dijous, de març 06, 2008

Xuixo de Plàtan

Seguint amb la tradició, aquesta és la recepta del març de la revista Descobrir Cuina:



La recepta d’aquest mes torna a ser d’en Jordi Roca, com la del febrer, perquè m’ha agradat molt la proposta que fa per aquesta ocasió: tal com diu l’article, en Jordi “proposa fer un gir a unes postres tradicionals amb sabors nous. Són clàssics moderns que han quedat reconvertits en un dolç de fusió al pa de pessic d’ametlles, un berenar afruitat com és el xuixo de plàtan i el nostrat, però alhora exòtic, braç de gitano d’alvocat”. Concretament, aquest xuixo de plàtan és absolutament sorprenent, una barreja entre el típic gust del plàtan fregit i de la crema pastissera que combinen perfectament. Tot i que en Jordi ho proposa com a berenar, trobo que també poden ser unes postres per sorprendre a uns comensals ben exigents :)

Aquest mes m'ha costat triar la recepta ja que n'hi ha d'altres que també m'agraden molt: un tiramisú, un pessic de pastanaga i iogurt, una crema de xocolata amb gelatina de cítrics... quines temptacions! No descarto pas provar alguna d'aquestes altres propostes :)

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

42 comentaris:

Anònim ha dit...

Ostres, aquest es molt calorc no?? és que el plàtan engreixa molt!! això es millor pendreu d'excursió un diumnege per la serra de Prades ;)

El curs si no es molt card si que vinc però si es card no, que l'Andreu només fa que repetir-me que nopodem gastar que es mal any!!

Fins aviat!!

ANNA DE LA VILA

Anònim ha dit...

Uuuaaaauuuuuu!!! Brutal!!
Se'm fa la boca aigua nomes de veure'l.
M'hauré d'aficionar al Descobrir Cuina. A veure si tinc un moment per anar al quiosc a comprar-la.
La crema de xocolata amb els citrics tmb pinta be, igual que el tiramissú.
gemma(vic)

Ro ha dit...

Et queden sempre de fàbula els postres i mira que quan es llegeixen a les revistes jo sempre penso que mai no queden bé (i alguna vegada ho he comprovat). Tu ets la prova de que sí. A més les fotus et queden molt bé.

Anònim ha dit...

Han quedat fantàstics!!
Una pregunta: els xuxos es fregeixen amb la crema pastissera a dins? la crema no s'escapa i queda cremada?

Gemma ha dit...

Anna de la Vila, el curs és gratis!!!!! Per això tenen tant èxit ;)

Gemma de Vic, tots tenen tan bona pinta que m'ha costat triar... em sembla que en caurà un altre ben aviat :) I la revista val la pena, sempre hi ha mesos millors que d'altres, però a mi m'agrada força.

Ro, intento triar les receptes que em semblen fàcils... a vegades llegeixo receptes que penso com tu: això no pot quedar bé de cap manera! Però aquest xuixo de plàtan és fàcil i molt bo ;)

Anònim, sí es fregeixen amb la crema per dins... i no s'escapa perquè van ben arrebossats amb el pa de pessic, que evita que surti la crema. A la foto, es veu la crema perquè per emplatar l'he tallat pel mig i es veu a dins...
Després de fregir el plàtan queda molt tou, no crec que poguessis farcir-lo un cop fregit, se't trencaria...

FRANCESC ha dit...

Hola Gemma. Tinc els llibres de la Mireia demanats a la FNAC, però encara no he pogut passar per València a recollir-los. Quan els tinga, ja te'n diré el què. Supose que m'agradaran perquè si són tan senzill com dius, potser m'animaré a fer alguna cosa.

FRANCESC ha dit...

Hola, sóc el Francesc una altra vegada. Has vist els llibres de cuina que publica el diari "El País"? Jo me'ls estic col·leccionant, però trobe que són receptes poc a l'abast dels qui no en sabem massa de cuina. Hi ha ingredients i estris de cuina que no m'imaginava que existien. Salutacions.
P.S. La recepta del "Xuixo" diu "Menja'm".

Ester ha dit...

Ep Gemma!
En quant vaig veure aquesta recepta, vaig pensar que l'ahvia de fer i veig que tu també, quan la fagi ja te'n diré el què
Ester

nievesdq ha dit...

ohohohoh pero qué delicia. Pensé que eran hojaldres, pero qué sorpresa al ver que son plátanos. Qué maravilla de receta y qué original.
Creo entender la receta bastante bien (ya sabes, no está traducida), pero no sé qué es el rovell y el pa de pessic. ¿Te importaría aclararmelo?.
Gracias Gemma. Da gusto llegar a este espacio. Siempre sorprendes.

Un beso.

gemma ha dit...

Nena!!!!! Maquíssims!!!!!

Jo no sóc gaire llaminera i crec que això és massa per mi però t'ha quedat preciós!

enric ha dit...

Òndia, Gemma! Proposo que el dia que ens tornem a veure tots et fem la "ola", perquè cada dia et superes. T'han quedat d'impressió!

Per cert, Ester, si un dia tu o jo fem aquests postres, com a bons badalonins, els en direm "tornem-his", oi? ;)

Anònim ha dit...

Ostres Gemma!!!!!
Cada vegada em sorprens. D'entrada no he sabut veure que eran plàtans. Ho he hagut de llegir.
T'han quedat d'enveja i les fotos sempre són genials.
Et felicito.
Susanna.

Gemma ha dit...

Francesc, estic segura que els llibres de la Mireia t'agradaran. I aquests del País no els he vist... Aviam si diumenge m'hi fixo!

Ester, quina casualitat! Estaré pendent del teu blog a veure si també fas el xuixo de plàtan :)

Nieves, la verdad es que con plátano queda muy original :)
Y estoy encantada de responder tus dudas con el catalán: "rovell" significa yema de huevo y "pa de pessic" es bizcocho. Si tienes qualquier otra duda, preguntame, ok? Gracias por tu visita!

Gemma, si no ets gaire llaminera, estic d'acord que aquest xuixos són massa... Precisament, a mi el plàtan és la fruita que m'agrada menys, la trobo massa dolça i empalagosa. Però posats a fer postres, el plàtan és genial! ;)

Enric, ets un exagerat :) D'on ve aquest nom de "tornem-his"? Així és com dieu xuixo a Badalona? Mira que sou estranys, eh? ;)

Susanna, el plàtan queda molt original, però combina molt bé amb la crema... i és molt sorprenent!

Anònim ha dit...

Pues si hi ha lloc apunten dues que jo com que tinc de fer el viatge i vinc de lluny m'he buscat una companya, és la meva amiga Sandra que no es tant aficionada com jo a cuinar però que l'estic fent enganxar!!! jejeje

Pues quedem que si hi ha lloc venim dues de les comaques de tarragona, apuntens!!

ANNA DE LA VILA

enric ha dit...

Ui, Ester!!! Mira que ens ha dit la Gemma: que a Badalona, perquè d'un xuixo en diem un tornem-hi, som estranys!... Doncs sí, potser sí que ho som una mica, d'estranys, ja que de les nespres en diem "micacos"; de les eixides de les cases, en diem "badius", i dels blocs de pisos en diem "piseries"... Ara bé... I a Sabadell, què, eh?, que de la pegadolça en diu "estrep"! ;)

Una abraçada, Gemma.

Anònim ha dit...

jajaja!!!!...quin fart de riure amb els comentaris de l'Enric...estic d'acord...el pròxim dia farem una ola i un bravo per la Gemma!!!!...Increibles aq xuixos!!!!...Jo pensava que faries el pa de pessic de pastanga i iogurt! ;)
mmmmm...parlant de platan...l'altre dia vaig per el pastís teu de iogurt i platàn...i como no...estava exquisit!!!!!
Petunets,
Eva (terrassa)

Joan ha dit...

UUaaaaaaa.... impressionant!! Quina temptació!! Dissabte a jazz Terrassa?

nieves ha dit...

Gracias gemma por la aclaración. En confianza, y sin que nadie se entere, estaba pensando que pa de pessic, sería pepsicola (cómo ahora se cocina bastante con colas...) jajajaja. Por dios, el que no sabe es como el que no vé jajaja.
Un beso.

Gemma ha dit...

Anna de la Vila, els del Bon Preu encara no han contestat, pero aixi que ho sapiga us apunto a les dues :)

Enric, a part de l'estrep, dels quicos a Sabadell en diem xurruques! Es podria escriure un llibre d'aixo...

Eva, vaig estar dubtant... no descarto fer el pa de pessic de pastanaga i iogurt te molt bona pinta. M'alegro que us agrades el pastis de platan i iogurt, es molt bo!

Joan, encara no se si podrem venir... em fa molta ilusio, pero diumenge tenim tota la parentela a dinar a casa i estarem liats cuinant per tanta colla... Tot dependra de si tenim la feina prou enllestida!

Gemma ha dit...

Nieves, nos hemos cruzado con el comentario. Pa de pessic por pepsicola? Je, je, je, genial la semejanza... Xuixo de platano, crema pastelera y pepsicola :)))) Vaya combinacion mas explosiva!

Ester ha dit...

Quina activitat!!!
Deixo de mirar el blog uns moments i mira el que passa!!
Enric no has explicat que com que ens sentim molt orgullosos de les nostres paraules ,tenim una festa del badiu i un ball del micaco i encara que sembla evident, els tornem-his duen aquest nom perquè la gent els trobava tan bons que sempre volien tornar-hi i la pastisseria on els feien es va quedar amb el nom de Can tornem-hi
Ester

pebbles ha dit...

Això està molt animat, jejeje...

M'ha fet molta gràcia aquest postre, i com tinc un fill molt llaminer, miraré de fer-ho. Una coseta Gemma,i no recordo si ja ho havies contestat o que, però peses els rovells d'ou? I si no es així, em podries orientar a quans correspon?
Moltes gràcies

Elisabet ha dit...

Jaja quina gràcia!! visquen l'estrep i les xurruques de SBD!!!

Gemma, aquests xuixos tenen una pinta.... deliciosa!!

Et volia fer una petició (com no... ;) ens podries fer 5 cèntims del menú per tanta colla que faràs? jo tinc el meu primer dinar superfamiliar aviat.. i no sé pas què cuinar!!!

Elisabet

pol ha dit...

Fan una pinta tremenda! com sempre...

Boston1955 ha dit...

Gemma.
La he vist a la revista i m'ha agradat, ara et visito i au La Gemma ja l'ha ha fet.
Si t'agraden el xuxos et recomano una anada al Pinotxo de la Boqueria a pendra uns xuxos deliciosos, fa dues setmanas i vaig anar i dos m'hen vaig menjar.
Un saludo en la distancia, que no es molt lluny.

FRANCESC ha dit...

La veritat és que aquest bloc teu Gemma, no deixa de donar-me sorpreses agradables. Qui m'havia de dir que aprendria paraules noves del català a Badalona!

Gemma ha dit...

Ester, és que el tema de la llengua és apassionant! Je je, m'encanta l'origen del "tornem-his", tot i que això ho podria aplicar a moltes altres coses... Per exemple, qui és capaç de menjar només UN bunyol de vent de la Mireia Carbó? JO NO! Com a mínim quatre, per menys ja no m'hi poso ;)

Pebbles, els rovells d'ou no els peso, ho compto així: 70g l'ou sencer, dels quals 20g són el rovell, 60g la clara i 10g la closca.

Elsisabet, tu que ets de Sabadell, també deus dir xurruques, oi?
Quan pengi l'article amb la crema catalana també posaré el menú del dinar, ok? A mi també em passa que quan tens tanta gent costa triar el menú... hi ha molts factors a tenir en compte: la dificultat, la quantitat, la infraestructura (olles, forn, dificultat de servir), l'espai, el preu, l'originialitat (jo ja porto uns quants anys i costa no repetir)... uf! Penso que l'èxit d'aquests dinars depèn bàsicament de saber escollir bé els plats que faràs!

Pol una pinta boníssima!

Boston, tinc pendent una anada a la Boqueria, que no hi he estat mai! (quina vergonya confessar-ho...) M'apunto la teva recomanació per quan hi vagi, que espero que sigui aviat ;)

Francesc, tu ets un expert en aquest tema! I un gran apassionat de la llengua! Ja veus que la gastronomia i la llengua tenen forts lligams ;)
Per cert, pots veure el programa "caçadors de paraules" de TV3? Estic segura que t'encantaria, però amb el tema dels repetidors de TV3, no sé si la podeu veure...

Glòria ha dit...

Ostres Gemma, com sempre espectacular!!!!
I no és una exageració dir que fins i tot superes a la foto de la revista.
En algun post antic vaig llegir d'algú que quan tenia la revista a les mans jugava a endevinar quina recepta faries aquell mes.... doncs aquesta vegada jo també l'he endevinat!

FRANCESC ha dit...

Hola Gemma. Tens raó. A banda de la cuina, sóc un apassionat del català i del nostre país. Per això em fa molt content comprovar com els usuaris de la nostra llengua, a tots els indrets on la parlem, inventen paraules tan boniques que la enriqueixen per a bé de tots/es. Per cert, bon dia de la dona treballadora per a totes les dones dels Països Catalans i de tot el món.
P.S. Malauradament, no puc veure eixe programa de "caçadors de paraules" pel desastrós tema del tancament dels repetidors de TV3 al País Valencià. Malgrat tot, la consciència que valencians, catalans, balears, els de la Franja d'Aragó, andorrans, rossellonesos i algueresos som un mateix poble, no la podran esborrar tan fàcilment. Fins i tot la cuina ens en dóna la raó.

La cuina vermella ha dit...

Gemma, en Kike i jo ara mateix des del sofà de casa t'estem fent la "ola" i t'estem dedicant una obació (plas, plas, plas! -aquests son els aplaudiments-). Ens declarem els teus deixebles! Petonassos.

Anònim ha dit...

Gemma,com t'ha dit la Gloria, jo també crec que superes a la foto de la revista.
Per cert, avui he tingut a les meves mans la revista "descobrir cuina", que he de dir que desconeixia,i he pogut veure les receptes que heu comentat del pa de pessic de pastanaga i iogurt i el tiramisú.Totes dues tenen molt bona pinta. A veure quan t'animes.
Susanna.

dietaseignalet ha dit...

Uauuuu. Bonníssim. Llastima que la dieta m´ho impedeix. De petita mel´s menjava amb molta afició, estan bonníssims.
Per cert, al final vaig comprar els pistatxos a Sole Graells. No vaig poder esperar... són una mica cars, pero valen la pena. Dins de poc faré un gelat de pistatxo, espero que quedi bo. A Solé Graells és dificil no comprar més coses. Mare meva, tenien xocolata vermella pura, puré de pistatxo pur, marrons glacés. Ufff, llastima del preu. No hi puc anar, és la meva perdició!

Un salut, et vaig visitant sovint.

enric ha dit...

Jo no els he tastat, els tornem-his (ho sento, no em surt dir-ne xuixos) ;) que té el Pinotxo a la Boqueria, però es veu que sí, que, com ho confirma la Boston, són boníssims. En un "Descobrir cuina" vaig llegir en una entrevista que li feien que en parlava, i fins i tot deia a quina pastisseria els hi feien.

MARISA o famalap ha dit...

La pinta es estupenda y seguro que tienen que estar de muerte!!! Me encantan tus recetas ¿Cómo se llama el recetario? ¿Sabes si lo vendieran en castellano? Es que creo que sería interesante tenerlo en casa, porque menudas recetazas haces!!!

Gemma ha dit...

Glòria, moltes gràcies! Je, je... doncs endevinar-ho aquest mes era difícil, perquè hi ha moltes receptes dolces que tenen molt bona pinta ;)

Francesc, és una pena que no pogueu veure TV3 :( Però em sona que hi ha un principi d'acord per fer un intercanvi entre el canal 9 i TV3, oi?

Gràcies Tx+Ki, el vostre braç de gitano amb nous caramelitzades també es mereixia la "ola". Per cert, espero rebre demà la resposta del Bon Preu, a veure si podeu venir i per fi ens coneixem...

Susanna, la del pa de pessic amb iogurt caurà segur, segur!

CdeCocina, la dieta sempre te la pots saltar per un cop, no? ;)
Tens raó amb això del Solé Graells, tenim aquest tema molt oblidat! A veure si tornant de Setmana Santa organitzem la compra blocaire conjunta :)

Enric, ja veig que haurem d'organitzar una trobada a la Boqueria per tastar aquests tornem-his ;)

Marisa, Descobrir Cuina no es un recetario, es una revista mensual sobre gastronomia... No creo que se venda fuera de Catalunya :( Ya lo miraré!

Sara ha dit...

Geeeemma!

Aquest mes l'he encertada... però quina bona pinta que fa... m'atreviria a dir que fa més bona pinta que el de la revista (i mira que és difícil, amb les bones fotografíes que hi publiquen!).

Et proposo un concurs... encertar l'ordre amb què faràs cada mes les postres del "Descobrir Cuina". El premi, naturalment, un menú degustació... (jejeje).

Una abraçada, mestra!

Anna ha dit...

Ei Gemma!

Em dic Anna i tinc molt de temps lliure i ara me aficionat a aprendre a fer una mica de reposteria. Avui he descobert el teu blog i m'agrada molt, provaré de fer moltes recepes!!!

Però,m'interessaria saber la recepta dels profiteroles i no la ser veure.

Me la podries passar?

Merci!

Margarida ha dit...

... sólo queria decir... eres fantástica con esto de la dulcería.

pebbles ha dit...

Moltes gràcies gemma, m'apuntaré la proporció del rovell d'ou, ja que en una altre recepta, vaig perdre molt de temps pesant els rovells i em semblava que no podia ser així.
-:)

Anna ha dit...

Ets una artista. No tinc paraules...no pares de superar-te.

petonets!

Gemma ha dit...

Sara, ja veig que cada vegada juga més gent a encertar la recepta ;) Haurem d'organitzar aquest concurs que dius, però cuinant entre tots, eh?

Anna, benvinguda al blog! M'agrada que t'hagis aficionat a la reposteria... és molt gratificant. La recepta de les profiteroles és la mateixa que la dels bunyols de quaresma (bunyols de vent) que tinc a líndex de receptes. L'única diferència està en què enlloc de fregir-los s'han de coure al forn, en porcions de la mida d'una nou i ben separades, perquè creixen una mica...

Gracias Margarida!

De res Eva-Pebbles ;)

Anna dels batuts ;) gràcies!

La cuina vermella ha dit...

Hola Gemma! tenim mil coses a dir-te: primer de tot que et vam sentir al Tàpies i ens vam emocionar, quina alegria sentir-te, tens una veu propera i dolça i els teus comentaris molt interessants. Segon: ara no recordem si t'hem confirmat les nostres places pel curs, tot i així dir-te que si que venim i que estem contentíssims de passar una estona amb vosaltres. Tercer i fins a mil: GRÀCIES.