Com l’any passat, la festa de Cap d’Any la vam fer a casa el Roger i la Inés. En David va organitzar tot el tema del sopar i a mi em va tocar portar les postres. Com que érem força colla, vaig portar un parell de postres: aquesta tarta i un flam de cafè. El sopar va ser variat i molt bo, es nota que hi ha bons cuiners...
Després, vam celebrar les campanades amb el tradicional cava i raïm, que vaig aconseguir acabar-me a temps amb penes i treballs.
Aquesta tarta és un invent, ja que tenia ganes de fer unes postres dignes d’un final d’any. I com que les fruites tropicals fan tanta festa, vaig pensar que el maracuyà (o fruita de la passió) seria un encert. El gust és molt peculiar i ha d’agradar. De totes maneres, sempre es pot variar el gust de la crema canviant el suc de maracuyà per qualsevol altre que agradi més.
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
- 1 làmina de pasta brisa
- 1/2 l de suc de fruita de la passió
- 4 ous
- 150g de sucre
- 40g de maizena
Preparació:
Per la tarta d’ahir, la pasta brisa la vaig fer casolana, que sempre queda més bona. Però per simplificar la recepta, es pot utilitzar pasta brisa comprada.
Estirar la pasta brisa sobre un motlle de tarta i punxar-la de la base per evitar que pugi la massa. Coure-la 20 minuts al forn a 180º.
Mentrestant, preparar una mena de crema pastissera, però substituint la llet pel suc: barrejar els 4 rovells d’ou amb la maizena i una mica de suc. Posar la resta de suc i 25g de sucre en un cassó al foc i quan arrenqui a bullir, abocar-hi la barreja dels rovells. Remenar bé amb un batedor fins que torni a arrencar el bull i s’espesseixi. Abocar la crema sobre la base de pasta brisa.
Per la merenga, muntar les 4 clares i la resta de sucre a punt de neu. Abocar a sobre la crema (si es fa amb una màniga pastissera queda molt bonic) i gratinar al forn uns minuts fins que es dauri la merenga.
Servir ben fresquet de nevera.
Bon profit!
4 comentaris:
Som uns dels privilegiats que de rebot vem poder tastar aquesta tarta .... boniiiiissssimmma
Al sopar hi havia un altre postre (es veu que la Gemma és una noia generosa) que era dels millors que mai he provat. Es tracta d'una flam de café perfecte per tastar despres d'un sopar abundants. Estava en el punt perfecte de dolçor i la textura de la gelatina es combinava a la perfecció amb una base un pel més melosa.
Seria perfecte si poguessis penjar la recepta a no ser que es tracti d'un secret ....
Sí que posaré la recepta! A veure si aquesta tarda tinc una estona i l'escric, que entre les vacances de Nadal i el retorn a la feina, encara no he tingut temps...
Però ja veureu que és molt fàcil! Per això m'agrada, fàcil i bo!!
:-( i nosaltres que ens l'hem perdut aquest any. Haviem de ser per terres de l'ebre...i vam acabar a casa amb l'encar amb un mal de queixal que es moria. a la 1.30 al llit. en fin. El proper any serà millor...i amb aquestes llamineries...
Raül
No sabia res :-(
Espero que ja estigui millor...
Hem de quedar, eh?
Publica un comentari a l'entrada