dimarts, de març 31, 2009

L’Aina i l’Olga cuinen a la tele amb l’Ada Parellada

El grup de supermercats Bonpreu juntament amb la productora de televisió Anar Fent d’en Carles Capdevila graven un programa de cuina que s’emet cada dia a través de la xarxa de televisions locals XTVL. La temporada passada el programa Cuina a bon preu i amb nens! estava presentat pel cuiner Pep Nogué a qui alguns de la colla de blocaires hem tingut ocasió de conèixer en persona durant un dels seus tallers. Aquesta temporada, la cuinera del programa és l’Ada Parellada que, ajudada per dos nens, cuina cada dia una recepta fàcil de fer, amb aliments sans i una mica diferents dels que acostumen a menjar a casa.

Van oferir a les meves nebodes la possibilitat de sortir al programa i van acceptar encantades, no van trigar ni un moment a decidir-se! Així doncs, fa un mes, van rodar el programa a la mateixa cuina que la colla de blocaires coneixem tan bé dels tallers d’en David Lienas al Bonpreu. Durant el rodatge, van descobrir les dificultats de gravar un programa per la tele, però alhora van gaudir de la companyia de l’Ada, de la cuina i de la festa en general que va significar per elles aquell dia de rodatge.

El capítol es va emetre el passat 27 de març i han penjat el vídeo a la web del programa. Per primera vegada en 3 anys de bloc, avui us ofereixo una recepta SALADA: un rodó de pollastre amb paté i dàtils.

Aquí teniu la recepta:


Iniciatives com la d’aquest programa, on s’intenta motivar els nens a posar-se a la cuina i als pares a fer participar més els seus fills, alhora que es donen consells alimentaris i informacions sobre la importància de menjar bé i de forma saludable, són molt positives i s’haurien de potenciar més. Des d’aquí m’agradaria felicitar el programa i desitjar-los ànims i molta sort.

Motes gràcies i bon profit!

dissabte, de març 28, 2009

Pastís Marbrejat de Formatge i Xocolata

Dijous va ser l’aniversari de la meva neboda Aina, que va fer 9 anys! Per celebrar-ho ahir ens van convidar a tota la família a sopar a casa seva i de postres vaig portar aquest pastís d’aniversari:




La recepta és del llibre Chocolate de l’editorial Parragon i em va captivar per la base de cereals, avellanes i xocolata que porta, ben diferent de la típica de galetes esmicolades. També em va agradar l’aspecte marbrejat del pastís, que queda original i vistós. Tot plegat fa que sigui un pastís força lent i laboriós, però les nebodes bé es mereixen l’esforç, oi?

La base ens va agradar molt, queda cruixent i rústica, estic segura que la repetiré més d’un cop com a substituta de les galetes. La part blanca del farcit queda deliciosa, es nota tant la xocolata com el formatge i queda dolç al punt. Aquest cop vaig provar un formatge diferent al típic Philadelphia i que m’havien recomanat molt bé: el Cremette marca Hochland, una recomanació molt encertada! La part negra del farcit, si no sou gaire xocaddictes, queda un pèl forta de gust de xocolata. Recomanaria canviar la xocolata negra per xocolata amb llet, ja que l’efecte marbrejat s’aconsegueix igual i queda amb un gust més compensat. En resum, és un d’aquells pastissos dignes de grans celebracions que repetiré segur :)

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

Per la base:
· 225g de flocs de civada torrats
· 50g d’avellanes torrades picades
· 55g de mantega
· 25g de xocolata negra

Pel farcit:
· 350g formatge cremós
· 150g de sucre en pols
· 200ml de iogurt grec
· 300ml de nata per muntar
· 6 fulls de gelatina
· 175g de xocolata negra de cobertura (jo recomano amb llet)
· 175g de xocolata blanca de cobertura

Preparació:

Per la base, triturar una mica els flocs de civada amb un robot de cuina i barrejar-los amb les avellanes picades.
Fondre la xocolata i la mantega al microones a baixa potència, vigilant que no es cremi la xocolata. Remenar fins a obtenir una mescla homogènia i brillant. Abocar la xocolata sobre la civada i barrejar-ho bé.
Estendre la mescla pel fons d’un motlle desemotllable de 24cm pressionant per tal que quedi ben compacta i sense forats a les vores. Reservar a la nevera.

Pel farcit, fondre les xocolates al microones a baixa potència vigilant que no es cremin. Reservar.
Posar en remull la gelatina en aigua freda per tal que es rehidrati. Escalfar al microones una petita part de la nata (un ditet) i dissoldre-hi la gelatina escorreguda.
Barrejar bé el formatge, el sucre i el iogurt. Afegir la gelatina dissolta i barrejar bé fins que quedi homogeni. Incorporar-hi la nata semi muntada amb moviments suaus per tal que no s’abaixi.
Separar la mescla en dues parts; a una barrejar-hi la xocolata negra i a l’altra, la xocolata blanca. Abocar cullerades de les dues cremes alternades sobre la base de cereals. Remoure una mica amb la punta d’un ganivet per tal de crear l’efecte marbre. Allisar la superfície i reservar a la nevera fins que qualli.
Decorar i servir fresc de nevera.

Bon profit!

dimarts, de març 24, 2009

Quinoa amb Llet de Soja i Anís

Amb aquesta recepta participo al HEMC 31, dedicat a la quinoa com a ingredient protagonista:



hemc 31 - quinoa

La Sole del blog Sole empieza a cocinar és l’amfitriona del Hecho En Mi Cocina del març i ha triat la quinoa com a temàtica del mes. M’agrada la seva elecció, ja que per mi la quinoa era una autèntica desconeguda i ha representat un gran descobriment. És un cereal originari dels Andes que aquí s’utilitza poc, però que és un aliment bàsic a d’altres cultures degut a que aporta una proteïna completa i té un alt contingut en ferro. A la cuina accepta les mateixes elaboracions que l’arròs, i amb la seva farina es poden fer receptes semblants a les que nosaltres fem amb el blat. L’únic que cal vigilar és rentar-la bé abans de cuinar per treure-li la capa de protecció externa que la faria un pèl amargant.

Buscant quina recepta dolça podia fer amb la quinoa, vaig pensar en l’arròs amb llet, unes postres que a casa no agraden gaire i que no acostumo a fer. En canvi, l’adaptació amb la quinoa ens ha encantat, no s’assembla gens a la pasterada empalagosa que associem a l’arròs amb llet. Al contrari, queda lleuger i esponjós, poc dolç i força original, ja que per tal de fer-lo ben diferent he canviat l’aroma de la canyella tradicional per l’aroma d’anís estrellat. I per acabar de fer-ho ben diferent, he canviat la llet de vaca per la llet de soja. El resultat final de la recepta es pot dir que s’assembla poc a la recepta original d’arròs amb llet que m’ha inspirat, oi? Je je je...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1 tassa de quinoa
· 2 tasses d’aigua
· 3 tasses de llet de soja
· 1 anís estrellat
· 100g de sucre

Preparació:

Rentar bé la quinoa esbandint-la sota l’aixeta amb l’ajut d’un colador.
Posar la meitat de la llet de soja a infusionar en un cassó al foc amb l’anís estrellat. Quan arrenqui el bull, treure l’anís i reservar.
Posar la quinoa amb l’aigua en un cassó al foc. Quan arrenqui a bullir, afegir la llet infusionada amb l’anís i deixar coure a foc baix uns 20 minuts. Afegir la resta de la llet de soja i el sucre i deixar coure uns 10 minuts més a foc baix, remenant de tant en tant. Quan tingui el punt d’espessor desitjat, abocar sobre una plata i deixar refredar.
Servir fred de nevera amb, opcionalment, una mica d’anís en pols espolsat per sobre.

Bon profit!

dissabte, de març 21, 2009

Escuma de Tiramisú. Divertiments amb en David Lienas

Ahir vam assistir a una nova classe d’en David Lienas al Bonpreu, ben diferent de totes les que havíem fet fins ara, ja que ens va ensenyar algunes de les tècniques que ara estan tant de moda: les escumes, els aires, les esferificacions, els gelificants, els espessants... Com que a casa tenia un sifó mig mort de riure, m’he decidit a treure-li la pols posant en pràctica una de les receptes que ens va fer ahir:



A part de l’escuma de tiramisú feta amb el sifó, el David ens va preparar una amanida en textures que volia ser una mostra de les tècniques més rellevants d’aquest estil: una maionesa de maduixa espessida amb goma de xantana i emulsionada amb glice, un aire de taronja fet amb lecitina de soja i una esferificació de iogurt amb formatge realitzada amb alginat sòdic.

Qualsevol que hagués escoltat una estona en David sense saber de què parlava, s’hauria pensat que estava fent una classe de química enlloc d’una classe de cuina. Paraules com sinèresi, ph, osmosi, gluconalactat, xantana, alginat, N2O, densitat, proteïnes, solució, emulsió, viscositat, estabilitzant... van sonar contínuament durant tota la classe. Cal reconèixer que en algun moment ens vam perdre una mica, però com que el David ja s’ho imaginava, ens va passar uns apunts molt ben explicats, amb tots els termes ben descrits i els petits trucs, consells o perills marcats en negreta ;)

El principal inconvenient d’aquests jocs culinaris és la dificultat d’aconseguir les eines i les matèries primeres necessàries per totes aquestes tècniques: el sifó, la bàscula de precisió, els gels, els espessants... tot és força car i es ven en quantitats massa grans per a un consum casolà :(


Va ser una classe diferent, sense receptes de cuina tradicionals, però molt divertida i original. Tots vam acabar dient que el millor d’aquestes tècniques és fer-les com un joc, on tan important és el procés d’elaboració com el resultat final de la recepta. Podria ser una bona manera de passar una tarda entretinguda cuinant amb els propis convidats, gaudint tots plegats de l’íntima relació que existeix entre la química i la cuina.

Després de tastar els plats, parlar amb el David i fer les fotos de rigor, en Manel ens va explicar una proposta per a una propera trobada de blocaires a Castellterçol, amb una sèrie de visites molt interessants a diferents establiments de la comarca (inclosa una visita a Sosa, on venen tots aquests productes de la classe d’ahir). Estigueu pendents del seu blog, que ben aviat ens dirà alguna cosa ;)

Els assistents a la classe d'ahir vam ser els 24 següents: Anna Genís, Rosa Lleonart, Marta Giralt, Núria Ferrer, Natàlia Gras, Mariló Mata, Graciela Ayala, Rubén Hernández, Mercè Ayguavives, Josep Bayé, Cristina Vidal, Joan Jové, Àngels Mariano, Manel Bonafacia, Sílvia Soto, Eva Urbano, Glòria Bertran, Txell Pi, Kike Palau, Maria Solé, Sara Maria, Xaro Morral, Araceli Erenas i Gemma Clofent. Va ser un gust conèixer a tota la gent nova que, com que a la classe només érem nosaltres, va ser més fàcil que altres cops. Des d’aquí i en nom de tots, vull agrair al Bonpreu i al David Lienas l’oportunitat que ens van donar d’assistir un cop més als seus tallers de cuina. Moltes gràcies!


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 175g de mascarpone
· 175g de nata per muntar
· 175g de llet
· 20ml d’amaretto
· 1 culleradeta de cafè soluble
· 90g de sucre
· Cacau en pols
· 2 càrregues de sifó de crema

Preparació:

Barrejar la llet, la nata i el mascarpone. Afegir l’amaretto, el cafè, el sucre i barrejar. Abocar-ho dins un sifó d’1 litre i carregar amb 2 càrregues de gas. Reservar a la nevera.
Realitzar l’escuma en una copa i decorar amb cacau en pols just al moment de servir.

Bon profit!

dimecres, de març 18, 2009

Flam de Ratafia

Seguint amb la tradició de cada mes de fer una recepta de postres de la revista Descobrir CUINA, aquesta és la que he triat pel mes de març:





Com el mes de febrer, torna a ser una recepta de les Cuineres de Sils, ja que en aquesta ocasió la recepta em va captivar de seguida: un flam fet amb un producte tan nostre com la ratafia havia de ser bo per força. I així és, ho prometo! El fet de no aromatitzar la llet amb cap aroma afegida (canyella, vainilla, pell de llimona, anís...) fa que el gust de l’ou i de la ratafia es notin molt i siguin els protagonistes absoluts del flam. És ideal acompanyar-lo d’unes nous i d’un gotet de ratafia o, com aconsellen les pròpies Cuineres, regar-lo amb unes cullerades de ratafia pel damunt. El resultat són unes postres que faran les delícies de tothom, unes postres de menjar a culleradetes petites per tal de fer-les allargar...

Aquí teniu la recepta:


Bon profit!

diumenge, de març 15, 2009

Pastís de Petit Suisse

Tal com vaig prometre a l’últim post, he fet unes altres postres amb el petit suisse com a protagonista. Es tracta d’un pastís semblant a un pastís de formatge dels que es quallen en fred:




La textura i el gust són molt semblants a la d’un pastís fet amb un formatge cremós tipus philadelphia, tot i que sí es nota un regust delicat a petit suisse. He triat el gust de maduixa, per provar una opció diferent a la utilitzada a la mousse, i ens hi ha agradat molt. La base de galetes no és de les meves preferides, però crec que en aquest cas hi queda prou bé. I l’acabat amb la capa de melmelada és el que dóna el toc de festa a unes postres que tornen a ser la mar de senzilles. Feu-les i ja m’ho direu :)


Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 100g de galetes Maria
· 40g de mantega
· 6 petit suisse Danonino de maduixa
· 200ml de nata líquida per muntar
· 5 fulles de gelatina
· 200ml de llet
· 100g de sucre
· 1 pot de melmelada de maduixa
· 2 fulles de gelatina

Preparació:

Per fer la base, triturar les galetes ben fines i barrejar-les amb la mantega a temperatura ambient, fins aconseguir una massa ben homogènia. Repartir-la per tota la base d’un motlle desemotllable de 20cm de diàmetre.
Posar en remull les 5 fulles de gelatina en aigua freda. Escalfar al microones una part de la llet i dissoldre-hi la gelatina. A part, barrejar els petit suisse, la nata líquida, el sucre i la resta de la llet. Afegir-hi la gelatina i remenar bé. Abocar-ho sobre la base de galeta i deixar quallar a la nevera.
Per la capa de melmelada, posar en remull les 2 fulles de gelatina en aigua freda. Escalfar 2 cullerades d’aigua i dissoldre-hi la gelatina. Escalfar una mica la melmelada al microones per tal de liquar-la una mica i colar-la per un colador ben fi. Afegir-hi la gelatina i remenar bé. Abocar-ho sobre el pastís ja quallat i tornar a reservar a la nevera.
Un cop quallada la capa de dalt, desemmotllar, decorar i servir ben fresquet de nevera.

Bon profit!

dimecres, de març 11, 2009

Mousse de Petit Suisse

Les postres d’avui es deuen a una celebració molt especial, on l’ingredient principal de la recepta és l’autèntic protagonista del post. No és la primera recepta que faig per un motiu semblant, però la d’avui és força més important: Danonino és una de les quatre grans, de manera que arribar fins aquí significa assolir una fita molt gran. Felicitats Arnau, va dedicada a tu!



Aquesta és una de les receptes que m’agraden a mi, fàcil, resultona i amb moltes possibles variacions: canviant el gust del petit suisse i el tipus de fruita, obtens un ventall de receptes força gran. Fins ara no m’havia plantejat les possibles aplicacions del petit suisse a receptes de postres, però la veritat és que amb una mica d’imaginació se me n’acuden un munt. De fet, no deixa de ser un formatge cremós, de manera que qualsevol recepta amb philadelphia també ha de quedar bé amb petit suisse, oi? Així que ja us avanço que la propera recepta també serà amb el mateix protagonista, tinc ganes de tastar com queda el típic pastís de formatge fet amb Danoninos, je je je...


La mousse ens ha agadat moltíssim, queda suau i esponjosa, amb un gustet a formatge i a maduixa deliciós. Ben fresqueta de la nevera, entra divinament!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 100ml de nata líquida per muntar
· 6 petit suisse naturals Danonino
· 200g de maduixes
· 50g de sucre

Preparació:

Triturar amb el túrmix les maduixes. Afegir el sucre i els petit suisse i barrejar bé. Afegir la nata semi muntada amb moviments suaus vigilant que no s’abaixi. Repartir a les copes i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

diumenge, de març 08, 2009

Pastís Ràpid de Cafè al Caramel

A la calçotada de diumenge passat érem tanta colla que vaig haver de portar un parell de pastissos. A part de la tarta de llima, vaig fer aquest altre pastís tipus flam molt ràpid de preparar:




Com que dissabte vam sortir a escalar, tornant a la tarda tenia el temps just per fer els dos pastissos de la calçotada. A més, el forn el necessitava per la tarta de llima, de manera que pel segon pastís vaig triar una recepta senzilla que es pogués fer sense forn. La recepta la vaig adaptar de dues molt semblants, la tarta de cafè caputxino de Canecositas i el flam de caramel i cafè de Mary505. El flam es fa amb uns sobres de cafè soluble al caramel (de la marca Nescafé) que li donen un gust a toffee deliciós.


Per evitar els problemes de la base de cereals que explica l’Alícia, jo en vaig simplificar l’elaboració: vaig utilitzar un motlle de silicona per quallar el flam i el vaig cobrir per la part de sobre amb una planxa de pa de pessic. Un cop fred i quallat, el vaig desemmotllar capgirant-lo, de manera que el pa de pessic va quedar a la base del pastís. Una manera ràpida i senzilla de convertir un simple flam en un pastís ben vistós!

El gust a cafè i a toffe és molt subtil, queda poc dolç i té una textura molt suau. També va agradar molt a tota la colla, la majoria no vam saber dir si ens agradava més la tarta de llima o el pastís de cafè...

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 1l de nata líquida per muntar
· 2 sobres de cafè caramel Nescafé
· 1 sobre de flam Royal de 8 racions
· 1 làmina de pa de pessic

Preparació:

Amb la thermomix, posar tots els ingredients al vas (excepte el pa de pessic) i programar 7 minuts a 90º i velocitat 4.
Sense thermomix, dissoldre el cafè soluble a la nata líquida i preparar el flam seguint les instruccions del paquet.
Abocar el flam dins un motlle de silicona que sigui fàcil de desemmotllar i deixar refredar a temperatura ambient. Quan comenci a quallar, ajustar la làmina de pa de pessic a la part de sobre del flam, de manera que quedi just dins el motlle. Reservar a la nevera.
En el moment de servir, desemmotllar el flam capgirant-lo sobre la base de pa de pessic. Decorar i servir.

Bon profit!

PD: Pel taller del David Lienas del 20 de març ens han reservat 5 places més. D’altra banda, han tancat la classe per la colla de blocaires, de manera que tindrem el David per a nosaltres sols. Genial, oi? He afegit la llista d’espera als definitius i encara queden 3 places lliures. A veure si s’anima algú més!

dijous, de març 05, 2009

Tarta de Llima

Diumenge passat vam fer la calçotada d’enguany a Sant Feliu del Racó, de la qual ja he parlat aquí, aquí, aquí i aquí. Aquest cop vam fer gairebé el ple total, ja que la calçotada és una de les trobades que repetim cada any amb la Penya Sabadell i que intentem no perdre’ns mai. Entre tots ens repartim les coses que cal portar i a mi em toca fer les postres, je je je... Aquest vegada he portat una tarta de llima:




Aquest any estrenàvem graelles, un invent que permetia coure els calçots per les dues bandes girant directament les graelles i que va anar força bé. La resta de la calçotada va ser un èxit total: les salses, les amanides, els calçots, la carn, els cafès... es nota que mica en mica anem perfeccionant el tema ;)


La recepta del pastís és del llibre Postres Deliciosos que em va deixar un company de feina molt aficionat a les postres. Precisament, la setmana passada va ser el seu aniversari i ens va convidar a aquest pastís per celebrar-lo (a més, fa portar un brownie, una tatin de poma i un pastís de formatge i xocolata blanca, tots boníssims). Aquesta tarta la vaig trobar tan bona que de seguida vaig pensar: “ja sé quines postres portaré a la calçotada de diumenge!” ;)

El pastís va agradar a tota la colla, el gust àcid de la llima va quedar molt ben compensat per la dolçor de la llet condensada. A més, aquesta vegada vaig fer la pasta brisa a casa, aquesta tarta bé s’ho mereixia, oi? Per les postres, la pasta brisa casolana m’agrada més que la comprada, ja que l’enriqueixo amb un rovell d’ou i un parell de cullerades de sucre que li donen un gust a galeta cruixent deliciós.

Com que érem molta colla, vaig doblar les quantitats de la recepta, però us l’escric tal i com diu el llibre. Si utilitzeu pasta brisa comprada, la recepta és molt senzilla i resultona, totalment recomanable!

Aquí teniu la recepta:

Ingredients:

· 350g de pasta brisa dolça o una làmina de pasta brisa ja elaborada
· 4 rovells d’ou
· 395g de llet condensada
· 125ml de suc de llima
· Ratlladura de la pell d’una llima

Preparació:

Estendre la pasta brisa sobre un motlle desemotllable d’uns 21cm de diàmetre. Coure’l 15 minuts a 180º amb el forn ja calent (va bé ficar-hi uns cigrons secs a dins per tal d’evitar que s’infli la base i s’abaixin les parets de pasta brisa).
Barrejar els rovells, la llet condensada, la ratlladura i el suc de llima. Abocar-ho dins el motlle i coure-ho 25 minuts a 180º.
Deixar refredar i reservar a la nevera fins el moment de servir.

Bon profit!

dilluns, de març 02, 2009

Crònica de la classe amb la Mireia Carbó

Dijous passat vam anar una de les classes gratuïtes que organitza el Club Social Caprabo amb la Mireia Carbó, tot un clàssic ja entre la colla de blocaires:


Aquest cop, els assistents vam ser la Roser Ruaix, la Mercè Ayguavives, la Ma Jesus de la Iglesia, l’Encarna Conde, la Marta Giralt, la Cristina Vidal, l’Araceli Erenas, el Jordi Talón, la Maragda Royo, l’Eva Urbano, la Glòria Bertran, la Glòria Moreno, el Josep Colet, la Marisabel Garcia, l’Ana Genís, el Manel Bonafacia, la Xaro Morral, el Ruben Hernández, la Núria Andújar, la mare de la Núria, l’Àngels Mariano, el Joan Jové, la Sefa Costa, el Kike Palau, la Txell Pi, el Roger Compte i la Gemma Clofent. Per fi vam poder posar cara a dues noves blocaires que no coneixíem: a la Maragda de la quinta de luculus (ja he tastat els kumquats, boníssims!) i a la Ma Jesús de sabores dulces, benvingudes!

Les receptes que ens va cuinar la Mireia van ser les següents:

Una salsa de verduretes orientals per acompanyar un plat de pasta, d’arròs, de cuscús o de llegums, on la clau de la recepta era tallar a quadradets iguals totes les verdures, saltejar-les al punt i afegir al final una bona quantitat de salsa de soja. Evidentment, la gràcia de la salsa estava en què les verdures quedessin senceres i tallades ben iguals, de manera que quedés agradable a la vista i deliciosa amb el gustet de la soja... Em va agradar la versatilitat de la salsa, apta per a acompanyar molts plats diferents. Senzilla i resultona, típica recepta de la Mireia. Aquí la Mireia va insistir en la necessitat de tenir un bon ganivet i una bona fusta per tallar, eines prioritàries que han de passar pel davant d’un bolso de marca o d’un cotxe de luxe, je je je...


Un timbal d’espinacs amb tres formatges, ideal com a entrant per a un àpat dels de quedar bé, d’aquells que pots preparar amb antelació i que quan arriba el plat a taula tot són “ohhhs” de tan bonic que queda al plat. La combinació dels espinacs, el pebrot del piquillo i els formatges és molt del meu gust, i l’acabat amb els quicos, la reducció de balsàmic i l’oli de julivert converteix la recepta en un plat de festa grossa (i l’acabat de les pipes ja no diguem, eh? je je je)


Un turment de xocolata, títol inspirat en el turment que significa no menjar aquestes postres tan suculentes. Aquesta recepta em va agradar molt per dos aspectes concrets: la mousse que ens va ensenyar a fer és d’una dificultat més alta del que fa la Mireia a aquestes classes (amb almívar per muntar els ous i gelatina per donar cos a la mousse), cosa que s’agraeix ja que el públic de la Mireia té prou nivell per seguir bé les explicacions d’aquestes receptes (no tot ha de ser tan fàcil de fer, oi? je je je...). D’altra banda, el muntatge del plat el vaig trobar molt original, diferent de la típica recepta d’una base de pa de pessic i una capa de mousse: la quenelle de xocolata a sobre de la base del brownie donava una presentació al plat digna de les postres de qualsevol restaurant de categoria (i amb els dos plats a sota, encara més, je je je...)


Totes les explicacions anaven acompanyades per les bromes, anècdotes i explicacions típiques de la Mireia, que són les que fan que aquestes classes siguin tan amenes, interessants i divertides. Amb la Txell ens vam passar la classe rient! I si voleu una mostra de les seves bromes, pregunteu-li a la Mireia què pensava mentre muntava els ous i reia tant per sota el nas... :)


PD: Al final de la classe la Mireia ens va oferir assistir a un tast de galetes Birba que organitza el Club Social Caprabo el dijous 2 d’abril a les 19:30. De moment queden força places lliures, de manera que si li interessa a algú, que deixi un comentari aquí i ja li passaré la llista a la Mireia. Vinga, animeu-vos, que molts ja ens vam apuntar allà directament, segur que valdrà la pena. Qui pot dir que no a una galeta tan ben torrada com les Birba?

Llista d'apuntats: Laura Blanes, Marisabel Garcia, Maria Cristina Couto i Òscar Gómez.