Tots dos destins ens han agradat, però les Dolomites han estat l’estrella del viatge: paisatges espectaculars, parets d’escalada enormes, gent agradable, poblets encantadors... segur que hi tornarem! El temps ens ha respectat força i hem pogut fer gairebé tota la llista d’objectius que ens havíem proposat: vies ferrades, excursions, escalades, turisme i tastos gastronòmics dels dolços típics del país, que ja explicaré en el següent post.
De l’Ariège ens endurem la gran satisfacció d’haver escalat la Dent d’Orlú, una excursió pendent de fa molt temps. També va ser genial coincidir amb el Pere i la Nesa, uns amics de Sabadell amb qui sortim sovint a escalar.
Us mostro unes quantes fotos del viatge, espero no fer-me gaire pesada amb tantes muntanyes i tantes parets... Prometo que les fotos del següent post seran de pastissos! ;)
Les Tre Cime di Lavaredo, el símbol de les Dolomites:
Les Torri di Vajolet, espectaculars i esveltes, són les que em van impressionar més:
El llac de Carezza, una foto de calendari:
Fent vies ferrades vam disfrutar molt, aquesta és a la Punta Ana:
Via Normal a la Torre Quarta Alta, al sorprenent i laberíntic grup de Cinque Torri:
Una cordada rapelant la Torre del Barancio, també a Cinque Torri:
Fent esportiva a Sibada, a l’Ariège. Via “Els anells de Saturn”, l’estrella de la zona:
Aproximació a la Dent d’Orlú per la cara nord, un dels nostres objectius a l’Ariège:
Escalant la via “Fleurs de Rhodo” a la cara est de la Dent d’Orlú:
De turisme per Trento, una ciutat típica italiana amb “palazzi” antics i amb solera:
Bolzano, la capital del nord, típicament tirolesa i amb carrerons medievals:
Carcassonne, molt bonica, però massa plena de turistes, de restaurants i de botigues de records:
Ara tinc feina per desfer maletes, rentar roba i, sobretot, per posar-me al dia amb tots els blogs que visito, que amb 3 setmanes fora m’he perdut moltes coses...
Ara mateix us faig una visita!
25 comentaris:
De pesada res, noia, si de cas, ens provoques molta enveja (jo no sóc capaç d'enfilar-me a una escala de ma sense vertigen. Espero que a més de les ascensions tinguessiu temps de tastar el que mengen per aquells verals, i que ens ho explicaràs.
Com diu la Mar res de pesada, unes fotografíes magnífiques i una enveja del més sana. Jo si passo per un pont d'aquells que es mouent em quedo clavada de la por que tinc només imaginar que m'haig d'enfilar, ufff no vull ni imaginar-ho.
Ara esperem la crònica del que heu tastat per la zona.
Petonets
Enveja sana, és clar que sí,i impacients per tornar a tastar receptes teves
Un petó
Ester
Benvinguda a casa Gemma!!! La tornada sempre és dura...xo ara us queda lo millor: fer-nos les cròniques!!! jeje!! Espectacular les fotos, m'ha agradat molt el llac de Carezza!!!
Petunets i esperem que hagis recargat piles per deleitar-nos altre cop! ;)
Eva.
Gemma, benvinguda a casa. M'en alegro molt que ho hageu passat tan bé...u per res canses..aquí agrada la cuina, la fotografia i els viatges!! Però estic desitjan veure les teves postres...jeje
Núria
Benvinguda!!
Jan veiem que no vàreu perdre el temps ni pels Dolomites ni per l'Ariege.
Esperem amb candeletes els següents capítols de les vacances.
Una abraçada
Bentornada, Gemma!
Les fotos són fantàstiques. Heu estat a llocs preciosos. I, de debò hi ha un lloc que es diu "Carezza"? Que bonic!
Ara tots esperem impacients la part dolça del viatge. :)
Hola Gemma! que bé que hagis tornat. Jo, fa tant que no escalo que quan veig les teves fotos m'entren unes ganes, però ara ho tinc difícil, de fet no sé si podria, però recordo pefectament les sensacions...
Gràcies per tots els teus comentaris!
Una abraçada
Gemma!!!! Sigues benvinguda!!! Pensa que tot just comença una nova temporada de noves receptes, trobades...
Vaig anar a Carcassonne fa uns mesos i la veritat és que també em va agradar més des de fora que des de dins. De fet la part de dins la vaig trobar una semblant al poble espanyol de Barcelona.
Bones Gemma!!!
estic amb tu! el que més em va impresionar van ser Les Torri di Vajolet! segur que en tornar-hi en hi escalarem!
M'alegro que us servís l'informació! heu fet un bon tour!
felicitats!
Dolça!!! ara sí que ja hi som tots! a La Cuina Vermella t'hem enyorat, ens faltaves tu i la teva alegria!
Estem encantats amb les teves cròniques, nosaltres que no hem fet vacances gràcies a tu és com si n'haguèssim fet!
Mil petons, bonica!
Ei, Gemma benvinguda!!!!
Quines fotos mes xulas!!!!encara que només de veure't penjada, ja m'agafa "canguelis"...
Encara et queda una segona tanda, no??
Disfruta-les tant com aquestes, wapa
Ptnts
Xaro
Que be que hagis disfrutat de aquesta part de vacances, pel reportatge son llocs presiosos.
A Carcassone ja fa molts anys que vaig estar i el vaig trobar molt maco pero turistic clar, el que pasa que trobas molts poblets pel voltant que valen la pena.
Muy buenas las fotos!!!!! , soy de las que se mira las montañas desde abajo… me impresionan las alturas. Ahora solo nos falta la crónica gastronómica.
Que bé que hagis tornat! Tothom està de vacances! Ara a fer pastissos un altre cop!
Mar, ja veig que tu estàs per aquí i en plena forma, eh? Es nota que ha tens cuina nova :) M'he fet un tip de riure amb els teus articles que tenia atrassats per llegir.
Pebbles, això del vertigen es perd amb el costum. I el tast gastronòmic ja l'estic escrivint!
Ester, torno a marxar aquest dissabte je je je, de manera que no tindré gaire temps per cuinar dolços... només gaspatxos i gelats (tot ique no tan bons com els teus), que també faig vacances de la cuina!
Eva, la foto del llac Carezza va quedar de calendari, oi? La veritat és que no coneixíem el llac, el vam trobar de casualitat i ens va sorprendre que fos tan espectacular!
Snur, ja veig que tu no has parat... tinc un munt de receptes teves atrassades per llegir! I totes molt bones :)
Josep, vosaltres també heu estat uns dies fora, oi? Aquests dies de descans són genials per carregar les piles... jo també espero les vostres cròniques dels concerts i de la Diana Krall ;)
La Divina, bentornada tu també, que ja he vist que has estat per Escòcia... genial el Lemond Curd, eh? ;)
Mònica, les sensacions que es tenen escalant són les millors del món... enganxen i no ho pots deixar! I si quan tornes t'espera un bon pastís o gelat de premi... molt millor! ;)
Ruben, totalment d'acord amb tu: millor de fora que de dins, per dins sembla un decorat, amb tantes botiguetes... i molta molta gent!
Llorenç, moltes gràcies pels vostres articles, ens van anar de perles! Les Torri di Vajolet em van agradar tant que vaig quedar-me una bona estona asseguda, contemplant-les sense poder dir res de tanta bellesa! No m'ho esperava i em van sorprendre molt...
Ara m'estic mirant les vies per fer el Picu i encara no ens hem decidit... potser la normal dels Martínez, però potser fem alguna cosa més difícil... ja ho veurem :)
Parella Vermella, he trobat a faltar els vostres comentaris tan especials... molts petons també a vosaltres!
Xaro, la segona tanda serà als Pics d'Europa, marxem aquest dissabte! Ja en tinc ganes :)
Rosalisabel, Carcassonne em va decebre precisament per això, massa turísitc. És el reclam de la zona, però per sort els altres poblets del voltant també són molt bonics i menys plens de gent... tens tota la raó :)
Manduca, la crònica gastronòmica la poso avui o demà, seguríssim! Ens hem atipat de pastissos i geltas.. boníssims!
Be ja tenia ganes de tornar a veure els teus pastissos, t'asseguro que tu per aqui els hi donaries una llico de postres!!!
Una abracada!
Bentornada, Gemma! Jo, enguany, passo les vacances a les Badalonites, no tan espectaculars com les Dolomites i sens dubte molt més xafogoses..., però també molt més baixetes. :))
Osti quina sort! Quan jo vaig estar a les Dolomites sols vaig veure pluja i neu, ja,ja,ja... m'alegro que hagueu pogut escalar!!
A tibar-li!!
gemma, benvinguda! quines fotos més espectaculars, em fas patir només de pensar que t'enfiles allà dalt. m'alegro que hagi anat tot tan bé. fins aviat.
Que boniques que són les Dolomites, costa entendre que després t'agrades la Dent d'Orlú.....
Esperarem poder llegir ben aviat el segon capítol !
Cheto i Cheta, em sembla que aquests dies faré vacances de la cuina... torno a marxar dissabte i em donaré festa fins el setembre ;)
Marta, que els muffins de veritat també són molt bons! No vindràs cap dia a Catalunya per vacances?
Enric, demà comenceu festes a Badalona, oi? També està bé quedar-se a casa per vacances, descansar i gaudir de les festes de la pròpia ciutat... I si t'agafes una mica de vacances de la cuina, doncs ja és com si sortissis a fora, oi?
Mohawk, és veritat que vam tenir força sort amb el temps, tot i ploure cada dia! Però, exceptuant un parell de remullades, sempre ens vam salvar! Has de tornar a les Dolomites per escalar-hi... fliparies!
Manel, les Dolomites estan plenes de biciclistes fent tots els colls... que dur! N'hi ha alguns que pugen molt drets! Has d'anar-hi :)
Gatsaules, què tal el braç?
Haig de confessar que em va agradar molt més el calcari de les Dolomites que el granit de la Dent... però a la Dent també li tenia ganes i en vam baixar molt satisfets! Això sí, amb tanta adherència, em van quedar els peus destrossats, fins el cap de dos dies no em vaig poder tornar a calçar els peus de gat :)
M'he quedat bocabada amb les teves habilitats, no tan sols gastronòmiques!!! I ara hi tornes, quina enveja!
Jo acabo de tornar d'unes vacances, per a mi meravelloses, passa't pel meu blog i les veus.
Una abraçada i sort per l'Uriellu
Benvinguda!! Nosaltres em estat a Suïssa al muntanya i també ha estat genial. Ja ens passarem la info!
Dolça, acabo de tornar i aquests dies em posaré al dia amb tots els blogs... ara et visito per veure les teves vacances i les noves receptes!
Deliciosa martha, Susissa és muntanya en majúscules, oi? Els Alps d'allà són dels més alts i imponents... ja m'explicaràs què heu fet, eh?
Publica un comentari a l'entrada