dilluns, abril 09, 2007

Mona de Pasqua

Fidel a la tradició, per dilluns de Pasqua la mona:



Mones de xocolata, de sara, de yema... hi ha mones per tots els gustos! L’Olga és la meva fillola i amb el seu padrí ens hem posat d’acord per regalar-li la mona: el padrí ha comprat les figuretes de la Caputxeta Vermella i jo he fet la mona per posar-hi els ous de xocolata i les figuretes. Com que a casa no agrada ni la sara ni la xocolata, no he dubtat gens quin pastís havia de fer: el de yema.


Per la crema de yema, he utilitzat una recepta d’en Carlos Valencia, que queda molt bona i és molt fàcil de fer. He fet les quantitats exactes de la seva recepta.

Aquí teniu la recepta:

Ingredients: (per 10 persones)

Pel pa de pessic:
  • 6 ous
  • 200g de farina
  • 200g de sucre
  • Ratlladura de llimona

Per l’almívar:

  • 100ml d’aigua
  • 100g de sucre
  • Gotes de suc de llimona
  • Licor

Pel farcit:

  • 300g de melmelada d’albercoc
  • 1000g de crema de yema

Per adornar:

  • Ametlles filetejades, ou filat, ous de xocolata, plomes de colors, pollets de cotó fluix...

Preparació:

Pel pa de pessic: separar els rovells de les clares. Batre els rovells amb el sucre fins que doblin el volum. Muntar les clares i afegir-les suaument als rovells. Afegir la farina tamisada i la ratlladura de llimona. Abocar dins un motlle de 24cm untat amb mantega i farina i coure-ho 30 minuts a 180º. Deixar refredar i tallar longitudinalment en tres discs.

Per l’almívar: coure l’aigua, el sucre i unes gotes de llimona durant 5 minuts. Fora del foc afegir un rajolí de licor.

Muntatge: mullar amb almívar un primer pis de pa de pessic. Escampar la confitura i cobrir amb un segon pis de pa de pessic. Mullar-lo amb almívar i cobrir-lo amb una tercera part de la crema de yema. Cobrir amb el tercer pis de pa de pessic i mullar-lo amb la resta d’almívar. Cobrir tota la mona amb la resta de crema, deixant que caigui pels costats fins que quedin totes les parets ben cobertes. Allisar bé la part superior i enganxar l’ametlla filetejada per tot el voltant. Adornar al gust de cadascú.

Bon profit!

21 comentaris:

milcolores ha dit...

¡¡Eres una artista!! Ni la pastelería que hay cerca de mi casa luce unas tartas como esta. ¡¡Felicidades!! ^_^

Gemma ha dit...

Muchas gracias Milcolores!
La verdad es que estaba muy rica :-)

Pol ha dit...

Boníssima! i em quedo curt! Recomano a tothom provar de fer-la.

Boston1955 ha dit...

Que boniques que son les nostres tradions, t'ha quedat fantastica.
Salutacions.

Gemma ha dit...

Hola Boston!
M'encanten les tradicions :-)
He vist les teves mones i també tan quedat fantàstiques!

delokos ha dit...

Impresionadito que me has dejado...

¡Menudo resultado final!...

Y lo buena que debería estar, ¿qué?

Un saludo...

Gemma ha dit...

Mmmmm! Estaba muy muy buena :-)))

Anònim ha dit...

Podries dir-me què és la sara? Mai no ho havia sentit, això.

Quina bona pinta que té aquesta mona teva! Felicitats a la teva fillola per tenir una padrina tan dolça i tan manetes!

Helena

Gemma ha dit...

Hola Helena!
Mona de Sara és com diem a casa meva la típica mona de mantega... No sé si es diu ben bé així...

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, Gemma!

Ja crec que sé com és...

Helena

Anònim ha dit...

Diumenge passat vaig fer aquest pastis ja que era l'aniversari i el sant dels meus fills. Vaig fer dues versions, un amb crema i l'altre amb xocolata, tots dos van tenir molt èxit.

Piedad

Gemma ha dit...

Ostres Pietat! Ens hem creuat els comentaris!! Jo t'estava contestant a les galetes blanc i negre i t'he preguntat per aquest pastís... I mentrestant ja m'has contestat aquí! Je, je, quina casualitat...

Anònim ha dit...

Em dic Sara i ja fa temps que segueixo les receptes del teu blog. Ara que s'acosten les vacances de Pasqua i és temps de Mones m'agradaria preguntar-te com fas pujar el pa de pessic. L'he provat de fer i em queda molt primet, no hi afegeixes llevat. Com ho fas perquè et quedi una mona ben esponjosa? Moltes gràcies!!

Anònim ha dit...

hola m'agaradaria saber d'on treeure la crema de yema??

Gemma ha dit...

Sara, el truc del pa de pessic sense llevat és muntar bé els rovells amb el sucre i muntar bé les clares a punt de neu. Quan les incorporis, fes-ho amb compte perquè no s'abaixin. I el forn l'has de tenir ja preescalfat i no obrir-lo durant tota la cocció. No hi ha mes secrets... Per muntar les clares i els rovells jo faig servir el túrmix amb l'accessori de les varilles, va molt millor i no et canses tant :)

Anomim, la crema de yema la tens en un enllaç a la recepta. És del blog d'en Carlos Valencia, i surt boníssima!

Vid i Laia ha dit...

Gemma, ja fa força temps que segueixo el teu blog però mai hi havia escrit! Estic preparant la mona per el meu fillol i m'he decidit per fer-la de crema com la teva, voldria saber si un cop repartida la crema hi afegeixes almívar per sobre. Moltes gràcies, i segueix així.

Laia
Espai cuina

Gemma ha dit...

Hola Laia, m'alegro que t'hagis decidit a escriure. Quina sort que té el teu fillol, les mones casolanes sempre són més bones ;)
L'almívar el poso al pa de pessic abans d'escampar la crema o la melmelada, així queda més humit i no tan sec... Quan dius per sobre, què vols dir?

Vid i Laia ha dit...

Em refereixo, a com ho fas perqué la crema de "cobertura" et quedi tan brillant. Merci per respondre tan ràpid.

Laia

Gemma ha dit...

Hola Laia, ara entenc més bé la pregunta. A les pastisseries hi posen gelatina, no pas almívar, i això fa que els quedi molt brillant. Però és una gelatina especial (no la típica de cua de peix que utilitzem a casa...).
A casa, ens hem de conformar que no quedi ni tan groga (sense colorant groc) ni tan brillant :(

Xènia ha dit...

Hola, potser aquest comentari ja és de calaix, però per si de cas jo ho comento per si hi a alguna persona que tampoc hi cau.

Quan feu la crema de rovell, NO HI POSEU SUCRE MORENO, perquè no queda groga, sinó d'un tó marronós que no entra massa bé pels ulls.

Res més! xènia.

Anònim ha dit...

Hola Gema,
Com faries la mona per a un diabetic? Es que m'han demanat una i la veritat no se com he de fer.
M'agrada molt el teu blog i disculpa el meu català que encara es molt pobre.
Petonets

Nieves