L’orxata m’encanta, és una beguda que fa passar la set i ara amb la calor es posa molt bé. A més, és molt saludable i, si te la fas a casa, pot ser una bona recepta pels que no poden prendre sucre: només cal substituir el sucre per edulcorant.
Avui hem anat a escalar a Montserrat i tornant ens hem pres un bon got d’orxata que tenia preparada a la nevera. Ahir vaig pensar que després d’escalar ens vindria molt de gust i en vaig preparar força quantitat… Vaig tenir una bona idea, ha estat un bon premi a l’esforç de l’escalada! I amb la calor que hem passat… ens ha refet de la suada :)
A la foto podeu veure el Pol escalant al Totxo de Ponent, al Serrat de la Pastereta. Només ens ha quedat pendent el 7b! Per casualitat, hem coincidit amb els cursetistes de la UES, que estaven practicant via llarga a la paret del davant (la segona foto).
La recepta per fer orxata és molt senzilla, però has de preveure quan la faràs perquè s’ha de posar la xufla en remull el dia abans. L’únic inconvenient de l’orxata casolana respecte la industrial és que es fa malbé de seguida, però la veritat és que a casa no dura gens. Encara ha d’arribar el dia que se’m faci malbé :)
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
- 250g de xufla
- 1l d’aigua bona
- 100g de sucre o edulcorant en pols
- 1/2 branca de canyella
Preparació:
Rentar bé la xufla i posar-la en remull el dia abans. Escórrer bé la xufla i triturar-la amb el túrmix juntament amb la canyella i el sucre. Afegir la meitat de l’aigua i tornar a triturar. Afegir la resta de l’aigua, barrejar bé i colar per un colador ben fi, premsant bé per tal d’extreure’n tot el suc. Va molt bé utilitzar dos coladors: primer un no tan fi i després un colador tan fi com sigui possible. Deixar a la nevera fins el moment de servir.
Bon profit!
17 comentaris:
Ei Gemma! la foto és del grup del manel Fuertes, et passo el meu correu: jplanell@ecodi.net.
Jo també m'hauria begut un bon cubell d'orxata avui, després de saludar-nos hem anat al Jardinet ja que els cursetistes s'han quedat encara amb ganes de fer més vies...quina soleiada!
A veure quan podem coincidir i fem una sortida, abans que us en aneu a Eslovenia, que tot se sap en aquesta blogosfera.
Ok! Ara mateix et passo la foto!
Ostres! Aquest cursetistes estan molt en forma, heu fet una jornada completa!
Sí, ja veig que no es poden tenir secrets :) Anem de vacances a Eslovènia!
Aviam si coincidim ara que ja has acabat el curset...
Gemma,que bona l´orxata,aquesta me la guado ,que es molt facileta,una cosa es molt dificil de fer,un index de receptes,al blog,es que mágradaria fer un al meu,un petó,i ya ens explicaras las vacances.
Quina enveja :(. Jo faig les vacances al setembre... En fi :))). Quan tots treballeu jo marxaré ;P. Gemma el teu motllo de plum cake quines mides fa?? Es que en vull comprar un i és per tenir una idea, ja que si faig els pastissos amb les quantitats que tu poses no quedar ni curta ni llarga. Moltes gràcies (Àngels)
Elena, l'índex de receptes el faig a mà: has de crear una nova entrada al blog (titulada índex) i l'has d'actualitzar cada vegada que afegeixes una recepta, afegint a la llista un vincle a l'entrada del blog. Quan l'afegeixis, procura fer-ho per ordre alfabètic... Després vas a la plantilla del blog (a Diseño) i al lateral afegeixes un link a l'entrada índex. Espero haver-me explicat...
Àngels, quants dies sense saber res de tu :) He mesurat la capacitat del meu motlle: 1'4 litres (l'he omplert d'aigua i he mesurat quant hi cap). Et dono la capacitat, perquè les mides són molt difícils: fa menys del cul que de dalt i no sé quines mides donar-te.
Pel que fa a les vacances... encara no marxo! Jo faig vacances a l'agost, com la majoria, de manera que encara em queden uns quants dies :(
:O Doncs ja veig que llegeixes poc les entrades ehhh :). En tens de meves per tot arreu, a les mouses, al pastís de mato i codony, a la del batut de pinya. Això és pq vas molt enfeinada ;P. Ai les vacances mmmmmm. Quines ganes(Àngels)
A la del batut de pinya no, a la dels pastissets de xocolata amb taronja ;P, aiiii, com que entro cada dia mil vegades, ja no recordo que escric i que no. (Àngels)
Ostres! És que des de fa uns dies no rebo la notificació dels nous comentaris... :( Ja vaig enviar un missatge a Blogger però no m'han contestat! Ara mateix em miro tots aquests comentaris que em dius :)
gracies Gemma,a veure si m´ensurtu.
Moltes gràcies Gemma. Demà a la tarda (que no treballo) aniré en busca d'un motllo de plum cake de 1,4 litres :))). Segur que em queda alguna anecdota per explicar despres de comprar-lo :). Ja t'explicaré com a anat el púding fred de maduixa que faré per diumenge per celebrar l'aniversari dels meus nebots bessons que ja fan 7 anys, com passa el temps :( (Àngels)
Aquest pastís és dels més fàcils que hi ha! Ja veuràs com et surt bé :)
Hola, soc de la maleta de Boston, he fet l'orxata, es la que mes ens ha agradat de les que he preparat.
He fet mencio al teu blog.
Perdona, si faig alguna falta, pero soc dún altre epoca d'aprenentatge.
Sigues feliç
Hola Boston!
M'alegro que t'agradi l'orxata, jo també crec que és per la canyella ;-)
Visito el teu blog molt sovint, m'encanta! He provat la teva delicia de maduixa, aviam si la poso al blog...
I per les faltes cap problema: escrius molt bé!
M'ha sortit boníssima !!
Hola Gemma!!!! buscant la recepta de l'orxata m'ha sorprés veure la foto de la pastereta.... busco gent per sortir a escalar entre setmana per les tardes (ara que el dia es llarg) a montserrat ja m'esta be,es aprop o també penya ginesta. el meu correu es : fina.bertran@gencat ..cat
Hola Fina!
A partir de la setmana que ve jo també tinc algues tardes lliures. Segurament quedaré per anar a Sant Llorenç del Munt (Font Soleia), que ens queda més a prop... Ja t'escriuré!
Tu també em pots escriure al correu del blog per si vols quedar algun dia, eh?
Hola Gemma!
Vaig trobar el teu blog buscant la recepta per fer orxata. Aquest cap de setmana n'hem fet i mmm... boníssima! moltes gràcies. No hi he posat la canyella, però. M'estimava més el pur sabor de la xufla. Ah, i l'he feta amb sucre morè (no faig servir sucre blanc des de que vaig veure, a Mèxic, els rius contaminats per les plantes refinadores de sucre.
Publica un comentari a l'entrada