dijous, de maig 08, 2008

Copa Light de Quallada amb Cireres

Després de tantes queixes amb l’aportació calòrica dels últims pastissos (es nota que s’acosta l’estiu i ha començat l’operació bikini), avui proposo unes postres light de temporada que espero que siguin aptes a totes les dietes:


Aquest pont de l’1 de maig hem estat a Can Sisquet, una casa de turisme rural d’Alòs de Balaguer, un poblet situat a la comarca de la Noguera i a tocar del riu Segre. Hem fet de tot: volta amb caiac pel Segre fins el pantà de Camarassa, excursions amb btt per la comarca i escalades a Santa Anna i Os de Balaguer. També hem aprofitat per fer turisme gastronòmic tastant les coques de recapte típiques d’Artesa de Segre i hem comprat les primeres cireres de la temporada als pagesos del mercat d’Artesa. Precisament, aquestes cireres són les que he posat a les postres d’avui.





La recepta no pot ser més light: llet desnatada, edulcorant líquid i unes simples cireres per sobre la quallada, sense caramel·litzar-les ni res, per no afegir més calories al plat... També he aprofitat per estrenar un estri d’aquests que treuen els pinyols de les cireres; va molt bé i no es triga gens :)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 4 persones)

· 500ml de llet desnatada
· 1 sobre de quallada Royal
· Edulcorant líquid al gust
· 500g de cireres

Preparació:

Seguir les instruccions del paquet per preparar la quallada. Afegir unes gotes d’edulcorant i repartir la quallada a les copes de servir. Reservar a la nevera fins que quallin. Treure els pinyols de les cireres, repartir-les per sobre les copes i servir ben fred.

Bon profit!


PD. Aprofito per recordar que dijous que ve tota aquesta colla tenim una cita a l’Aula de Cuina de la Boqueria. Tothom ha confirmat l’assistència i ha pagat el curs, però hi ha dues persones en llista d’espera per si algú fallés a l’últim moment. Ja he fet el pagament del taller a la Boqueria i m’han enviat el menú que ens prepararà l’Iker Eruazkin. Té molt bona pinta!

·La Cuina de Mercat·
a càrrec d’Iker Erauzkin

Dijous dia 15 maig a les 19h

Entrant: “Tarta Pascualina”
Segon plat: Hamburguesa de sèpia i rap
Postres: Pastís de xocolata trufada amb granissat de taronja

Us poso un mapa amb les parades del mercat, l’Aula de Cuina és el número 62. Aquest mapa es pot consultar a la web de la Boqueria:


Per cert, algú sap què és la “Tarta Pascualina”? Ho hauré d’investigar...
Ja tinc ganes que arribi dijous!

29 comentaris:

Anònim ha dit...

La tarta Pascualina es de hojaldre con huevos duros,acelgas etc...

Anònim ha dit...

Aquestes cireres dels pagesos del mercat d'Artesa segur que deuen ser ... boniiiiissimes!!
Sort que el bon temps d'aqust cap de setmana va acompanyar i vareu poder gaudir-ne.

Per cert, no he porbat mai la quallada, es similar al iogurt en quant a textura i gust, o no?

I la Tarta Pascualina, no tinc ni idea de com és!! Es que per el nom tampoc es pot deduir...Aixi us a serà sorpresa fins a ultim moment, jejeje!!

Ah, per cert, faig una crida aqui en el teu blog, a veure qui s'anima a penjar les receptes del curs de la Mireia!!!

Moltes gracies.

Gemma de Vic

Anònim ha dit...

Eiiiiiiiiiiiiiiii!
Quanta enveja!
Entre el paissatge, la recepte i el curs que fareu amb l'Iker! Si us plau, crònica! A veure que us sembla. ja sabeu que nosaltres en som força fans...

Anònim ha dit...

la tarta pascualina es típica de Argentina, hay muchas versiones,se puede substituir la acelga por espinacas.
receta:
TARTA PASCUALINA
Ingredientes:
masa de hojaldre
1Kg. de acelgas frescas
2 cebollas medianas
2 huevos crudos
1 huevo duro,queso parmesano al gusto- nuez moscada (opcional) - pimenton dulce - sal - pimienta negra -

Preparación:
Hervir las acelgas troceadas a fuego alto 10 a 15 min. - Escurrir
y dejar aparte. -Rehogar muy lentamente la cebolla picada en aceite, condimentar y seguir rehogando. Retirar
del fuego y mezclar con las acelgas,los huevos crudos, el huevo duro picado i el queso rallado.En una fuente de horno colocamos el hojaldre y colocamos el relleno. Se puede cubrir con otra tapa de hojaldre y cerrar como una empanada. Meter al horno a 250º durante 25 min.

Teresa

Pebbles ha dit...

Quines vistes, més maques.
Noies i nois, quina enveja més sana de la cita de dijous, ja estic impacient per llegir les vostres cròniques.
Com no tinc cireres li posaré maduixes, jejeje...

Un petonet
Eva

Glòria ha dit...

Uix quins nervis per dijous!
He mirat per internet i com molt be ha contestat la Teresa i algu altre anònim és una recepta típica d'Argentina, com una coca de verdures.... ja se'm fa la boca aigua.
Per cert, m'heu fet molta enveja de saber que per aquests dies heu estat a Artesa a tastar les seves coques de recapte... sempre que anem per aquella zona parem al Forn Serra a proveïr-nos per uns quants dies... són espectaculars!!

Ro ha dit...

Què bones són les coques de recapte. Si no recordo malament hi ha un forn a l'entrada (o sortida) de Camarasa, molt antic, que feia unes coques allargades boníssimes.

Per cert, quin menú que fareu, i aquesta tarta pascualina promet molt (la consideraràs un postre "salat" i la faràs?). Que us ho passeu molt bé!

Gemma ha dit...

Anònim, la Teresa ens ha posat una recepta de la Tarta que fa molt bona pinta...

Gemma de Vic, no has provat mai la quallada? Ni la que ja venen feta? La quallada bona de veritat és la que està feta amb llet sencera i millor si és d'ovella... La que he fet jo té una textura i un gust més semblant a un iogurt, però menys àcid.
Si vas als blogs dels que vam anar al curs de la Mireia, trobaràs alguna de les receptes que va fer ;)

Olletadeverdures, a veure si el proper cop pots venir... ja tinc ganes que sigui dijous per poder anar al curs de l'Iker!

Teresa, moltes gràcies per la recepta! Ja explicarem si l'Iker l'ha fet així ;)

Eva, canviant les cireres per maduixes serà boníssima!

Glòria, jo també he buscat per internet i he vist que la tarta Pascualina s'assembla bastant a una empanada farcida amb ou dur i bledes... La incògnita serà si l'iker farà la massa d'empanada o utilitzarà pasta de fulll...
Els forns d'aquest pobles de l'interior fan algunes coses boníssimes, oi? Nosaltres també tenim forns de parada obligada quan viatgem per Catalunya...

Ro, a mi també m'encanten les coques de recapte! El cap de setmana 17 i 18 de maig es fa la fira del cóc a Tàrrega, amb una trobada de forns de tota la comarca i una degustació de productes de fleca... em sembla que hi aniré!
I pel que fa a les receptes de l'Iker... la que segur que faré serà el pastís de xocolata trufada, que sona molt bé!

Ester ha dit...

Hola Gemma!
A mi la cuallada m'agrada molt, tot i que també fa poc que la vaig descobrir. Normalment la menjo amb mel i a vegades amb nous i tot. Fins i tot l'he tastada amb la salsa de maduixes de la Mireia Carbó.
Ja estic impacient esperant la classe del dijous
Fins aviat
Ester

Anònim ha dit...

Aquesta cop si que la podem fer de cara a l'operació biquini!!!!...gràcies Gemma per pensar amb els que fem una mica de bondat...jejeje!!!!...Ostres...quin pont més mogudet, eh???...La foto que surt algú escalant ets tu o el Pol???...A veure si ens fiques una foto de les teves pujades (no sé com es deu dir amb llenguatge tècnic! ;))...Tarta Pascualina?...jo tb en tenia ni idea...xo tb m¡he informat i fa moooolt bona pinta tot el menú...a més, naltres aq any marxem a Argentina de vacances...així que em fa ilu que una recepta sigui d'allà!...
Ens veiem dijous...am aq mapa no hi ha perdua!!!...A quina hora quedem???
Petunets,
Eva (Terrassa)

Anònim ha dit...

Faran tan bona pinta els plats de l'Iker Erauzkin com els teus postres?? Li has deixat el llistó molt alt; no sap amb qui se les haurà de veure!!!! jajaja
Jo tampoc havia sentit mai això de la Tarta Pascualina però al google hi ha un munt de referències. Hem estat de sort, ens ha tocat un menú boníssim!!!
Quines ganes tinc que arribi dijous. Ens veiem!!!
Mireia (de Terrassa)

Francesc ha dit...

Què bé, aquesta és "light"! Per cert, les fotos de la visita, precioses, sobretot la de les roselles, la meua flor preferida. Escolta, quan veig que sou capaços de fer escalada com si fóreu sargantanes, em fa una por! Només de pensar-hi... glups! Salutacions.

Anònim ha dit...

Llàstima de no poder estar amb vosaltres a la Boqueria. Em feu molta enveja. El menú és deliciós. Jo tampoc sabia com era la Tarta Pascualina i crec que m'agradarà i i també l'hamburguesa i el pastís. Tots els tres plats són curiosos. Estic impacient per llegir les vostres cróniques i veure les fotos corresponents.
Fins aviat
Susanna

Gemma ha dit...

Ester, la mel és el millor acompanyant de la quallada, totalment d'acord! I amb unes nous per sobre ja no dic res... mmm! Però com que es tractava de fer-ho light... ;)

Eva, quina enveja anar a Argentina de vacances! I genial el menú, començaràs a fer immersió al país abans d'hora :)
A veure si penjo algun vídeo on es veu com escalem... és millor que una foto, però em fa una mica de vergonya... ;)

Mireia, a mi també m'agrada tot el menú! Ningú ha comentat res del segon, però també fa molt bona pinta! Jo faig unes mandonguilles de tonyina fresca i crec que aquestes hamburgueses de rap també m'agradaran :)

Francesc, la foto de la rosella és maca perquè tenim un país mooooolt bonic, oi? Aquesta època de l'any tot està preciós, amb els camps de blat verds i les vinyes arreglades i esporgades... aix, quin país que tenim!
L'escalada fa més por quan no ho coneixes. El tema de la seguretat ens preocupa molt i nosaltres no fem mai temeritats... som molt assenyats!

Susanna, repetirem, ja veus que no parem! Així el proper cop podràs venir... i mentrestant, farem la crònica segur!!

Anònim ha dit...

Quins paisatges!!! Per un moment he vist el sol en les teves fotografies, que avui fa un dia núvol horrorós!

La quallada ha de ser boníssima, encara que nosaltres no sóm de receptes light... i cireres!!! Ai mare!! Quines ganes de menjar-ne!!!!

a n i s h i ha dit...

Qué bo, qué bo tot el que es respira per aquest blog!!!!
Un abraç
Ana

Marta ha dit...

Si que es light, si. Però jo tinc que reconeixer que hem vaig ficar a dieta abans de nadal. Lo meu va ser operació Bufanda, jajajaja.

besets

Anònim ha dit...

mmmmmm te d'estar bó, però no em marxa del cap el pastis de nutela. Igual aquest cap de setmama em salto una mica l'operacio bikini i el faig.

Sempre puc agafar la bici el dissabte a la tarda per crema els dolços pensament! jejejeje

Fins aviat.

ANNA DE LA VILA

enric ha dit...

(...) (...) (..) (...) Avui els suspensius són per significar la ràbia que em fa no poder anar a aquesta classe a la Boqueria.

Que bona, Francesc, la comparació amb les sagrantanes! (Pense el mateix que tu) :))

RUBEN ha dit...

Gemma!
Tinc el meu gat cigró al meu costat mirant a la pantalla la teva copa de quallada. Deu saber que porta lleteta... Això és un bon senyal, perquè està fet un llepafils!
La faré!
Ruben

Sara Maria ha dit...

Com va anar el curs a la boqueria? Quina rabia no poder venir!

La cuina vermella ha dit...

Gemma-requetedolça-i requeteconcienciada-de-que-hi-ha- persones-les-quals-la-terra-els-crida-i-tot-els-hi-penja!!! Ens has fet un postre operació pellaringa estiuenca! Gràcies! Com sempre un plaer visitar-te i aprende amb tots els comentaris que et deixen tothom que passa per aquí!
Molt bones fotos, molt xula estàs amb el caiac! i quina meravella dolça que has creat.
Ens veiem dijous!

Anna ha dit...

M'encanten els darrers pastissos que has fet, però abans optaré per la quallada light, que sembla fàcil i m'ajudarà amb la ja famosa operació bikini ;)

Les fotos del pont són molt maques, us va fer bon temps i el veu saber aprofitar! Nosaltres vem intentar anar al Congost de Mont-Rebei a fer kayac, però no va ser possible per falta d'aigua. Així que m'ho anoto per fer una sortideta de muntanya ben aviat. Ja et preguntaré per la casa rural.

una abraçada!

PD: m'agrada això de la pasqualina...i el pastís de xoxo trufada!!!

Glòria ha dit...

Molt xules les fotos del cap de setmana, sort que no va fer el temps que fa aquest dies, eh?.

Ja estic esperant el dijous per anar a la Boqueria. El ménú em sembla molt atractiu. Ja tenim una idea de què és la tarta pascualina. Ara, a veure com seran l'hamburguesa de peix i el pastís. Tot promet!.

Ja ens posarem tots d'acord per l'hora i on queden, no?.

Gràcies i fins el dijous!

Caminar sin gluten ha dit...

¡Hola Gemma!, si después de una buena aportación calórica, se pueden degastar en ese magnífico entorno de "Can Sisquet", realizando piraguismo y escalada. Por cierto, esa pared caliza se ve algo extraplomada y la fotografía está perfecta en un paso decisivo hacia la chimenéa.

Si además después de esto os juntais en el Mercado de la Boquería, la verdad es que lo pasais ¡Bombaaaaaa!.

Besotes, y buen caminar.

Ana y Víctor

enric ha dit...

Ei, companys blocaires:

Si sou dels que no teniu massa oportunitats de poder anar a la Boqueria i aquest proper dijous hi aneu, em permeto recomanar-vos, si us agrada el bacallà, que us fireu a les bacallaneries Gomà (parades 737-738 i 754). A part, està clar, del bacallà sec, que jo no el trobo en cap altre lloc tan bo, fan una brandada boníssima.

Gemma ha dit...

Myriam, ja he vist el teu flam de mató i mel i ja entenc que no sigueu de receptes light :)

Ana, boníssim!

Marta, si fas operació bikini des de Nadal ara ja pots començar a fer alguna excepció...

Anna de la Vila, el secret per poder menjar pastissos com el de Nutella és el que tu dius: un tall petit i després uns quants km en bici. Solucionat!

Enric, a la propera segur que podràs venir... i hi haurà propera segur, segur!
Gràcies per la recomanació de la parada de bacallà, hem de quedar amb els altres per poder fer una visita al mercat abans del curs...

Ruben, je je je, i llepa la pantalla el teu gat cigró?

Sara Maria, el curs a la Boqueria és el dijous que ve... Ja explicarem els detalls :)

Parella Vermella, era el primer cop que feia caiac i em va agradar molt. Però l'endemà tenia unes agulletes que no podia ni aixecar els braços!

Anna, les teves fotos d'Islàndia sí que són maques! Quina enveja fer una viatget així...
Per la casa rural, tens l'enllaç al post. És molt recomable, amb el preu de la casa entrava el caiac i les btt! A més, la casa té piscina, jardí, barbacoa... i tens les vies d'escalada d'Alòs de Balaguer a 10 minuts a peu des de la casa mateix!

Glòria, tens raó, ens hem de posar d'acord per l'hora de quedar... estaria bé quedar una mica abans i fer una volta pel mercat, oi? Jo no hi he estat mai i tinc una llista enorme que em va fer el Massitet (de l'Olletadeverdures) amb parades que haig de visitar... Segur que jo hi vaig una estona abans. A quina hora podríem quedar?

Ana y Víctor, la caliza de Os de Balaguer es de una calidad excepcional! Placas verticales ligeramente desplomades con vías de 35 metros... un disfrute total :)

Delicias ha dit...

Hola, primer de tot volíem presentar-nos, som noves en aix`dels bglogs culinaris. Com bé ja t'han indicat la tarta pascualina és el terme que es fa servir a Argentina per definir el que aquí entenem per quiche però pot tenir diferents farcits; una de nosaltres és de Buenos Aires, i per això ho sabíem.
També volíem felicitar-ta pel teu blog, que l'acabem de descubrir. Comentar que tornarem a visitar-te i que ens agradaria que tu també ens fessis alguna visita, tot i que avisem que encara tenim molt poquetes receptes. Una salutació i una abraçada!!!!!!!!

Anònim ha dit...

So wird nicht gehen. cialis rezeptfrei in holland viagra rezeptfrei in ?sterreich [url=http//t7-isis.org]viagra online[/url]