Una bona manera de fer turisme gastronòmic és investigar com són les revistes de cuina del país, és a dir, comprar l’equivalent a la nostra revista CUINA. L’any passat, que també vam anar a les Dolomites, vaig descobrir la fantàstica revista Sale&Pepe i em va agradar tant que me l’he tornat a comprar.
Un dels articles està dedicat a un menú especial per prendre a la piscina el dia de Ferragosto, la festa italiana del 15 d’agost. Les postres són una adaptació exòtica i original del clàssic tiramisú: es tracta de substituir el mascarpone per robiola (un formatge fresc semblant al mató), el cafè per te verd en pols, l’aroma d’ametlla de l’Amaretto per festucs, el sucre per mel i el cacau per canyella. El resultat és extraordinari, deliciós, exquisit i sorprenent. Té una textura suau semblant a la del tiramisú, però molt més lleuger i amb un gust totalment diferent.
Potser no he superat la síndrome post vacacional, però almenys hem gaudit d’unes postres extraordinàries, je je je...
Aquí teniu la recepta:
Bon profit!
42 comentaris:
Quin luxe de postres i si a més et recorden les vacances... una mica de viatge al passat, perfecte no?
PTNTS
Dolça
Gemma, m' encanta la manera que tens de presentar el Tiramisú en copes. Té una pinta espectacular amb aquest verd tan vistós!
Un petó! Beth
Hola bonica!!!
Em sembla una recepta d'allò més original i la presentació magnífica!!! no tinc gaire temps al matí i només he entrat per fer un cop d'ull... no me n'he pogut estar d'entrar a mirar aquesta meravella!!! M'encanta el tè verd!!!
Petonets
Miel
Bravíssimo signorina, bravíssimo.
Quina presentació més xula!!!! Un altre recepte que anoto en pendents!!!
Un petó
Hola Gemma!!!
M'encanta el Tiramisu, o sigui que suposo que provaré aquesta recepta per comparar!!! Una coseta, suposo que el robiola el vas portar de les Dolomites,... no?? O es pot trobar per aqui?? Si no es pot trobar que es pot utilitzar, mato???
Enhorabona per la nova recepta, em sembla molt original!
Gemma este tiramisú creo que me gusta más que el original, que contraste de colores tan lindo y con pistacho, una delicia.
Un beso.
quin tiramisú més original! es veu deliciós!
Nosaltres l'any passat vam fer escala a Roma i em vaig comprar aquesta revista, molt xula!!! M'enrecordava que la Gemma de Bcnmonamour sempre en parlava, oi?
Brutal aquest tiramisú, la presentació un 10 i segur que és ben sorprenent!!!!
El formatge et va costar molt de trobar?
Petuents,
Eva.
Molt bona idea per als que no ens agrada el tiramisú amb cafè :)
Molt vistosa aquesta recepta... una fantàstica aportació italiana...
Que bó!!!Un nou tipus de tiramisú!!
Jo no la coneixia aquesta revista!!
Gracies maca.
Petonets preciosa.
Vanesuky
Que original !!! m'agrada el primer ingredient de 200 g de pan di Spagna ....
La revista en questió a mi també m'agrada molt i sempre que la trobo la compro
petunets
Dolça, trobo que és molt bon consell a seguir, mirar les fotos del viatge, practicar alguna cosa que et recordi les vacances... així la reentre es fa més fàcil ;)
Beth, el tiramisú fet en un motlle gros té una presentació força lletja, oi? I quan el serveixes a talls queda tot desfet. En canvi així en copes trobo que queda prou xulo :)
Miel, si t'agrada el te matcha, aquest tiramisú t'encantaria, queda amb molt gust de te.
Starbasse, grazie tante ;)
Marylou, val la pena apuntar-la als pendents, és molt fàcil de fer i amb un resultat espectacular!
Neus, aquí l'he buscat però no l'he trobat... jo en vaig comprar a Itàlia i vaig agafar-ne un que caduqués força tard. Aquí l'única solució és substituir-lo per mató, que ha de quedar molt semblant.
Sandy, queda muy bonito con el verde del te y del pistacho, ¿verdad? Y de sabores... ya ni te cuento ;)
Eva, realment és molt original. De gust no s'assembla gens al clàssic tiramisu, però la textura i la idea de les capes alternades sí...
Eva, tens una memòria increïble, sí, la revista me la va recomanar la Gemma l'any passat, je je je... Aquest any també n'hi he portat un exemplar :)
El formatge a Itàlia es troba va a tots els súpers, al costat del mascarpone o la mozarella. Aquí no l'he trobat enlloc però es pot substituir perfectament per mató.
Bajoqueta, una dea fantàstica que no se m'havia acudit, je je je... realment no fa GENS de gust de cafè!
Joan, queda vistosa i molt bona. El tursime gastronòmic és la millor manera de descobrir un país, oi?
Vanesuky, de tiramisú només en té el nom i l'aspecte, eh? Que de gust no s'assembla gens... La revista està molt bé, llàstima que aquí no es pugui comprar.
No m'agrada gaire el te! però he de reconèixer que veient la teva copa m'atreveria a menjar-lo!!! Que bonica!! Petons, Montse.
Quina pinta més bona! i el resultat és igualet que a les fotos de la revista!
Un postre genial!
Ptons
Mònica
Alaaaaaa!!!! una passada de recepta, m´ha encantat!! i la presentació és genial ufff...aquesta l´he de provar...enhorabona per la elecció!! petonets mestra
Quina pinta! Aquesta la faig segur! També es deu poder fer amb mascarpone, oi? És que a mi el mascarpone m'encanta :-)
SALE&PEPE FOREVER!
Un gust molt original, però també molt refrescant! I quina presentació!
Un gust molt original, però també molt refrescant! I quina presentació!
Quina bona pinta que té aquest tiramisú! realment es el meu postre favorit! i aquesta recepta és un canvi molt interessant!
Petonets!
Quina textura! Només mirant les fotos me n' he enamorat. Ha de ser deliciós.I tan original...
ptns.
I també l'accepto com a pre-vacacional...que encara em queden dies a mí!!!El tiramisú m'encanta, i aquest de te verd no l'he provat mai...però deu estar de vici!
Ptnts
¡¡¡Jo compro aquesta revista!!! no sempre la trobo, pq porten tres o quatre i si arrivo uns dies tard algún italià se la compra,jaja, es com deixar un comentari al teu blog, sempre arrivo tard,jaja. Aquesta recepta no la tenía, i si no porta Amaretto, segur que la faig. Una abraçada
Gemma quina delícia,,,a de estar total de bo,,,i el color que te es increïble,un peto.
Amb el que m'agrada el tiramisú, estic segura que m'agradaria, s'haurà de tastar algun cop
Gràcies
Ester
Té un aspecte irressistible Gemma!! Passa a els meus pendents de fer. Coma consegueixes el té verd en pols??
Petons sabadellencs!! ;-)
Una adaptació ben original. Costa eh?, això de superar la síndrome postvacacional!. Sempre queda el recurs de deixar uns quants dies per més endavant.
Fins aviat
me encantan los dulces con matcha, tienen un sabor tan especial, te ha quedado genial, me encanto la idea, te la copio!
saludos desde londres,
Pity
Muy rico!Un tiramisú con te verde, tiene que ser delicioso. La presentación muy bonita.
Besos,
Nuria
Quina bona idea incorporar el te matcha al tiramisú! I sembla una recepta completament diferent!
I ja imagino com mentre el menjàveu, devieu tancar els ulls per traslladar-vos momentàniament a les vacances passades. ;)
Petons!
Mar, sí, a mi també em va fer molt gràcia, el pa d'spagna és com els italians anomenen el nostre pa de pessic, que curiós, oi?
Montse, el te matcha te un gust ben diferent al típic te en infusió. L'hauries de provar, segur que t'agradaria!
Mònica i Ma José, boníssim! No mnomés la pinta, el gust i la textura són deliciosos, l'heu de provar :)
Gemma, que bé que passis per aquí! Aquesta recepta l'he fet gràcies als teus bon consells sobre la revista. S&P FOREVER!!!
La textura del Robiola és més semblant a un mató que al mascarpone, però segur que també quedaria molt bo :)
Pol, molt més fresc i lleuger que el clàssic tiramisú, oi?
Laura i AnnaFS, la veritat és que és molt bo i sobretot, molt original!
Marta, encara et queden vacances??? Quina sort i quina enveja!!! Quan les faràs?
Elvira, quina sort que tens de poder cmomprar la S&P, és una bona revista. Aquí és gairebé impossible de trobar :(
Elena i Ester, segur que us agradaria :)
Ribereña, a Sabadell no va ser possible trobar el te verd, vaig buscar i rebusca i no hi va haver manera :( Al final, com sempre amb aquests ingredients especials, vaig haver d'anar a Barcelona :(
Al Tokyo-ya o al Sans&Sans o al Tetere en pots trobar. I a Madrid segur que també en pots trobar ;)
Glòria, a mi em costa moltíssim superar la síndrome post vacional, i cada cop em costa més :(
Llàstima que la meva feina no em permeti fer vacances fora de l'estiu... Segur que a vosaltres encara us queden uns quants dies de vacances, oi?
Pity, bienvenida al mi blog! El te matcha tiene un sabor muy sutil, nos encanta en los dulces :)
Núria, con el te verda queda muy muy origial!
Mercè, a tu que t'agrada el te matcha i tens tantes receptes que l'utilitzen, aquest tiramisú també t'agradaria! I tens raó, mentre el menjàvem va ser com si tornessim a fer una mica de vacances, je je je...
M'entusiasme aquest Tiramisú, boníssim,sócun adicte a tot el qu porti Matcha,és un té amb gust molt especial, com tot lo japonés i creec que en el tiramisú quedarà ben subtil.
Un petó
bon començament de temporada, aquest tiramisú sembla excel·lent, encara que jo no he tastat mai el tè verd aquest famós que ara es fa servir tant i, per tant, no sé quin gust té, però suposo que en aquest vaset deu estar boníssim.
Que meravella de postre. Vorem com acabem.
Quina maravella de Tiramisú, i el color vert es genial
El te Matcha on el compras?
Petons maca.
Margot
Moltes gràcies Gemma per la felicitació i per la visita!! ;-) Feliç diada!!! Molts petons.
Bona tarda Gemma.
És bona tècnica això de continuar fent coses de vacacions per a no "traumatitzar-se", i mes inclús si són com esta de deliciosa, encara que veure les teues postres, per a mi ,és sempre molt relaxant.
Per cert,a mi em va escriure també un dia un xines, però només van ser quatre lletres, a tu t'han enviat un manuscrit Ming sencer.Sort amb la traducció..jajaja
Bromes a banda,besets i fins prompte.
Ho trobo molt original. Aquesta combinació de sabors ha de ser molt bona i sorprenent.
Petons!
Que bo!!!!!!
Estimada Gemma, perdona el retard en el comentari. Em vens de perles perquè el tiramisú no m'agrada però aquest sembla una autèntica meravella.
On has trobat el Matcha? a una botiga de tes qualsevol? La veritat és que l'efecte d'aquest polsim verd en les postres dóna u toc diferent. I posar-ho al tiramisú!!! Bravisimo!
Publica un comentari a l'entrada