Avui anem a sopar a casa els pares i celebrarem que el meu pare va fer el cim de l’Aconcagua el passat 6 de gener. Això sí que és un bon regal de Reis! Moltes Felicitats!!!
Per postres, portaré aquest flam de mandarina, molt lleuger com a postres d’un sopar:
L’Aconcagua, amb 6962m, és el cim més alt d’Amèrica, cosa que el fa molt cobejat entre els alpinistes d’alt nivell. La seva ascensió és molt semblant a les que es fan a l’Himàlaya: cal realitzar una bona aclimatació i anar avançant progressivament en diferents campaments d’altura.
Tot i que el meu pare és un alpinista amb força experiència, mai havia realitzat una expedició d’aquest estil. Tant les condicions físiques (l’altura, el fred, la duresa de l’ascensió, el pes, la falta d’oxigen, les dificultats del terreny...) com les condicions psíquiques (la llunyania de la família, les dates de Nadal, la higiene, el menjar, l’esperit de sacrifici, la superació dels límits físics d’un mateix...) són molt dures. Cal estar prou fort i tenir molta motivació per arribar al cim! I ja veieu que el meu pare ho està... Dels 9 expedicionaris que eren, només dos van fer cim: ell i en Jordi Coromines (sí, sí! El de la Magic Line! ;-)).
Tots estem esperant amb candeletes el passi de fotos del viatge i que ens expliqui tots els detalls fil per randa. Tenim tema de conversa durant hores!
Per postres, aprofitant que encara tenim mandarines, he fet aquest flam que tenia pendent des de fa molt temps. A més, he estrenat el motlle que em van passar els Reis del carrer Estrella... M’ha anat molt bé!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
Per postres, portaré aquest flam de mandarina, molt lleuger com a postres d’un sopar:
L’Aconcagua, amb 6962m, és el cim més alt d’Amèrica, cosa que el fa molt cobejat entre els alpinistes d’alt nivell. La seva ascensió és molt semblant a les que es fan a l’Himàlaya: cal realitzar una bona aclimatació i anar avançant progressivament en diferents campaments d’altura.
Tot i que el meu pare és un alpinista amb força experiència, mai havia realitzat una expedició d’aquest estil. Tant les condicions físiques (l’altura, el fred, la duresa de l’ascensió, el pes, la falta d’oxigen, les dificultats del terreny...) com les condicions psíquiques (la llunyania de la família, les dates de Nadal, la higiene, el menjar, l’esperit de sacrifici, la superació dels límits físics d’un mateix...) són molt dures. Cal estar prou fort i tenir molta motivació per arribar al cim! I ja veieu que el meu pare ho està... Dels 9 expedicionaris que eren, només dos van fer cim: ell i en Jordi Coromines (sí, sí! El de la Magic Line! ;-)).
Tots estem esperant amb candeletes el passi de fotos del viatge i que ens expliqui tots els detalls fil per randa. Tenim tema de conversa durant hores!
Per postres, aprofitant que encara tenim mandarines, he fet aquest flam que tenia pendent des de fa molt temps. A més, he estrenat el motlle que em van passar els Reis del carrer Estrella... M’ha anat molt bé!
Aquí teniu la recepta:
Ingredients:
- 150ml de suc de mandarina
- Ratlladura de pell de 4 mandarines
- 100g de sucre
- 3 ous
- 100ml de nata líquida
- 50ml de licor de mandarina
- Caramel líquid
Preparació:
Batre els ous amb el sucre i la pell de mandarina. Afegir la nata líquida, el licor i el suc de mandarina i barrejar bé. Abocar-ho dins un motlle caramel·litzat i coure-ho al forn al bany Maria a 180º durant 1 hora. Decorar amb nata muntada i uns grills de mandarina pelats.
Bon profit!
9 comentaris:
Hola,
aunque no llego a entender el 100% del catalán y me salta la duda en alguna que otra receta, sólo quería darte mi más sincera enhorabuena por los maravillosos postres que haces.
¡Felicidades!
Muchas grácias Miguel!
Si tienes alguna duda con el catalán, no dudes en preguntarme...
Hola Gemma,
Agradable i dolça sorpresa la troballa que acabo de fer. No se si t'enrecordaràs de mi ... fa tant de temps!!! que, ves!, segur deus ser ja tota una dona i més veient aquestes postres que si són tant bones com la pinta que tenen ...
Bé, sembla doncs, que la teva afició a l'escalada no l'has perdut, ni tampoc te n'has anat a viure a Nova Zelanda.
T'enllaço al meu blog, un xic diferent al teu, però potser hi trobaràs alguna cosa interessant també.
Salutacions a tu i als teus.
Per molts anys!
Hola! Ets en Carles de matemàtiques, oi? Quina trobada bloggaire que hem fet! :-)))
Ara mateix dono una volta pel teu blog... trobo genial que m'enllacis, moltes gràcies!
Si, sóc aquell de matemàtiques, d'un temps d'un pais. Després de tant de temps, i després de voltar món i divegar amb idees que no portaven enlloc, vaig obrir el meu blog amb una idea i resulta que em serveix per recuperar velles amistats.
M'ha sorpés el teu blog. És magnífic, i a més pots aprendre a fer postres.
Felicitats!
HOLA!
Sóc nova en aquest blog tan concorregut. He començat a donar-hi una ullada i m'ha agradat molt. Espero que em surti bé el flam de mandarina.
Hola Anònima ;-)))
M'alegro que t'hagi agradat i estic segura que el flam de mandarina et surtirà molt bé. No té cap secret i queda boníssim!
Hola, Gemma,
Sóc l'anònima de més amunt. Aquest cap de setmana he fet el flam de mandarina i m'ha sortit molt bé. Ara, no tenia licor de mandarina i l'he substituït per un raget de whisky!
No quedaria bé amb llet per comptes de crema de llet?
He llegit les postres últimes que has fet. Què és dolç de llet?
Concepció
Hola Concepció!
El dolç de llet és el "dulce de leche" típic de Sud Amèrica. En pots trobar de fet als súpers, al costat de la llet condensada...
Publica un comentari a l'entrada