dimecres, de febrer 03, 2010

Una crema de xocolata


Avui us presento una crema de xocolata avalada per 110 anys d’història que farà les delícies dels amants de l’autèntica xocolata:




La pastisseria Baylina, situada al Passeig de Sant Joan de Barcelona, és un local amb molta història. Fundada el 1899 ha anat passant de generació en generació fins avui, que celebra els 110 anys d’història amb la quarta generació familiar. Per celebrar aquesta efemèride, la pastisseria regala als clients unes postals amb les receptes antigues anotades a mà pel mestre fundador de la botiga, unes postals evocadores de temps passats on les mesures, els ingredients i l’ortografia eren ben diferents... Si passeu per allà i us ve de gust un bon croissant, entreu a can Baylina i en sortireu doblement satisfets!


Aquesta crema de xocolata és una de les receptes que regalen amb les postals. Amb una textura finíssima i un gust a xocolata potent, l’hem degustat de totes les maneres possibles: en tartaletes, en lioneses, en copa, en pasta de full... però com més ens ha agradat és acompanyant uns crackers salats d’arròs inflat i cacauets: la combinació de la xocolata, la sal i els cacauets resulta extraordinària, mentre que el cruixent de la galeta ressalta la fina textura de la crema....

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

54 comentaris:

Mima ha dit...

Hihihi com que ningú no ha tingut temps de dir res... no m'hen puc estar :O) Ummmm quina xocolata més preciosa !!!
Ptons

Per cert et vaig "conèixer" via UOC fa força. Et vaig seguint i des de fa ben poquet de manera oficial. Ara que he de fer fotos pels post entenc perque mon germà (publicista) és va interessar per les teves fotos :O) Que complicat que quedin bé, no?
hihihi

Laura ha dit...

Gemma!!

Ja m'has posat més deures!! Pèrò tinc algun dubte pel que fa als ingredients...

Quina és la Primera llet i quina és la segona llet? Espero que no sigui llet recent munyida...

Moltes gràcies!

Petonets de xocolata!

manel ha dit...

fins fa poc treballava a cent metres de can baylina i realment és una pastisseria que fa molt de goig. no pas més que les teves presentacions d'aquesta delícia de xocolata. m'encantemn els dolços amb tartaleta, però la combinació amb el salat, com els bombons que ens van ensenyar dies enrere, queda deliciosa.

La cuina vermella ha dit...

Hola Gemma, m'ha captivat la brillantor d'aquesta crema de xocolata. Em sembla una idea genial, aquestes postals, però més genial és que ens passis la recepta i que ens la il·lustris tan bé. Com sempre, enhorabona.

Carmen (Dulces bocados) ha dit...

Aquesta recepta s'ha de tastar, amb els anys que la porten fent ha de ser bona segur. Moltes gràcies per compartir-la. Ptons

nieves ha dit...

Qué suerte Gemma, contar con recetas con tanta tradiccion y antigüedad. La manuscrita, es de lo más entrañable. Soy una gran defensora de la conservación de todo lo "antigüo" que dejaron nuestros antepasados, y tengo documentos manuscritos de cerca de 200 años (de los bisabuelos).
En fín, que me voy por las ramas. El chocolate en casa nos gusta a todos, y especialmente a mi hija que siempre me pide postres con este ingrediente, de modo que tomo nota de la receta, y la pondré en práctica, acompañada de salado, pues es como bien dices, seguro que la combinación de sabores, le da un punto especial.

Un besín.

Joana ha dit...

Q BO Q BO Q BO.I no em cansaré. El xocolata es la meva perdició. Però es que aquest té un color....ummmm.
Felicitats, per que té una carona.
Petonets.

SANDY ha dit...

Gemma que deliciosa crema de chocolate, que brillo tiene.
Yo con una tartaleta de esas tengo para saciar mi goluzmería.
Besos.

Xiela ha dit...

Uiiii quina cosa mes bona!!!!!!!!!!!! i fácil; ja la tin en pendientes, pero crec que pasará debant de moltes, jejeje.
Besets Gemma desde Amposta.

Núria ha dit...

Amb el que m'agrada la xocolata i aquesta te pinta de ser potent...i combinada amb salat...quina bona idea.
petons

Ester ha dit...

Boníssim ,i aquesta pastissseria l'he de visitar
Una abraçada
Ester

guspires que viatgen amb el vent ha dit...

Baja, em sembla que ja tinc el farciment del pastís de xocolata que fa dies que em reclama el meu fill. Aquesta xocolata té una pinta boníssima.
Aprofito l'avinentesa per convidar-vos a tots a visitar el meu nou bloc. Espero que us agradi!
http://entreollescassolesicullerots.blogspot.com/

Gemma

lostpastremembered ha dit...

Love that black chocolate... it looks so rich and the combination is really new and unusual... must give this a try!

MaryLou ha dit...

Segur que és ben bona!!!
Qué brillant que queda!!!
Petonets

Isabel ha dit...

ufff! Gemma, només de veure la foto i ficaria el dit! jajaja QUE BO!!
UN PETÓ!
ISABEL

Gemma ha dit...

Hola mima, benvinguda a la blogosfera! Ara amb les fotos digitals tot és més fàcil, en fas moltes i alguna segur que queda bé, je je je... També vas estudiar a la UOC? espero veure't aquí ben sovint :)

Hola Laura, benvinguda tu també al blog! Això de les dues llets signigica que necessites llet en dos parts diferents de la recepta, no facis cas a la paraula primera o segona, tot és llet normal :)

Manel, quina sort treballa a prop de can Baylina, jo hi aniria cada dia a esmorzar. La xocolata amb sal és una combinaicó molt bona, oi?

Parella vermella, que bé que passeu per aquí! Amb aquesta recepta queda una crema de xocolata brillant i fina que fa molt goig...

Carmen, trobo que la idea de regalar postals és molt bonica, oi? I si ja fa 110 anys que fan aquesta recepta, segur que té totes les garanties que quedi bona ;)

Nieves, tengo toda la coleccion de las postales, a mi tambien me gustan mucho las recetas tradicionales y antiguas... Estos manuscritos tienen un valor incalculable! A tu hija le encantará la crema de chocolate, segurisimo ;)

Joana, BO de deBO. Prova-la i ja m'ho diràs ;)

Sandy, esta crema es ideal para acompañar tus galletitas de almendras, sería una combinación deliciosa.

Xiela, també et dius Gemma???? No ho sabia! Últimament estan sortint moltes Gemmes blocaires, ja he perdut el compte :)

Núria i Ester, és molt bona, feu-la, us encantarà. Combinada amb salat... mmm..... I a més, és MOLT FÀCIL de fer!

EI!!! Una altra Gemma blocaire.... això comença a ser una moda!!! Haurem de fer una trobada de Gemmes blocaires. Per cert, benvinguda al blog!! Coma farciment d'un pastís aquesta crema és ideal ;)

Lostpastremembered, this is one of your typical kind of posts, with past as the main subject ;)

Matylou i Isabel, es una crema molt fina que queda brillant i molt gustosa, per menjar directament llepant-se els dits!

Mar Calpena ha dit...

Ostres, més enllà de que la recepta té molt bona pinta, m'encanten aquests plats amb història, no sé, m'imagino la gent que els preparava en el seu moment i m'agafa una nostàlgia rara però agradable. Quin gust!

Marta ha dit...

Prometo una visita a la pastisseria Baylina el proper viatge a BCN...
Ptnts

Francesc ha dit...

Visca!!! Ara quan puga "pecar" a gust, aquesta recepta cau!!! Quina meravella i quina sort de pastissera (tu) i de pastisseria enrotllada (Can Baylina)!! Si, sóc xocolataddicte. Ho dic per si algú s'ho demanava...

Xavier ha dit...

Mai no he gosat de mesclar el dolç de xocolata amb el salat... però tothom en parla molt bé!

Trobe que un dia d’aquests m’hi hauria de llançar...

Per cert, avui estrene blog de cuina (www.rossejat.blogspot.com). Gràcies de tots els consells i si necessites res... ja saps!

Ens llegim!

Maria ha dit...

Uf, quin gust tenir aquestes receptes antigues, només sigui veure com abans ho feien.. Sens dubte m'hi passaré per allà.
Noia, quina potència aquesta crema...

Anna de Llepadits ha dit...

Hola Gemma!

No la coneixia aquesta pastisseria!

Uf quina passada! aquesta passa als pendents!

Molt xula!

Massitet ha dit...

Ole!
Ostres, moltes gràcies Gemma per descobrir-me/nos aquesta pastisseria centenària. No se si ho saps, però tinc debilitat pels comerços familiars antics com l'anar a peu.. ;-)
M'hi passo seguríssim. Tan segur com que aquesta recepta cau aviat!!!

Besets!

Elvira ha dit...

De sabor em refiu plenament amb tú, però el color que té la xocolata es alucinant, no trigaré res en preparar-ho. La idea de les postals es preciòs, es un detall maquíssim,quina categoría de receptes, per no perdre-les mai de la vida!!Petons

El cullerot Festuc ha dit...

Woooow!! Quina pinta que té aquesta crema de xoco!!! Per xocoadictes suposo, no?? doncs la penso fer ben aviat!!! I probaré amb els crakers que comentes! No coneixia aquesta pastisseria...però trobo genial aquestes postals amb les receptes!!!
Petunets,
Eva.

Joan ha dit...

La textura de la xocolata també és fantàstica...
Joan

La Quinta de Luculus ha dit...

El detall de la postal és impressionant, i aquestes botigues tan antigues és que es respira d'una altra manera, segur que m'hi deixaré caure.
Sobre la recepta me n'he prendat, i té aquella mena de textura, que deixant de banda finolades, menjaries a ditades o llepant (clar que només en l'estricta intimitat...)
Petons i fins demà bonica!

ARA ha dit...

Quina meravella, la crema i les postals, de veritat que hi ha coses que et fan sentir com si tornessim a la tranquilitat d'aquells anys passats.

petonets

Ara.

Miel ha dit...

Què originals!!! aquesta idea de les postals és realment genial!!!! i la crema té un aspecte fabulós!!! em costa imaginar-me-la convinada amb salat, però ho hauré de tastar!!! m'has fet pensar en una xocolata amb "quicos" que vaig tastar fa poc.

Petonassos bonica!!!

Miel

Margarida ha dit...

Trobo encantadora aquesta idea de regalar postals. Hi hauré d'anar, a veure quina em toca!
I la crema de xocolata.... quina textura més maca!Quin color! I el gust... ja me l'imagino!!!

la vella carmanyola ha dit...

Ostres Gemma!! quina canya!

Aquesta segur segur que la provoooo. I poder la colo a davant de bastantes pendents que tinc ;)

Fins demà!

la vella carmanyola ha dit...

Ostres Gemma!! quina canya!

Aquesta segur segur que la provoooo. I poder la colo a davant de bastantes pendents que tinc ;)

Fins demà!

Maria Dolores ha dit...

Estes receptes sempre són entranyables , tinc dos quaderns de la meua iaia molt pareguts a eixe i ho guarde amb un afecte especial.
Besos

Mercè ha dit...

Oh, quin detallàs regalar aquestes receptes amb història!
La xocolata té una pinta... que hi sucaria el dit! ;)
Petons!

Boston1955 ha dit...

Gemma.
Tot lo de la Baylina esta de mort. La meva familia es de Barcelona i una cosina viu devant de la Baylina i sempre prenem postres d'alla.
Moltes gracies

Gemma ha dit...

La baba em cau pel costat... quin color! ja m'has donat deures. Gràcies.
Muas!

Gemma ha dit...

Mar, a mi també m'agraden molt les receptes amb molta història, tenenun encant especial...

Marta, la pastisseria Baylina és de visita obligada, apunta-la a l'agenda per la propera visita!

Francesc, ets el rei dels xocoaddictes, je je je... aquesta crema és de vici xocolater total, l'has de fer!!!!

Xavier, benvingut a la blogsfera gastronòmica! La xocolata i la sal lliguen moooolt! De fet, és una combinació ben tradicional, jo de petita berenava pa amb oli, sal i xocolata. Tot un clàssic, no?

Maria, si et cau a prop, val la pena entrar a can Baylina, i agafa les postals, que hi ha tota la col·lecció ;)

Anna, ja la pots afegir directa al spendents. Amb la que em va sobrar faré els embolcalls de pasta fil·lo del David Lienas ;)

Massitet, aquest comerços familiars amb tanta història s'han de conservar i donar a conèixer a tothom, oi? Són el que donen encant als pobles, com el forn Masita!!!

Elvira, queda brillant i molt fina, prova-la!

Eva, per xocoaddictes a tope!!!! Amb els crakers salats queda boníssima, lliga moltíssim.

Joan, queda fina fina....

Maragda, sucant els dits és com és més bona la crema, je je je... i no cal esperar estar en la intimitat, ;)

Ara, les postals són un detallàs i tot un encert per celebrar els 110 anys, oi?

Miel, la xocolata amb els quicos lliga mooooolt, és el mateix que amb els cacauets salats que dic jo. Deliciós!

Margarida i Anna, feu-la, que us encantarà. És molt fàcil i queda amb una textura fina i un gust molt bo.

Maria DOlores, aquests records dè les àvies són un tresor familiar que cal conservar amb molt d'amor...

Mercè, haig de confessar que jo també hi vaig sucar els dits, je je je...

Tere, quin sort que té la teva cosina!!! I clar, tu també, les psotres de diumenge a casa vostra deuen ser delicioses :)

Gemma, aquests deures són per avui mateix, que és molt fàcil i molt bona ;)

Silvia ha dit...

Se me ha abierto el apetito que no veas. Si es que este dulce provoca y mucho.

Besos.

StHilari ha dit...

Ondia!!110 anys d'història no ho poden acreditar molts.. i aquesta crema de xocolata segur que en té part de culpa,... la pròxima vegada que vagi pel passeig de Sant Joan, la buscaré, gràcies per la informació!!

Mai ha dit...

Genials aquestes postals, desconec aquesta pastisseria , però ha estat una idea molt bona i atractiva.
Moltes gràcies per compartir-ho amb nosaltres, la crema te una lluentor i una presència meravellosa.
petons

Cristina ha dit...

Només de veure la xocolata se'm fa la boca aigua, t'han quedat genials les fotos!! A veure si aquest cap de setmana passo per la pastisseria, 110 anys són molts anys!!

surfzone ha dit...

Quines curiositats... la recepta escrita en unces sens dubte mostra que això fa temps que està escrit XD

Jo també m'hi apuntaria a sucar els dits, sense cap problema :-)

mesilda ha dit...

Bon dia Gemma
Que sort que et regalen receptes tan antigues.Jo també conserve les de la meua iaia i les de ma mare com si fóra or.Donarà gust provar-la,
despres de tants anys fent-la l'èxit és segur.M'han agradat molt les tres versions de presentació,magnifiques les tres.
Besets

la divina ha dit...

Oh! el color negre negríssim d'aquesta crema promet! Gràcies, Gemma!

Laura ha dit...

Bon dia Gemma,

Aquesta crema t'ha quedat magnífica! et puc asegurar que ja tinc alguna idea pensada per fer-la sevir!
Con color negre tant intens! ummm!!

Petonets!

Karolina ha dit...

vaya crema gemma seguro que es espectacular, a mi me han regalado un libro del chocolate que es pa flipar es tentaciones de chocolate de Arnaud delmontel que es una eminencia, viene una crema de chocolate parecida a esta que es una pasada, con lo cual, de momento no puedo hacer nada solo releer las paginas pero en cuanto pueda volver a cocinar devorare el libro entre los fogones!! besitos

josep ha dit...

Gemma,
Estic d'acord que l'aval de 110 anys és un argument contundent. Però veient les extraordinàries presentacions que has fet, no em cal cap més aval. Una abraçada

la vella carmanyola ha dit...

Gemma, aquesta recepta no és correcta! jo l'acabo de fer aquesta tarda i no queda pas així ni de broma. Nosaltres em arribat a la conclusió que la llet primera tindria de posar 20 cl i ells et diuen 200 cl.

Ja veuras mirau. Nosaltres tenim xocolata per tota la setmana!! jejeje bueno cap problema demà en repartirem per tots els veïns! ;))

Gemma ha dit...

Ana, jo he entès que 200cl són 200ml, eh? Igual que a la segona llet, 50cl són 50ml...
Cerc que han confós cm cúbic per cl...

*Eva* ha dit...

quin luxe de recepta! més bona impossible!
la combinació amb els crackers l'he trobada molt interessant.
pt!

Iris ha dit...

Aquesta sí que és una recepta per a xoco-adictes!!! Jo tinc la postal de les lioneses, és una iniciativa ben maca la de Baylina!

Maria José ha dit...

OOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO gràcies Gemma.... Es una passada... Quin color... mmm ja m'imagino el sabor.. mmm, l'haig de tastar!!!
petons

María José

MªJose-Dit i Fet ha dit...

Ostres Gemma, t´asseguro que estic salivant davant les teves fotos...quina impresió tan forta...la xocolata es veu tan lluenta i així negreta ummmmmm...quin perill...mercis per compartir la recepta!!! petonets

MONTSE ha dit...

Que interesante, me ha gustado mucho todo lo que explicas de esta pasteleria, me gusta lo antiguo lo autentico y muchas veces busco en los rincones de Barcelona locales donde el paso del tiempo no haya pasado ... al menos en lo referente a la cocina en general, se supone que todo tiene que evolucionar... pero los sabores no.