el dels gots de paper. Gràcies. Ara que ho has dit crec recordar que la Mireia en el programa de la Bona Vida ja ho havia dit en alguna ocasió.
Avui per la tarda he fet el pastís de formatge amb Baileys peró no te res a veure amb el teu. A tu et va quedar esponjós, pla pel damunt i amb un color... i en canvi a mi no m'ha quedat tan esponjós i pel damunt se m'ha fet una capa bastan fosca i rígida.
Espero millorar amb la teva ajuda.
Ja t'explicaré un cop l'haguem tastat.
Susanna.
Genial post and this enter helped me alot in my college assignement. Say thank you you on your information.
Primer felicitar-te per aquest brutal!
M'agradaria intentar fer aquesta recepta, però ara mateix aconseguir maduixes és una mica compicat.
Comentaveu que també es podia fer amb fruits vermells congelats, intentaré passar per la Sirena, espero que les que tenen serveixin, no les he utilitzat mai. Suposo que les hauré de descongelar i incorporar-les com les maduixes, oi?
Felicitats pel post de nou!
Publica un comentari a l'entrada