Tot i que havíem previst passar unes vacances força més actives sortint a fer esquí de muntanya i a escalar per la Vall, el temps no ens ha acompanyat gaire... En total, hem tingut un parell de dies de mig bon temps, el justet per treure la pols a les taules de surf i per estirar els dits esgarrapant una estona. La resta de dies els hem aprofitat per descansar, llegir i gaudir del no fer res. I hem aprofitat per fer una visita al Palai de Gèu, amb sessió d’entrenament al búlder inclosa. Però tot i el “mal temps”, no em queixo, hem passat unes bones vacances i la pluja fa molta falta. Hi ha tan poca neu... només cal veure les fotos que vam fer a l’Aneto i al Montardo, qui diria que estem a mig març! Aquest any la temporada d’esquí de muntanya acabarà ben aviat :(
Els productes gastronòmics més típics de la Vall són els patés, els embotits i la mel. El tema dels dolços és més aviat fluixet... però des de fa un temps elaboren unes pastes de te amb licor de Cassís (licor de grosella negra) o amb Aigua de Nodes (licor d’aigua de nous) que són molt bones per prendre amb el te del berenar. I si enlloc de te hi poses un gotet del propi licor... el resultat és simplement deliciós!
I ara de cara a la Mona de Pasqua! Demà haig de comprar els ous de xocolata, les plomes i els pollets per tenir-ho tot a punt el dilluns de Pasqua... Això de ser padrina és tota una responsabilitat! ;)
14 comentaris:
Hola, Gemma
Benvinguda després de les teves vacances. Sóc la Glòria (Moreno,també hi ha la Glòria E. al grup de les classes de cuina.Com pots veure, hem engegat un bloc compartit amb el Josep. Encara no tenim clar això de tenir un perfil cadascú, per això, el missatge surt com "glòria i josep" i no només "glòria". Ja ho anirem perfilant.
Si vols donar-hi una volta, estàs convidada.
Ens veiem el 28 !Ja quedarem !.
Glòria
Glòria i Josep, quina il·lusió! Benvinguts a la blogosfera gastronòmica! Ara mateix us faig una visita, estic segura que ja teniu receptes moooolt interessants :)
Hola Gemma!!!...Quina llàstima el temps...naltres a Palamós tb hem tingut núvols...que hi farem!!!...Almenys hem pogut desconectar de la rutina laboral!!!...Jo demà a la cuina tb a fer la mona per la meva neboda de 4 anyets...i encara q això és cosa del padrí (regalar la mona)...aquí la padrina impacient per posar-se manos a la obra!!!...Ja tinc ganes de veure com la fas tu!!!
Petunets,
Eva (terrassa)
Buenaassss,
Soc Jordi desde Nantes, França.
Amb aixo dels dolços poc puvc fer a banda de copiar i impressionar als "locals" gracies al teu bloc.
Pel tema licors pot ser puc aportar alguna cosa.
Si t'ha portat una ampolla de licor de cassis et recomano:
- Posar una mica de licor de cassis i completatar amb vi blanc--> es coneix com kir
- Posar una mica de licor de cassis i completatar amb cava --> kir royal
-Posar una mica de licor de cassis i completatar amb sidra --> kir breto
Ideal per l'aperitiu !
Apa-li enteniment i fisn aviat
Jordi desde Nantes
Eva, ja veig que demà totes dues estarem ben liades fent la Mona... Tens raó que la Mona la regala el padrí, però nosaltres hem arribat a un bon acord: jo faig la base i el padrí compra les figuretes. Així tots participem de la festa :)
Jordi de Nantes, quina il·lusió veure per fi un comentari teu al blog :)))
El Kir Royal ja el coneixia, algun Nadal n'he fet pel còcktel de l'aperitiu. Però no ho he provat mai amb sidra (aquí no n'acostumem a gastar)... i també ha de quedar molt bo! Moltes gràcies :)
Qué días más buenos habrás pasado, ya entraba yo a ver esas monas catalanas tan simpáticas y resulta que hasta mañana na de na...esperaréeeee, jiji
Y llevas razón, eso de ser padrina, crea mucho estresss en estas fechas,;)
Besitos
Doncs a Vila-rodona ens esta fent molt bon temps; em anat amb bicicleta, em menjat molt, em vist la professor i demà si no s'esgavella el temps sentirem les caramelles pel carrer.
Aquest any no faré la mona pq ara ja tinc de posar-me a estudir "sense parar"!!!!! ;)
ANNA DE LA VILA
¡Hola Gemma!, aunque según vemos el tiempo no te ha acompañado mucho, seguramente caminar por ese Val d’Arán, siempre es una maravilla, ya que todos los valles laterales son impresionantes, y además vemos que has disfrutado realizando búlder, y haciendo buenas fotografías del Aneto y el Montardo. Nosotros estuvimos en Noviembre, con las primeras nieves y un paisaje otoñal idílico y siempre es un placer recorrer esas montañas.
Respecto a los productos gastronómicos, la verdad es que hay una extensa variedad y poderse comer una “Olla Aranesa” en estos días y luego degustar un licor de cassis – nos gusta mucho-, es una buena solución.
Esperamos y deseamos que para vuestras próximas excursiones el tiempo os acompañe más y podais caminar y ascender por esos Pirineos tan queridos para nosotros.
Besotes,
Ana y Víctor, que nos hemos quedado en Madrid.
Alicia, ahora mismo me pongo manos a la obra con la Mona para mi ahijada :)
Anna, aquest temps està boig, neva a un lloc i fa sol al poble del costat... Llàstima que tinguis tanta feina amb la UOC, suposo que ja deus tenir les primeres PACs per entregar... Ànims!
Ana y Víctor, teneis razon, aunque el tiempo no ha sido bueno, hemos disfrutado muchísimo de las vacaciones :) Y me he olvidado de la olla aranesa, que descuido! Con lo rica que está... Sobretodo después de pasar un día de frío esquiando :)
gemma,quita pinta fan aquestas galetas,mmmm,que bonicas son la fotos,,ara a esperar a veure las mones,un petó.
Hola Gemma, espero que us hagi anat be les vacances i que el temps us hagi acompanyat una miqueta ;), però ultimament està una mica sorprenent....
Vaig trobar la recepta de la salsa de calçots, en un llibre de l'avia remei, (com em recorda els menjars de la meva àvia !!!!), si voleu ja us la passaré...
D'aquí uns dies tinc gent a sopar, i volia fer un menú una mica especial i curiós, tinc alguna ideia però q es q encara vaig amb "L" a la cuina i en triar menús......, M'agradaria fer una mica de carn i peix, potser es una bareja xunga, a veure q ens pot sortir......
Sugerencia : Es podria possar un apartat de menus...., Q et sembla
Salutacions,
Oriol
Bentornada, Gemma!
Al veure aquesta fotografia de l’Aneto m'ha tornat a la memòria que quan tenia 15 o 16 anys hi vaig arribar fins dalt de tot, però això de trescar per les muntanyes, per molt que em diguessin, jo sabia que no era “lo meu”.
Em sap greu que el temps no us hagi acompanyat prou, però per molt que el cosinet científic d’en Rajoy digui que no n’hem de fer cas, del canvi climàtic, és més que evident que ens estem carregant la Natura…
En fi… Bona Pasqua per a tu i tots els teus!
Friso per veure la mona que has preparat. Jo també n'he fet una per a nosaltres i segurament que aquesta nit o demà al matí la treuré al bloc, quan tingui les fotografies que n'ha fet la meva dona... I és que això de la fotografia... tampoc és "lo meu". ;)
Elena, les galetes de licor de Cassís són boníssimes, delicades i lleugeres... Mmmmm...
Hola Oriol! Un apartat de menús... no sé... quina feina i responsabilitat! A més, jo només tinc receptes de postres :( Potser hi ha algun comentarista habitual del bloc que et pot ajudar més que jo... pots visitar els seus blocs i segur que trobes idees. Carn i peix... has pensat en unes mandonguilles amb sípia? És tot un clàssic i força fàcil de fer ;)
Enric, l'Aneto és un cim emblemàtic de casa nostra! I una ascensió força dura...
Tens tota la raó amb això del temps: precisament a la Roureda, la masia on hem menjat la Mona, dissabte els va caure una nevada com si fossin a mig hivern! Està ben boig aquest temps :(
Jo també tinc ganes de veure la Mona que has fet, aviam si la teva dona et dóna un cop de mà amb les fotos... ;)
Gemma, moltes gràcies per visitar el meu bloc i pels comentaris elogiosos a la nostra mona. No saps com els aprecio venint d'una persona que fa un bloc de referència en cuina dolça com és "la cuina de casa". I no ho dic per afalagar-te, ho acabo de llegir a "la cuina vermella", per exemple.
Felicitats i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada